Juan José Ibarretxe Markuartu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Juan José Ibarretxe)
Infotaula de personaJuan José Ibarretxe Markuartu

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Juan José Ibarretxe Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 març 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Laudio (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Basc
3 abril 2009 – 6 maig 2009 – Peio Iparragirre Etxeberria (en) Tradueix →

Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Parlament Basc
16 maig 2005 – 6 gener 2009

Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Parlament Basc
8 juny 2001 – 22 febrer 2005

Circumscripció electoral: Àlaba
Lehendakari
2 gener 1999 – 7 maig 2009
← José Antonio Ardanza GarroPatxi López Álvarez →
Diputat al Parlament Basc
25 novembre 1998 – 20 març 2001

Circumscripció electoral: Àlaba
Vicelehendakari del govern basc
4 gener 1995 – 2 gener 1999
← Jon Imanol AzúaIdoia Zenarruzabeitia →
Diputat al Parlament Basc
18 desembre 1990 – 30 novembre 1994

Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Parlament Basc
8 gener 1987 – 3 setembre 1990

Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Parlament Basc
22 març 1984 – 1r octubre 1986

Circumscripció electoral: Àlaba
Batlle de Laudio
1983 – 1987
← Pablo GorostiagaPablo Gorostiaga → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Dret de la Universitat del País Basc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, economista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalista Basc Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1631823 Modifica el valor a Wikidata

Juan José Ibarretxe Markuartu (Laudio, 15 de març de 1957) és un polític basc.

Membre i dirigent del Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNV), ha estat alcalde de Laudio, procurador de les Juntes Generals d'Àlaba, vicelehendakari i lehendakari (president) d'Euskadi des del 2 de gener de 1999 fins al 5 de maig de 2009.

Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat del País Basc. Afeccionat al ciclisme. Casat amb Begoña Arregi, amb qui té dues filles.

Recorregut polític[modifica]

Ibarretxe va començar la seva carrera política el 1979 afiliant-se al Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB). Després de quatre anys de militància, el PNB el va presentar com a candidat a l'alcaldia de Laudio en les eleccions municipals de 1983, les segones de la democràcia. Va obtenir un 31,5% dels vots.[1] Va accedir a l'alcaldia, sense disposar el PNB de majoria absoluta (7 regidors de 21 membres de la corporació municipal), càrrec que va ocupar fins 1987.

Ibarretxe va compaginar el seu càrrec d'alcalde amb la seva presència a les Juntes Generals d'Àlaba (on va ser procurador entre 1983 i 1994, i president entre 1986 i 1991) i al Parlament Basc, pel qual va ser elegit membre el 1984.

Dos anys després del seu accés al Parlament Basc va ser nomenat president de la Comissió d'Economia i Pressupostos, responsabilitat que va exercir durant tres legislatures, fins al 4 de gener de 1995, quan, després de les eleccions autonòmiques, José Antonio Ardanza el va nomenar Vicelehendakari del seu govern i conseller d'Hisenda i Administració Pública.[2]

Ha estat Lehendakari durant tres legislatures, sempre encapçalant governs de coalició.

Pla Ibarretxe[modifica]

En compliment del seu programa electoral, el Govern Basc va proposar una reforma de l'estatut d'autonomia del País Basc, amb el nom d'Estatut Polític de la Comunitat d'Euskadi, més conegut pel nom del seu promotor: Pla Ibarretxe.

El Pla Ibarretxe, amb una proposta sobiranista basada en la «lliure associació» entre el País Basc i Espanya, la sobirania compartida i el dret d'autodeterminació, es presentava com una tercera via entre les postures denominades constitucionalistes del PP i el PSE-EE (PSOE) i l'independentisme d'EH i ETA. La proposta es definia com una «proposta de pacte polític que es materialitza en un nou model de relació amb l'Estat espanyol, basat en la lliure associació i compatible amb les possibilitats de desenvolupament d'un estat compost, plurinacional i asimètric», la qual desbordava el marc constitucional tal com existia en aquest moment, en plantejar la creació d'un nou marc jurídic en el qual la pràctica totalitat de les competències estarien en mans de les institucions del País Basc, deixant a l'Estat espanyol unes funcions merament residuals les principals forces polítiques espanyoles van considerar que el pla violava tant en els procediments, com en els continguts, el marc de la Constitució Espanyola. Per poder entrar en vigor, la proposta, en ser una reforma d'un estatut d'autonomia, havia de ser aprovada per majoria absoluta al Parlament Basc i posteriorment ser admesa a tràmit al Congrés dels Diputats d'Espanya, per després ser tramitat en el propi Congrés i al Senat per llei orgànica. Ibarretxe també va declarar que, en cas que la proposta fos paralitzada en les Corts Generals espanyoles, convocaria un referèndum al País Basc perquè els bascos poguessin decidir el seu futur.

Com a resposta, el 28 de novembre de 2003, el govern de José María Aznar va aprovar afegir al Codi Penal un article pel qual es considerava un delicte castigat amb penes d'entre tres a cinc anys de presó i entre sis a deu anys d'inhabilitació absoluta el que un càrrec públic convoqués eleccions o referèndums sense l'autorització de les Corts. La reforma va ser tramitada ràpidament i aprovada com una esmena del Partit Popular a la Llei Orgànica d'Arbitratge, amb els únics vots a favor del PP. La resta del grups parlamentaris del Congrés dels Diputats es van abstenir. La reforma va entrar en vigor el 23 de desembre.[3]

El Pla Ibarretxe va passar el primer tràmit, sent aprovat per majoria absoluta (39 vots de 75) al Parlament Basc el 30 de desembre de 2004,[4] amb els vots a favor dels partits que componien el govern tripartit (36 escons) i 3 dels 6 parlamentaris de Sozialista Abertzaleak (SA), els hereus de la il·legalitzada Batasuna (els altres tres van votar en contra, el setè, Josu Urrutikoetxea, es trobava fugit de la justícia). Els vots favorables de SA, així com la seva acceptació per part d'Ibarretxe van ser molt criticats, ja que el propi Lehendakari havia expressat anteriorment que prescindiria dels vots de SA per a l'aprovació del Pla.

Superat el tràmit al Parlament Basc, la proposta va ser enviada al Congrés dels Diputats per ser admesa a tràmit, enfrontant-hi a l'oposició tant del nou govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero com a la del Partit Popular. El mateix Ibarretxe va defensar la proposta al Congrés, 23 sense aconseguir que en la votació realitzada l'1 de febrer de 2005, la proposta fos àmpliament derrotada, per 313 vots en contra (PSOE, PP, Esquerra Unida, Coalició Canària i Chunta Aragonesista), 29 a favor (PNB, EA, Nafarroa Bai, CiU, ERC i BNG) i 2 abstencions (IC-V).

El rebuig del Congrés de Diputats va portar al Lehendakari Ibarretxe a convocar eleccions pel 17 de abril de 2005, amb la intenció que es tractés d'un vot plebiscitari en relació a la proposta.

Aquest polític ha tingut influència política al Principat de Catalunya protagonitzant conferències sobre el Dret a l'Autodeterminació d'Euskadi i el dret a decidir dels pobles.[5][6][7]

Referències[modifica]

  1. «Euskomedia» (en anglès), 30-09-2007. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2007. [Consulta: 29 agost 2017].
  2. «Informació oficial del Govern Basc» (en castellà). Presidència del Govern Basc, 01-09-2016. [Consulta: 29 agost 2017].
  3. «CIDOB. Biografia de José Maria Aznar» (en castellà). CIDOB. [Consulta: 30 agost 2017].
  4. «El Parlamento vasco aprueba el Plan Ibarretxe gracias a Batasuna» (en castellà). Diario el Mundo, 31-12-2004. [Consulta: 30 agost 2017].
  5. «DEFIENDE UNA CONSULTA POPULAR 'SOBRE EL FUTURO DE EUSKADI» (en castellà). Diario El Mundo.es, 18-01-2008. [Consulta: 17 agost 2029].
  6. «Ibarretxe no afluixa». Diari El Punt-Avui, 18-01-2008. [Consulta: 29 agost 2017].
  7. «Suport per a Mas des de la rereguarda basca». El Periódico de Catalunya, 22-02-2017. [Consulta: 29 agost 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan José Ibarretxe Markuartu