Eleccions generals espanyoles de 1893

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals espanyoles de 1893
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Data5 març 1893 Modifica el valor a Wikidata
1891 Modifica el valor a Wikidata
1896 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat a Corts Modifica el valor a Wikidata
El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions

Les eleccions generals espanyoles de 1893 foren convocades el 5 de març de 1893 sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. La seva base legal va ser la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923 en el règim conegut com a Restauració borbònica a Espanya.[1]

En total foren escollits 401 diputats, endemés dels 16 de Puerto Rico i 30 de Cuba.[2]

Vencé per majoria el Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta.[3] Quan als republicans, es presentaren sota la coalició Unió Republicana, que va obtenir 32 escons (9 dels federals, 4 dels centralistes, 14 dels progressistes i 5 independents). Els conservadors es presentaren dividits entre els canovistes i els silvelises.

Fou elegit president del Congrés el liberal Antonio Aguilar y Correa, marqués de la Vega de Armijo, i com a president del Senat José Gutiérrez de la Concha, Marquès de L'Havana. El cap de govern fou Práxedes Mateo Sagasta. Durant el seu mandat es va produir l'atemptat amb bomba del Liceu i esclatà l'última guerra amb Cuba el 1895.[4]

Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[5][6]

Composició de la Cambra[modifica]

Eleccions generals espanyoles, 5 de març de 1893
Partit Escons Líder
Partit Liberal 257 Práxedes Mateo Sagasta
Partit Liberal Conservador 70 Antonio Cánovas del Castillo
Unió Republicana 32
Unió Conservadora 17 Francisco Silvela
Partit Demòcrata Possibilista 15 Emilio Castelar
Comunió Tradicionalista 7 Marquès de Cerralbo
Partit Integrista 2 Ramón Nocedal y Romea
Altres 1

Resultats per circumscripcions[modifica]

Catalunya[modifica]

Illes Balears[modifica]

País Valencià[modifica]

Referències[modifica]

  1. Villarejo Sánchez, Nadia «Práxedes Mateo Sagasta y Escolar. Estudio y análisis de las características extrínsecas e intrínsecas halladas en la documentación electoral sagastina (1854-1901) ubicada en el Archivo Histórico del Congreso de los Diputados de España». Revista general de información y documentación, 15, 1, 2005, pàg. 69–85. ISSN: 1132-1873.
  2. Galván Rodríguez, Eduardo «La Diputación provincial de Puerto Rico (1812-1898): Entre derechos, poderes y fronteras». Glossae. European Journal of Legal History [EISSN 2255-2707], v. 19, p. 346-407, (Noviembre 2022), 2022. ISSN: 2255-2707.
  3. Marimon Riutort, Antoni «Puerto Rico en el segle XIX: les reformes d'Antoni Maura i Montaner». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'Estudis Històrics, 49, 1993, pàg. 417–424. ISSN: 0212-7458.
  4. Beltrán Dengra, Joaquín «El anarco-comunismo y la práctica terrorista en Barcelona y el enjuiciamiento por parte de la prensa de esta ciudad: 1893-1897» (en castellà). Espiral (Guadalajara), 16, 47, 2010-04, pàg. 173–209. ISSN: 1665-0565.
  5. Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6. 
  6. Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9. 

Enllaços externs[modifica]