Fèlix Escalas i Chamení

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFèlix Escalas i Chamení
Biografia
Naixement 1880
Palma
Mort 1972 (91/92 anys)
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg  Conseller de la Generalitat de Catalunya 

Activitat
Ocupació Advocat, polític i financer
Modifica les dades a Wikidata

Fèlix Escalas i Chamení (Palma, Mallorca, 1880Barcelona, 1972) fou un financer i polític mallorquí.

De ben jovenet va participar activament a la vida cultural mallorquina, acudint a les tertúlies de Joan Alcover i Maspons i escrivint alguns articles a La Almudaina i La Veu de Mallorca. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1902. Treballà un temps com a passant d'Ildefons Sunyol i Casanovas i es vinculà a la Lliga Regionalista, tot escrivint alguns articles a La Veu de Catalunya. El 1930 fou nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, càrrec que deixà el 1919 per a presidir el Banco Urquijo a Catalunya. Des d'aquest càrrec intervindria en la gestió d'importants empreses catalanes com La Maquinista Terrestre y Marítima, Catalana de Gas i Hidroelèctrica de Catalunya. El 1919 també fou elegit diputat de la Diputació de Barcelona per la Lliga Regionalista i més tard fou vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya.[1]

El gener de 1934 fou nomenat president de la Cambra de Comerç, càrrec que ocupà fins juliol de 1936. Arran de la desfeta del govern català provocada pels fets del sis d'octubre de 1934, fou nomenat conseller de finances de la Generalitat de Catalunya (1935) i governador general de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya de desembre de 1935 a febrer de 1936.

Després de la guerra civil espanyola va intentar exercir un catalanisme possibilista dins el nou règim franquista. El 1947 fou nomenat president de la Comissió Abat Oliba, presidí novament la Cambra de Comerç entre 1954 i 1963, president del consell regional català del Banco Urquijo i de la Fira de Mostres de Barcelona, i conseller del Banco Hispano-Americano. També fou procurador a Corts Franquistes el 1955-1958 i el 1958-1961.[2] El 1957 intentà ser nomenat alcalde de Barcelona amb el suport del governador civil Felipe Acedo Colunga i del ministre Pere Gual i Villalbí, però finalment fou nomenat Josep Maria de Porcioles.[3]

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Armenteras i Vintró
President de la Presidents de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona
19341938
Succeït per:
Amadeu Maristany i Oliver
Precedit per:
Joan Maluquer i Viladot
Governador general de Catalunya
Escudo de la Segunda República Española (bandera).svg

1935-1936
Succeït per:
Joan Moles i Ormella
Precedit per:
Amadeu Maristany i Oliver
President de la Presidents de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona
19541963
Succeït per:
Francesc de Paula Gambús i Rusca
Premis i fites
Precedit per:
Antonio Aunós Pérez
Medalla RACEF.jpg
Acadèmic de la RACEF
Medalla 44

1960-1972
Succeït per:
Ramon Trias Fargas