Joan Moles i Ormella

Joan Moles i Ormella

Joan Moles vist per Ramon Casas (MNAC)
Biografia
Naixement	1871 Vila de Gràcia (Barcelonès)
Mort	1945 (73/74 anys) Mèxic
Degà de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona
1937 – 1938 ← Josep Roig i Bergadà – Llorenç Maria Alier i Cassi →
Ministre de la Governació
13 maig 1936 – 19 juliol 1936 ← Santiago Casares Quiroga – Augusto Barcia Trelles →
Alt comissari d'Espanya al Marroc
12 març 1936 – 13 maig 1936 ← Manuel Rico Avello – Arturo Álvarez-Buylla Godino →
Governador general de Catalunya
17 febrer 1936 – 4 març 1936 ← Fèlix Escalas i Chamení
Alt comissari d'Espanya al Marroc
23 gener 1933 – 25 gener 1934 ← Luciano López Ferrer – Manuel Rico Avello →
Governador civil de Barcelona
4 gener 1932 – 26 gener 1933 ← Josep Oriol Anguera de Sojo – Claudi Ametlla i Coll →
Diputat a Corts
5 març 1918 – 2 octubre 1920 ← Ricard Ramos i Cordero – Salvador Canals y Vilaró → Circumscripció electoral: Districte electoral de Lleida
Senador del Regne
22 març 1914 – desembre 1915 Circumscripció electoral: província de Lleida
Diputat a Corts
30 abril 1907 – 2 gener 1914 ← Josep Sol i Torrents – Ricard Ramos i Cordero → Circumscripció electoral: Districte electoral de Lleida
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1901 –
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	jurista, advocat, polític
Partit	Solidaritat Catalana Centre Nacionalista Republicà Unió Republicana Unió Federal Nacionalista Republicana
Família
Germans	Enric Moles i Ormella

Joan Moles i Ormella (Gràcia, Barcelona, 1871 - Mèxic, 1945) fou un advocat i polític català.

Biografia

Fill de Pere Moles i Alrich de la Seu d'Urgell, i de Maria Ormella i Figuerola de Balaguer. Va ser el primer fill dels cinc que van tenir. Era germà d'Enric Moles i Ormella, químic expert en la determinació de pesos atòmics.

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1895. Milità successivament en la Unió Republicana, el Centre Nacionalista Republicà i de la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou regidor de l'ajuntament de Barcelona el 1901 i diputat independent per la Solidaritat Catalana pel districte de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1907 i 1910 i senador el 1913. Després fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, marmessor de Jacint Verdaguer, i novament diputat a les eleccions de 1918 i 1919. També col·laborà al diari la Publicitat

Durant la dictadura de Primo de Rivera va fer oposició des del seu bufet, defensant en judici als implicats en el complot de Garraf i els intents de confiscació del patrimoni familiar de Francesc Macià. Durant la Segona República Espanyola fou nomenat governador civil de Barcelona (1932), alt comissari d'Espanya al Marroc (1933), president de la Generalitat (del 17 de febrer al 4 de març de 1936), governador general de Catalunya i Ministre de Governació del 13 de maig al 18 de juliol de 1936 en el govern de Santiago Casares Quiroga. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Illa (Rosselló) i després a Mèxic, on hi va publicar un estudi sobre Mossèn Cinto.

Bibliografia

• Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 

Enllaços externs

• «Joan Moles i Ormella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
• Biografia a la pàgina web Memòria Esquerra Arxivat 2018-03-20 a Wayback Machine.