Antonio Royo Villanova

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntonio Royo Villanova
Antonio Royo Villanova.JPG
Biografia
Naixement 12 de juny de 1869
Saragossa
Mort 17 de novembre de 1958(1958-11-17) (als 89 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
3 de setembre de 1911 – 2 de gener de 1914
Circumscripció Vall-de-roures

14 d'abril de 1916 – 10 de gener de 1918
Circumscripció Terol
Escudo de la Segunda República Española.svg  Diputat a les Corts de la República
3 de juliol de 1931 – 7 de gener de 1936
Circumscripció Valladolid
Escudo de la Segunda República Española.svg  Ministre de Marina
6 de maig de 1935 – 25 de setembre de 1935
President de govern Alejandro Lerroux
Activitat
Ocupació Periodista
Ocupador Universitat de Valladolid
Partit Partit Liberal Fusionista
Partit Agrari
Família
Fills Segismundo Royo-Villanova y Fernández-Cavada
Pare Mariano Royo Urieta
Germans Ricardo Royo Villanova i Luis Royo y Villanova
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Antonio Royo Villanova (Saragossa, 12 de juny de 1869 - Madrid, 7 de novembre de 1958) fou un advocat, periodista i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Fill de l'enginyer Mariano Royo Urieta i de Pilar Villanova Perena i germà del periodista Luis Royo Villanova. Catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Valladolid, va ser director del periòdic El Norte de Castilla entre 1912 i 1956. La seva carrera política com diputat es va iniciar en les eleccions generals espanyoles de 1910 quan, com membre del Partit Liberal, va ser escollit pel districte de Vall-de-roures.[1] A les eleccions generals espanyoles de 1916 va tornar a obtenir escó, aquest cop pel districte de Terol. Oposat a qualsevol classe de reivindicació catalana, el 1917 va traduir al castellà La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba.[2][3] El 1920 va ingressar com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[4]

Amb la proclamació de la Segona República Espanyola i com independent en la candidatura del Partit Agrari va obtenir novament un escó, en aquesta ocasió per la circumscripció de Valladolid, a les eleccions de 1931, escó que novament va obtenir ja com membre del Partit Agrari a les eleccions de 1933.

En les Corts Constituents es van fer notar, per la seva actuació en el si de la Minoria Agrària, els qui haurien de ser els seus principals dirigents: Antonio Royo Villanova, cèlebre per la seva aferrissada oposició a l'Estatut de Núria de 1932; José María Cid Ruiz-Zorrilla, tenaç opositor a la Llei de Reforma Agrària; i José Martínez de Velasco, president, en aquell temps, d'aquesta minoria, convertida en baluard combatiu de les diverses dretes no republicanes.

Durant el bienni radical-cedista, va ocupar la cartera de ministre de Marina, entre el 6 de maig i el 25 de setembre de 1935, al govern que va presidir Alejandro Lerroux.

Obres[modifica]

  • La descentralización y el regionalismo, 1900
  • El problema catalán, 1908
  • Por la nación única. Un grito contra el Estatuto, 1932

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Biografia (especial 150 aniversari El Norte de Castilla)


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Javier de Salas González
Ministre de Marina
Segona República Espanyola

1935
Succeït per:
Pere Rahola i Molinas
Premis i fites
Precedit per:
Victoriano Guisasola y Menéndez
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 35

1920-1958
Succeït per:
Segismundo Royo-Villanova y Fernández-Cavada