Miquel Agelet i Besa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiquel Agelet i Besa
Biografia
Naixement1845 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort1915 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Lleida
Diputat a Corts
10 juny 1901 – 27 març 1903
← Joaquín Gómez y Gómez PizarroManuel Pereña i Puente →
Circumscripció electoral: Lleida
Diputat a Corts
19 abril 1898 – 16 març 1899
← Ramon Soldevila i ClaverJoaquín Gómez y Gómez Pizarro →
Circumscripció electoral: Lleida
Diputat a Corts
5 abril 1893 – 1r juliol 1895
← Jaume Nuet i MinguellRamon Soldevila i Claver →
Circumscripció electoral: Lleida
Diputat a Corts
1r març 1891 – 5 gener 1893
← Manuel de Azcárraga PalmeroJoan Maluquer i Viladot →
Circumscripció electoral: districte electoral de Solsona
Diputat a Corts
20 abril 1886 – 29 desembre 1890
← Ramon Soldevila i ClaverJaume Nuet i Minguell →
Circumscripció electoral: Lleida
Senador del Regne

Circumscripció electoral: Lleida
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Família
FillsJaume Agelet i Garriga, Josep Agelet i Garrell Modifica el valor a Wikidata

Miquel Agelet i Besa (Lleida, 1845 - 1915) fou un polític i advocat català, comte de Vinatesa des de 1912 i pare de Josep Agelet i Garrell i de Jaume Agelet i Garriga, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració espanyola.

Biografia[modifica]

Des de 1882 actuava com el cap principal del Partit Liberal a les Terres de Ponent, juntament amb Emili Riu i Periquet.[1] Fou regidor a la Paeria de Lleida, president de la Diputació, i diputat del seu partit pel districte de Lleida en diverses eleccions generals a les Corts (1886, 1893, 1898 i 1901) amb un parèntesi per Solsona (1891). El 1896 i el 1899 fou senador d'elecció, i nomenat senador vitalici des de 1903.[1] La seva era una família dedicada plenament a la política. El seu germà Antoni havia estat membre de la Junta Revolucionària de Lleida el 1868 durant el Sexenni democràtic i diputat provincial. I els seus fills seguiren la seva vocació política: Josep Agelet i Garrell, diputat a les Corts, i Jaume Agelet i Garriga, diplomàtic i poeta.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Diccionari d'Història de Catalunya; p. 12; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6

Enllaços externs[modifica]