Audiència Nacional

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Audiència Nacional d'Espanya)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióAudiència Nacional
Audiencia-Nacional-141115.jpg
Dades base
Tipus entitat tribunal
Història
Fundació 1977
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Presidència José Ramón Navarro

Modifica dades a Wikidata

L’Audiència Nacional és un tribunal d'Espanya amb seu a la ciutat de Madrid que té jurisdicció arreu de l'Estat espanyol. S'encarrega d'organitzar judicis polítics i les seves decisions poden ser revocades pel Tribunal Suprem. El jutjat està dividit en diverses sales ubicades a diverses ubicacions del centre de la vila de Madrid (c. Goya, 14; c. Prim, 12, c. García Gutiérrez, 1...)

Es va fundar el 4 de gener de 1977, data en què es publicaren tres decrets llei on respectivament es dissolia el Tribunal d'Ordre Públic, es creava l'Audiència Nacional, i es traspassaven les competències d'un a l'altre.

Composició[modifica | modifica el codi]

L'Audiencia Nacional està formada pel seu President, els Presidents de Sala i els magistrats que determini la llei per a cada una de les seves Sales i Seccions.

Les Sales de l'Audiència Nacional són les següents:

  • Sala Penal, que s'encarrega de delictes especialment rellevants com ara els comesos contra la Família Reial i els Alts Organismes de l'Estat i del Govern, la falsificació de moneda, el tràfic de drogues, els delictes comesos per bandes organitzades i els comesos fora del territori espanyol. També s'encarrega de procediments penal iniciats a l'estranger, dels procediments d'extradició passiva i dels recursos interposats contra les resolucions dels Jutjats Centrals Penals, d'Instrucció i de Menors.
  • Sala Contenciosa Administrativa, que es pronuncia sobre els recursos d'aquest tipus interposats contra disposicions i actes dels Ministres i els Secretaris d'Estat.
  • Sala Social, que s'encarrega dels processos d'impugnació de convenis col·lectius d'àmbit general i d'altres conflictes col·lectius.

Dins de l'Audiència Nacional s'hi integren els Jutjats Centrals d'Instrucció, que s'encarreguen d'instruir les causes que després seran jutjades a la Sala Penal, i els Jutjats Centrals Penals.

Personalitats[modifica | modifica el codi]

Presidents de l'Audiència Nacional[modifica | modifica el codi]

Presidents de Sala[modifica | modifica el codi]

  • Presidents de la Sala de Apelación
  • Presidents de la Sala de lo Contencioso-Administrativo'
    • Diego Córdoba Castroverde (2010- ).
    • Carlos Lesmes Serrano (2005-2010).
    • Eduardo Calvo Rojas (2000-2005).
    • José María Álvarez-Cienfuegos Suárez (1998-2000).
    • Juan Antonio Rossignoli Just (1990-1998).
    • José Gabaldón López (1980-1990).
    • Jerónimo Arozamena Sierra (1977-1980).
  • Presidents de la Sala de lo Social
    • Ricardo Bodas Martín (2009- ).
    • José Joaquín Evaristo Jiménez Sánchez (2004-2009).
    • Eustasio de la Fuente González (1999-2004).
    • Manuel Iglesias Cabero (1989-1999).

Titulars de los Juzgados Centrales de Instrucción[modifica | modifica el codi]

  • Juzgado Central de Instrucción número 1
  • Juzgado Central de Instrucción número 2
    • Ismael Moreno Chamarro (1989- ).
    • Alfredo Vázquez Rivera (1979-1987).
    • José Luis Bermúdez de la Fuente (1977-1979).
  • Juzgado Central de Instrucción número 3
    • Carmen Lamela Díaz (2015- ).
    • Juan Pablo González (2015) Interino.
    • Javier Gómez Bermúdez (2012-2015).
    • Fernando Grande-Marlaska (2007-2012).
    • Teresa Palacios Criado (1997-2007).
    • Miguel Moreiras (1991-1996).
    • Rodolfo Soto Vázquez (1987-1990)
    • Alfonso Barcala y Trillo Figueroa (1986-1987)
    • Luis Lerga Gonzálbez (1983-1986). Interino
    • Alfonso Barcala y Trillo Figueroa (1979-1983)
  • Juzgado Central de Instrucción número 4
  • Juzgado Central de Instrucción número 5
  • Juzgado Central de Instrucción número 6

Polèmiques[modifica | modifica el codi]

Les actuacions de l'Audiència Nacional en matèria antiterrorista i pels delictes d'injúria a la Corona han generat diverses discrepàncies i algunes decisions polèmiques. Destaquen el processament d'Èric Bertran, un adolescent que reclamava l'etiquetatge en català a les empreses mitjançant correus electrònics, el tancament dels diaris bascos Egin i Egunkaria, i el segrest judicial del número 1573 (juliol 2007) de la revista satírica El Jueves amb una il·lustració a la portada que representava els prínceps d'Espanya Felip i Letízia practicant el coit.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]