Vés al contingut

Joaquim Dualde i Gómez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Dualde i Gómez

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Joaquín Dualde Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 agost 1875 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1963 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona
Ministre d'Educació, Cultura i Esports
6 maig 1935 – 25 setembre 1935
← Ramón Prieto BancesJuan José Rocha i García →
Ministre d'Educació, Cultura i Esports
29 desembre 1934 – 3 abril 1935
← Filiberto Villalobos GonzálezRamón Prieto Bances →
Diputat al Congrés dels Diputats
7 juny 1923 – 15 setembre 1923
← Manuel Florensa i Farré
Circumscripció electoral: Lleida
Catedràtic d'universitat
1904 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
OcupadorUniversitat de Sevilla
Universitat de Barcelona
Universitat de València Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Liberal Demòcrata
Membre de
Família
PareVicent Dualde i Furió Modifica el valor a Wikidata

Joaquín Dualde Gómez (València, 15 de agost de 1875 - Barcelona, 20 de gener de 1963) fou un advocat i polític valencià, fill de Vicent Dualde i Furió, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant la Segona República Espanyola.

Biografia

[modifica]

Treballà com a advocat i com a catedràtic de dret civil a la universitat de Sevilla de 1904 a 1906, i de la Universitat de Barcelona de 1906 a 1944. Fou elegit diputat a Corts per la circumscripció de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1923 dins les llistes del Partido Reformista, i s'oposà a les propostes autonomistes de la Lliga Regionalista. Quan el 1926 va deixar l'escó, en plena dictadura de Primo de Rivera, fou nomenat degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona fins al 1930.

Durant la II República, com a membre del Partit Republicà Liberal Demòcrata formarà part, entre el 29 de desembre de 1934 i el 3 d'abril de 1935[1][2] en una primera etapa i posteriorment entre el 6 de maig i el 25 de setembre de 1935, de dos dels governs d'Alejandro Lerroux com a ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts. Després de la guerra civil espanyola defensà Joan March Ordinas en el seu plet amb Barcelona Traction

Obres

[modifica]
  • Una revolución en la lógica del derecho (1932)
  • De la democracia al comunismo (1948)
  • La propiedad civilísima (1961)

Referències

[modifica]
  1. «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: 15 febrer 2015].
  2. Hernando, Pilar. «Dualde Gómez, Joaquín (1875-1963)». A: Diccionario de Catedráticos Españoles de Derecho. Universitat Carles III de Madrid.  Arxivat 2014-12-29 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-12-29. [Consulta: 15 febrer 2015].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Filiberto Villalobos González
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
Segona República Espanyola

1934 - 1935
Succeït per:
Ramón Prieto Bances
Precedit per:
Ramón Prieto Bances
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
Segona República Espanyola

1935
Succeït per:
Juan José Rocha i García