Hidroelèctrica de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Hidroelèctrica de Catalunya
CalvetPeyronill-hidroelectrica-arcs 10-7078.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Pere Falqués i Urpí, Telm Fernández i Janot i Arnau Calvet i Peyronill
Començament 1905
Construït 1905
Característiques
Estil Modernisme Sezession
Arnau Calvet i Peyronill
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització C. Arcs, 10 - c. Capellans, 5 - pl. Isidre Nonell

41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 28″ E / 41.384753°N,2.174499°E / 41.384753; 2.174499
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40296
Modifica dades a Wikidata

La Hidroelèctrica de Catalunya és un edifici modernista de Barcelona protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

La finca es localitza en una illa de cases delimitada pels carrers dels Capellans (número 5), el carrer Duran i Bas, la Plaça d'Isidre Nonell i el carrer dels Arcs, al qual obre la seva façana.[1]

L'edifici -del que només resta del projecte arquitectònic original la seva façana principal- s'inscriu en una parcel·la poligonal que es desenvolupa de banda a banda de l'illa, des del carrer dels Arcs al carrer dels Capellans. Presenta actualment quatre nivells d'alçat (planta baixa, tres pisos i un terrat pla transitable) que es troben perfectament diferenciats a la façana. La façana principal del carrer dels Arcs té una marcada composició geomètrica de faixes verticals de pedra que emmarquen els balcons i zones intermèdies estucades amb esgrafiats. Destaca especialment el tram central, que es projecta com un cos més voluminós que marca un eix vertical que a planta baixa, serveix per delimitar la portalada d'accés a l'edifici.[1]

La planta baixa, es configura com una mena de basament, íntegrament de pedra i amb cinc portals iguals, d'arc rebaixat. El central es correspon amb la porta d'entrada a l'edifici mentre que els laterals configuren avui dia les múltiples entrades de l'espai comercial que actualment ocupa aquest nivell inferior.[1]

Les cinc finestres del nivell de pis es troben emmarcades per motllures de pedra amb llindes esculpides, una per cada tram vertical de la façana. La central, molt més elaborada, es presenta com una obertura doble, amb un pilar quadrat central i oberta a un balcó amb volada de pedra i barana de ferro que es resol amb un motiu vegetal de línies ondulades. Les altres finestres laterals comparteixen un mateix balcó que serveix per donar unitat i rellevància a aquest nivell al temps que el separa de la planta baixa. La seva llosana es recolza sobre diverses mènsules localitzades entre els portals de la planta baixa que destaquen pel seu tractament escultòric (caps femenins).[1]

La resta de nivells mantenen el mateix tipus d'obertura però amb balcons independents que individualitzen cadascuna de les obertures.[1]

L'edifici es clou amb una cornisa de pedra que queda trencada en diversos trams pels coronaments de les franges verticals, on novament es disposen caps femenins esculpits. Aquests elements són una de les referències més clares que la decoració de l'edifici fa als motius de la Sezession Vienesa, i que converteixen aquesta façana en un dels millor exemples conservats a Barcelona d'aquesta corrent estilística.[1]

Un altre dels aspectes més característics de la façana són els llums que s'hi adossen al tram central, a l'alçada del balcó del darrer pis. Aquests llums queden emmarcats per un element escultòric en pedra i es configuren com una estructura metàl·lica de tres braços que amb unes tulipes rodones.[1]

La façana posterior del carrer dels Capellans és molt més senzilla i ha estat força reformada, sobre tot pel que fa al tractament de les finestres dels pisos.[1]

No es conserva cap interior del projecte arquitectònic original; a la planta baixa es localitza la recepció de l'hotel i un celobert amb una cornisa decorada que podria ser una reminiscència de l'original però que, degut al grau d'intervenció es fa difícil concretar. La resta de nivells acullen habitacions, restaurants i dependències vinculades a la gestió de l'hotel. El terrat ha estat també intervingut i actualment acull la piscina del conjunt.[1]

Història[modifica]

L'edifici es va projectar cap al 1905 i en les primeres dècades va acollir la drogueria Cendra i Caralt. Al 1946 l'empresa Hidroelèctrica de Catalunya, creada en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat, va traslladar les seves oficines a l'edifici.[1]

L'any 2009 es van iniciar les obres de remodelació de l'edifici per convertir-ho en un hotel (Catalonia Catedral); actualment només es conserva la façana de tot el projecte original.[1]

Tot i així, aquesta va patir algunes mutilacions com la retirada de sis de les vuit llums metàl·liques que decoraven la façana i que encara eren visibles a algunes fotografies dels anys 90.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Hidroelèctrica de Catalunya». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidroelèctrica de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata