Universitat del País Basc
|
|||||
 Aulari del Campus de Guipúscoa (UPV/EHU) | |||||
| Lema | Eman ta zabal zazu (Dona i divulga-ho) | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | País Basc  | ||||
| Dades | |||||
| Nom curt | UPV/EHU | ||||
| Tipus | universitat editorial editor en accés obert | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1980 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | ORCID Coalició per a l'Avançament de l'Avaluació de la Recerca Grupo 9 de Universidades (es)  RedIRIS Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles Associació d'Universitats Europees Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles Enlight Alliance (en) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Rector | Joxerramon Bengoetxea (2025–) | ||||
| Campus | 3 (Campus d'Àlaba, Campus de Biscaia i Campus de Guipúscoa) | ||||
| Filial | |||||
| Format per | |||||
| Indicadors econòmics | |||||
| Finançament | Públic | ||||
| Finançador | Govern Basc | ||||
| Lloc web | ehu.eus… | ||||
    | |||||
 |
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. |
La Universitat del País Basc (en basc: Euskal Herriko Unibertsitatea; oficialment: Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea), abreujada com a UPV/EHU, és una universitat pública del País Basc fundada el 1980 a partir de la Universitat de Bilbao i amb presència a tot el territori basc.
El seu lema, en basc, és Eman ta zabal zazu (“Dóna i divulga-ho”), que és alhora un vers de Gernikako Arbola, un himne basc del segle XIX. El logotip de la universitat va ser dissenyat per l'escultor Eduardo Chillida durant la dècada de 1970 i es va convertir en un símbol reivindicatiu durant la Transició democràtica espanyola.
Campus universitaris
[modifica]Una de les característiques de la UPV/EHU és la dispersió geogràfica de les seves facultats i escoles. La universitat es distribueix en tres campus, cadascun corresponent a una de les províncies basques: Biscaia, Guipúscoa i Àlaba. La universitat utilitza oficialment els noms en basc per als campus, excepte en el cas d'Àlaba:
- Campus de Gipuzkoa
- Campus de Bizkaia
- Campus d'Àlaba
Campus de Biscaia
El Campus de Biscaia té la seva seu central a la localitat de Leioa, a 11 km del centre de Bilbao, en l'emplaçament de l'antiga Universitat de Bilbao, i s'estén a altres localitats.
Leioa - Erandio
L'extens campus original de Leioa, inaugurat el 1972, és un exemple d'arquitectura “salvatge”, amb formigó vist (béton brut), teulades planes i elements estructurals i funcionals a la vista. Les zones per a vianants s'alcen sobre pilars, imitant palafits, deixant un nivell inferior per a garatges i circulació de vehicles. Aquest nivell inferior es dissimula en els desnivells del terreny. El nivell superior compta amb zones verdes elevades, amb arbres plantats a nivell del sòl. També hi ha un heliosciàmetre, un tipus de solar zodiacal, situat al nivell superior.
El deteriorament del campus de Leioa, que gairebé no ha rebut rehabilitacions significatives des de la seva creació, va fer necessària l'elaboració d'un pla de reforma amb un pressupost de 80 milions d'euros. Aquest pla preveu adaptar el campus als vianants, eliminar els garatges existents i ubicar les facultats a nivell de terra, així com renovar totes les instal·lacions i crear una xarxa de carrils bici i parcs. Els treballs van començar després de l'acabament del curs 2005/2006.
Actualment rep el nom oficial de Campus de Leioa-Erandio a causa de l'extensió recent fora dels límits municipals de Leioa i de la inauguració de les noves instal·lacions esportives el 2005. En aquest campus es troben el vicerectorat del Campus de Biscaia i el rectorat de la Universitat del País Basc.
Entre altres facultats i escoles que s'hi troben, destaquen:
- Facultat de Ciència i Tecnologia[1]
- Facultat de Medicina i Odontologia[2]
- Facultat de Ciències Socials i de la Comunicació[3]
- Facultat de Belles Arts[4]
- Escola Universitària de Relacions Laborals[5]
- Escola Universitària d’Infermeria[6]
- Unitat delegada de la Facultat de Dret del Campus de Guipúscoa
Bilbao
[modifica]A la ciutat de Bilbao es troben alguns dels centres més importants del Campus de Biscaia:
- Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Sarriko [7] Arxivat 2006-12-28 a Wayback Machine. (Ibarrekolanda, Sarriko).
- Escola Universitària de Magisteri [8] (Deusto)
- Escola Superior d'Enginyers [9] Arxivat 2006-11-16 a Wayback Machine. [10] (Sant Mamés)
- Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Indústria [11] Arxivat 2012-06-20 a Wayback Machine. (La Casilla).
- Escola Universitària d'Estudis Empresarials [12] (Centre).
- Aules de l'Experiència [12] Arxivat 2006-08-30 a Wayback Machine. (Centre)
- Col·legi Major Miguel de Unamuno [13] (Sant Ignasi).
Portugalete
[modifica]- Escola Tècnica Superior de Nàutica i Màquines Navals [14].
Baracaldo
[modifica]- Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Minera i Obres Públiques [15].
Campus de Guipúscoa
[modifica]El Campus de Guipúscoa es distribueix entre Sant Sebastià i Eibar.
Sant Sebastià
[modifica]A Sant Sebastià les diferents facultats i escoles universitàries, que estaven abans distribuïdes per tota la ciutat, han anat agrupant-se en el barri d'Ibaeta on formen l'anomenat Campus d'Ibaeta, on estudien aproximadament el 25% dels estudiants de tota la universitat. Aquí es troben:
- Facultat de Ciències Químiques [16][Enllaç no actiu].
- Facultat de Dret [17] Arxivat 2006-09-09 a Wayback Machine..
- Facultat de Psicologia [18] Arxivat 2007-07-22 a Wayback Machine..
- Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació [19] Arxivat 2007-05-28 a Wayback Machine..
- Facultat d'Informàtica [20]. Va ser fundada el 1976 per impartir la llicenciatura d'informàtica. Pertany al grup de les tres primeres Facultats creades a Espanya, juntament amb la Facultat d'Informàtica de Barcelona i la Facultat d'Informàtica de Madrid. Un dels 18 grups d'investigació de la facultat, el Grup IXA, ha fet diverses aportacions en investigació i en aplicacions pràctiques pel basc (corrector ortogràfic, consulta de diccionaris en línia, cercador de documents, sistema de traducció, etc.), col·laborant en paral·lel des de 1986 amb grups catalans en el desenvolupament de tècniques de Processament de llenguatge natural.[1][2][3]
- Escola Tècnica Superior d'Arquitectura [21].
- Escola Universitària Politècnica de Sant Sebastià [22] Arxivat 2007-05-28 a Wayback Machine..
- Escola Universitària d'Estudis Empresarials [23] Arxivat 2007-06-21 a Wayback Machine..
- Escola Universitària de Magisteri de Sant Sebastià [24] Arxivat 2006-07-18 a Wayback Machine..
- Escola Universitària d'Infermeria [25] Arxivat 2006-09-09 a Wayback Machine. (Ciutat Sanitària de Sant Sebastià)
- Unitat Docent de Medicina (a l'Escola Universitària d'Infermeria)
- Aules de l'Experiència [26].
Eibar
[modifica]- Escola d'Enginyeria Tècnica Industrial [27]. Situada en un complex universitari que inclou, a més a més, un poliesportiu i una residència d'estudiants.
Campus d'Àlaba
[modifica]El Campus d'Àlaba engloba el 15% dels estudiants de la universitat. Aquest Campus es troba a la zona sud de Vitòria, i en el mateix hi ha una residència, una biblioteca, un aulari i un pavelló esportiu. Aquí es troben:
- Facultat de Farmàcia [28] Arxivat 2006-09-15 a Wayback Machine..
- Facultat de Lletres [29] Arxivat 2020-08-10 a Wayback Machine..
- Escola Universitària d'Enginyeria [30] Arxivat 2005-04-03 a Wayback Machine..
- Escola Universitària de Magisteri [31] Arxivat 2006-04-26 a Wayback Machine..
- Escola Universitària de Treball Social [32] Arxivat 2006-04-26 a Wayback Machine..
- Escola Universitària d'Empresarials [33] Arxivat 2004-08-29 a Wayback Machine..
- Facultat de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport [34].
- Unitat Docent de Medicina [35][Enllaç no actiu] (fora del campus)
- Aules de l'Experiència [36].
A més, hi ha un centre públic adscrit a la Universitat del País Basc: l'Escola Universitària d'Infermeria [37] Arxivat 2007-07-12 a Wayback Machine..
Cursos d'Estiu
[modifica]La Universitat del País Basc fa els seus Cursos d'Estiu [38][Enllaç no actiu], creats el 1981, a Sant Sebastià. Es tracta d'una sèrie de conferències, xerrades, cursos i classes magistrals sobre diverses matèries dels diferents camps del saber. El seu prestigi és creixent i entre els conferenciants de l'edició 2006 (el seu XXV aniversari) es troba, per exemple, Noam Chomsky, a més d'altres destacades personalitats.
Personalitats lligades a la universitat
[modifica]Professors
[modifica]- Manuel Agud Querol, lingüista, un dels fundadors de la universitat.
- Joseba Arregui, professor de sociologia, membre de la plataforma Aldaketa [39] Arxivat 2014-12-16 a Wayback Machine. I exconseller de Cultura del Govern Basc.
- Pedro Miguel Etxenike Landiríbar, catedràtic de Física de la Matèria Condensada i Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.
- Fernando Savater, escriptor i filòsof.
- Francisco Letamendia Belzunce Ortzi, escriptor i expolític.
- Laura Mintegi, escriptora i periodista.
- Koldo Gorostiaga Atxalandabaso. Es va doctorar la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Dret del Treball el 1966. Ha treballat com a professor titular a les universitats de Barcelona i Pau. També a Nantes, Bordeus i París. Va ser diputat al Parlament Europeu entre 1999 i 2004.
- Ibon Sarasola, escriptor basc en llengua basca. Professor de la Universitat de Barcelona entre 1987 i 1998.
- Lydia Zapata Peña, arqueòloga, arqueobotànica, professora i investigadora.
Alumnes
[modifica]- María Jesús San Segundo, exministra d'Educació (2004-2006)
- Jon Sistiaga Escudero, periodista
- Juan José Ibarretxe, Lehendakari (1999-2009)
Referències
[modifica]
- ↑ Aduriz, Itziar; Sanchez, Arantza Diaz de Ilarraza; Sarasola, Kepa «Basc i tecnologia lingüística». Llengua, societat i comunicació, 0, 7, 07-09-2009, pàg. 35–43.
- ↑ Labaka, Gorka; España-Bonet, Cristina; Màrquez, Lluís; Sarasola, Kepa «A hybrid machine translation architecture guided by syntax» (en anglès). Machine Translation, 28, 2, 01-10-2014, pàg. 91–125. DOI: 10.1007/s10590-014-9153-0. ISSN: 0922-6567.
- ↑ «SKATER project.» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2017].