Antonio Royo Villanova

Antonio Royo Villanova

Biografia
Naixement	12 juny 1869 Saragossa (Espanya)
Mort	7 novembre 1958 (89 anys) carrer de Fortuny (Comunitat de Madrid)
Ministre de Marina
6 maig 1935 – 25 setembre 1935 ← Francisco Javier de Salas González – Pere Rahola i Molinas →
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Partit Agrari 28 novembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Valladolid
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Partit Agrari 25 novembre 1933 – 26 desembre 1933 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Osca
Diputat a les Corts republicanes
3 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Valladolid
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Representa: trenta-cinc 27 novembre 1921 – 7 novembre 1958 ← Victoriano Guisasola y Menéndez – Segismundo Royo-Villanova y Fernández-Cavada →
Senador vitalici d'Espanya
2 gener 1921 – 13 novembre 1923
Senador del Regne
7 setembre 1919 – 2 gener 1921 Circumscripció electoral: Huelva
Senador del Regne
10 març 1918 – 7 setembre 1919 Circumscripció electoral: Valladolid
Diputat a Corts
14 abril 1916 – 10 gener 1918 ← Justino Bernad Valenzuela Circumscripció electoral: Terol
Senador del Regne
22 març 1914 – desembre 1915 Circumscripció electoral: Valladolid
Diputat a Corts
3 setembre 1911 – 2 gener 1914 ← Manuel Sastrón i Piñol Circumscripció electoral: Vall-de-roures
Catedràtic d'universitat
20 juny 1895 –
Dades personals
Residència	carrer de Fortuny
Activitat
Lloc de treball	Madrid Valladolid
Ocupació	professor universitari, escriptor, jurista, periodista, polític, catedràtic
Ocupador	Universitat de Valladolid
Partit	Partit Liberal Fusionista Partit Agrari
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1921–)
Família
Fills	Segismundo Royo-Villanova y Fernández-Cavada
Pare	Mariano Royo Urieta
Germans	Ricardo Royo Villanova Luis Royo y Villanova
Premis
(1954)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica

Antonio Royo Villanova (Saragossa, 12 de juny de 1869 - carrer de Fortuny i Madrid, 7 de novembre de 1958) fou un advocat, periodista i polític espanyol.

Biografia

Fill de l'enginyer Mariano Royo Urieta i de Pilar Villanova Perena i germà del periodista Luis Royo Villanova. Catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Valladolid, va ser director del periòdic El Norte de Castilla entre 1912 i 1956. La seva carrera política com a diputat es va iniciar en les eleccions generals espanyoles de 1910 quan, com membre del Partit Liberal, va ser escollit pel districte de Vall-de-roures. A les eleccions generals espanyoles de 1916 va tornar a obtenir escó, aquest cop pel districte de Terol. Oposat a qualsevol classe de reivindicació catalana, el 1917 va traduir al castellà La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba. El 1920 va ingressar com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Amb la proclamació de la Segona República Espanyola i com independent en la candidatura del Partit Agrari va obtenir novament un escó, en aquesta ocasió per la circumscripció de Valladolid, a les eleccions de 1931, escó que novament va obtenir ja com membre del Partit Agrari a les eleccions de 1933.

En les Corts Constituents es van fer notar, per la seva actuació en el si de la Minoria Agrària, els qui haurien de ser els seus principals dirigents: Antonio Royo Villanova, cèlebre per la seva aferrissada oposició a l'Estatut de Núria de 1932; José María Cid Ruiz-Zorrilla, tenaç opositor a la Llei de Reforma Agrària; i José Martínez de Velasco, president, en aquell temps, d'aquesta minoria, convertida en baluard combatiu de les diverses dretes no republicanes.

Durant el bienni radical-cedista, va ocupar la cartera de ministre de Marina, entre el 6 de maig i el 25 de setembre de 1935, al govern que va presidir Alejandro Lerroux.

Obres

• La descentralización y el regionalismo, 1900
• El problema catalán, 1908
• Por la nación única. Un grito contra el Estatuto, 1932

Bibliografia

• Gil Cuadrado, Luis Teofilo. El Partido Agrario Español (1934-1936): Una alternativa conservadora y republicana. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2006. ISBN 978-84-669-2932-5. 
• Pich Mitjana, Josep; Contreras Ruiz, José; Pastrana Piñero, Juan «A sangre y fuego. Antonio Royo Villanova, maestro de administrativistas y de anticatalanistas». Historia contemporánea. Universitat del País Basc [Bilbao], 51, 2015, pàg. 609-640. ISSN: 1130-2402.

Enllaços externs

• Biografia (especial 150 aniversari El Norte de Castilla)