15 de març
| << | Març 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 291 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1298 - Simat de la Valldigna, País Valencià: Jaume el Just funda el Monestir de Santa Maria de la Valldigna, amb dotze monjos i l'abat arribats de Santes Creus.[1]
- 1311 - Ducat d'Atenes: Els catalans derroten l'exèrcit franc en la batalla del Cefís, la darrera gran batalla dels almogàvers.
- 1427 - Garrotxa: Es produeix un terratrèmol amb epicentre entre Olot i Amer, de grau 8 segons l'escala de Mercalli, que destrueix les tres quartes parts de la vila d'Amer.
- 1836 - el Bruc (Anoia): els carlins guanyen la batalla del Bruc gràcies al que el massís de Montserrat i de Sant Llorenç passen a ser controlats pels carlins durant la primera guerra carlina.
- 1992 - Catalunya: CiU guanya les eleccions al Parlament de Catalunya per tercera vegada consecutiva: hi obté majoria absoluta.
- 1996 - l'Alguer, Fertilia, illa de Sardenya - L'aeroport de l'Alguer inicia les operacions.
- 2011: Manel treuen el seu segon disc, 10 milles per veure una bona armadura.[2]
- Resta del món
- 44 aC - Juli Cèsar és assassinat per un grup de senadors, entre ells Gai Cassi Longí, Marc Juni Brut i Dècim Juni Brut Albí.
- 1493 - Palos de la Frontera, Andalusia, Regne de Castella: Cristòfol Colom hi arriba després de descobrir Amèrica.
- 1822 - Castenaso, prop de Bolonya: esposalles del compositor italià Gioacchino Rossini amb la mezzosoprano madrilenya Isabella Colbran
- 1848 - Budapest, Hongria: Sándor Petöfi hi llegeix el seu poema Nemzeti Dal (cant nacional), que desencadena la revolta contra l'ocupació austríaca.
- 1917 - Sant Petersburg (Rússia): abdica el tsar Nicolau II de Rússia.
- 1922 - Madrid, Espanya: el Partit Comunista hi celebra el primer congrés.
- 1939 - Txèquia: després de l'ocupació de Praga, els nazis converteixen el país en el «protectorat alemany» de Bohèmia i Moràvia.
- 1945 - Guatemala: Juan José Arévalo Bermejo és escollit nou president.[3]
- 1957 - Santo Domingo (la República Dominicana: al III Congrés Iberoamericà d'Educació es constitueix l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació la Ciència i la Cultura, OEI), a partir de l'Oficina d'Educació Iberoamericana.
- 1990 - Brasil: Fernando Collor de Mello és elegit president del país.
- 1994 - els Estats Units i Rússia arriben a un acord per permetre la supervisió mútua del desmantellament de l'armament nuclear.
- 1996 - Malabo, Guinea Equatorial: Teodoro Obiang, fins aleshores president del país, es proclama cap de l'estat.
- 2006 - Madrid: El Tribunal Suprem d'Espanya no admet a tràmit el recurs presentat del 2 de novembre del 2005 contra el Projecte de Nou Estatut de Catalunya.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1858 - Bromberg, Prússia: Clara Hammerl, mestra vinculada a Pollença i primera directora bancària d'Espanya (m. 1931).[4]
- 1923 - Girona: Maria Mercè Costa Paretas, arxivera catalana, primera directora de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (m. 2020).[5]
- 1925 - Sabadell, Vallès Occidental: Carme Obradors i Domènech, assistenta social sabadellenca (m. 1986).[6]
- 1927 - Barcelona: Joan Segarra i Iracheta, futbolista jugador del FC Barcelona (m. 2008).
- 1933 - Barcelona: Carmen de Mairena, popular cantant i artista transsexual catalana (m. 2020).[7]
- 1936 - Barcelona: Francisco Ibáñez Talavera, dibuixant català de còmics, creador de Mortadel·lo i Filemó (m. 2023).
- 1938 - Esparreguera, Baix Llobregat Lluís Subirana i Rebolloso, estudiós de la sardana (m. 2014).
- 1942 - Barcelona: Montserrat Figueras. soprano catalana, especialitzada en música antiga (m. 2011).[8]
- 1948 -
- Terrassa: Dolors Palau Vacarisas, periodista catalana, especialitzada en l'àmbit de la cultura (m. 1991).[9]
- València, l'Horta: Antoni Ortiz Fuster, conegut com a Ortifus, humorista gràfic valencià.
- 1979 - Barcelona: Ariadna Oltra, periodista i presentadora de televisió.[10]
- 1981 - Palma, Mallorca: Briggite Yagüe, lluitadora de taekwondo mallorquina.[11]
- 1983 - Sabadell: Elisenda Alamany i Guitérrez, filòloga i política catalana.
- 1984 - Vic, Osona: Emma Corominas Yebra, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.[12]
- Resta del món
- 270 - Patara (Lícia, actual Turquia): Sant Nicolau de Mira, bisbe (m. 346).
- 1638 - Mukden, actual Shenyang (Xina): Emperador Shunzi, segòn emperador de la dinastia Qing (m. 1661).[13]
- 1666 - Fürstenwalde, Erzgebirge Oriental: George Bähr, arquitecte alemany (m. 1738).
- 1767 - Comtat de Lancaster, Carolina del Sud (EUA): Andrew Jackson, militar, jutge, 7è president dels Estats Units (m. 1845)[14]
- 1779 - Londres, Anglaterra: William Lamb, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1834 i 1835 a 1841) (m. 1848).[14]
- 1816 - Belorado, Burgos: Raimundo de Miguel y Navas, catedràtic espanyol de Retòrica i Poètica, distingit humanista i poeta (m. 1878).
- 1825 - Santiago de Xile, Xile: Aníbal Pinto Garmendia, advocat i polític xilè, president del país.[15]
- 1830 - Berlín, Alemanya: Paul Heyse, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura de l'any 1910 (m. 1914).[16]
- 1837 - París: Célestine Galli-Marié, mezzosoprano francesa (m. 1905).[17]
- 1851 - Berlín (aleshores Prússia): Carolina Michaëlis de Vasconcelos, romanista germano-portuguesa (m. 1925).[18]
- 1854 - Hansdorf, Prússia, Imperi Alemany: Emil Adolf von Behring, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1901 (m. 1917).[19]
- 1860 - Grythyttan, Comtat d'Örebro: Anna Cassel, artista sueca (m. 1937).[20]
- 1868 - Haslemere: Grace Chisholm Young, matemàtica anglesa (m. 1944).[21]
- 1879 - Landsberg an der Warthe: Marie Juchacz, reformadora social alemanya.[22]
- 1883 - Badostain, Eguesibar: Josefa Úriz Pi, mestra, pedagoga i activista política navarresa (m. 1958).[23]
- 1885 (potser 1889) - Hammelev: Gerda Wegener, pintora i il·lustradora eròtica danesa (m. 1940).[24]
- 1916 - Bilbao, Euskadi: Blas de Otero, poeta basc en llengua castellana (m. 1979).[25]
- 1920 - Mart (Texas), EUA: Edward Donall Thomas, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1990 (m. 2012).
- 1930 -
- Vítsiebsk, URSS: Jorés Alfiórov, físic rus, Premi Nobel de Física de l'any 2000.
- Viena (Àustria): Martin Karplus, químic austríac, Premi Nobel de Química de l'any 2013.
- 1933 - Brooklyn: Ruth Bader Ginsburg, jutgessa associada al Tribunal Suprem dels Estats Units nomenada per Bill Clinton.[26]
- 1943 - Toronto, Ontario, Canadà: David Cronenberg, actor canadenc.
- 1946 - Louisiana: Beverly Matherne, escriptora estatunidenca en francès.
- 1950 - Sevilla: Pilar del Río, periodista i traductora espanyola.[27]
- 1953, Tirana, Albània: Arta Dade, llicenciada en literatura i política albanesa; ha estat Ministra de Cultura i Ministra d'Exteriors.[28]
- 1955 - Camp de Jabalia (Palestina)ː Jamila Abdallah Taha al-Shanti, política palestina i membre de Hamàs (m. 2023).[29]
- 1967 - L'Havana: Lucrecia, actriu, cantant i escriptora cubana instal·lada a Catalunya.
- 1975 -
- Corpus Christi, Texas: Eva Longoria, actriu estatunidenca,
- Rousse, Bulgària: Vesselín Topàlov, jugador d'escacs búlgar, que té el títol de Gran Mestre des de 1992, fou Campió del món de la FIDE entre 2005 i 2006.
- 1976 - Ourense, Galícia: Miryam Gallego, actriu espanyola.
- 1977 - Glendale (Califòrnia), EUA: Joe Hahn, DJ i editor audiovisual estatunidenc.
- 1982 - Malú: cantant espanyola
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1891 - València: Magdalena García Bravo, escriptora valenciana (n. 1862).[30]
- 1939 - Girona: Carles Rahola i Llorens, periodista, escriptor, historiador i polític gironí (n. 1881).
- 1971 - Caracas (Veneçuela): Carles Pi i Sunyer, enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.[31]
- 1983 - Barcelona: Josep Lluís Sert i López, arquitecte i urbanista català, un dels artífexs del GATCPAC (n. 1902).[32]
- 1999 - Barcelona: Mercè Torrents i Bertrana, pedagoga i escriptora catalana (n. 1928).[33]
- 2011 - València: Maria Beneyto i Cuñat poetessa valenciana. (n. 1925).[34]
- 2021 - Barcelona: Estanislau Torres i Mestres, escriptor català.
- 2023 - Cardedeu: Fèlix Millet i Tusell, empresari català (n. 1935).
- Resta del món
- 44 aC - Roma, República Romana: Juli Cèsar, polític, militar i escriptor romà, assassinat per un grup de senadors (n. 100 aC).
- 220 - Luoyang (Xina): Cáo Cāo (曹操;) cabdill regional i el penúltim Canceller de la dinastia Han de l'Est (n. 155).[35]
- 1660 - París: Lluïsa de Marillac, religiosa francesa, fundadora de les Filles de la Caritat (n. 1591).[36]
- 1842 - París, França: Luigi Cherubini, compositor, director d'orquestra, professor, administrador, teòric i editor musical italià, actiu a França (n. 1760).[37]
- 1848 - Bombai, Índia Britànica: Rogério de Faria, empresari portuguès. Fou un dels pioners del comerç d'opi amb la Xina (n. 1770).
- 1853 - Milà (Imperi Austrohongarès): Giovanni Ricordi, editor musical (n. 1785).
- 1892 - Berkeley, Califòrnia, EUA: Arthur Holly Compton, Premi Nobel de Física de 1927 (n. 1892).
- 1898 - Londres (Anglaterra): Henry Bessemer, enginyer i inventor anglès, fonedor de tipus d'impremta, pioner de la siderúrgia moderna i inventor del procés de refinat d'acer que porta el seu nom (el procés Bessemer) (n. 1813)[14]
- 1918 - Mézy (França): Lili Boulanger, compositora francesa (n. 1893).[38]
- 1920 - Londres, Edith Holden, artista britànica, il·lustradora i professora d'art.[39]
- 1942 - Larchmont, Nova York (EUA): Alexander Zemlinsky o Von Zemlinsky, compositor, director d'orquestra i professor austríac (n. 1871)[38]
- 1950 - Cambridge, EUAː Alice Stone Blackwell, poeta, escriptora, feminista i sufragista americana (n. 1857).[40]
- 1968 - Beverly Hills (Califòrnia, USA): Mario Castelnuovo-Tedesco, compositor italià (n. 1895).[38]
- 1971 - Caracas, Veneçuela: Carles Pi i Sunyer, enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.
- 1977 - Múnic: Marg Moll, escultora i pintora alemanya (n. 1884).[41]
- 1983 - Londres: Rebecca West, escriptora, periodista i crítica literària britànica (n. 1892).[42]
- 1984 - Madrid, Espanya: Lluís Lúcia i Mingarro, advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià (n. 1914).
- 1990 - Madrid: Jimena Menéndez-Pidal Goyri, pedagoga espanyola (n. 1901).[43]
- 1999 - Lurgan: Rosemary Nelson, destacada advocada irlandesa defensora dels drets humans (n. 1958).[44]
- 2016 - Els Banys i Palaldà: Jacqueline Alduy, política francesa i nord-catalana, senadora i batllessa d'Els Banys i Palaldà (n. 1924).[45]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral:
- Santa Madrona de Tessalònica verge i màrtir (s. II);
- Leocrícia de Còrdova, màrtir;
- Vicenta de Coria, màrtir;
- Ramon de Fitero, abat fundador de l'orde de Calatrava;
- Lluïsa de Marillac, fundadora de les Filles de la Caritat;
- Climent Maria Hofbauer, prevere redemptorista;
- Sant Longí, soldat i màrtir;
- Sisebut de Cardeña, abat benedictí (festivitat fins al 1969, traslladada al 9 de febrer);
- Zacaries I, papa
Referències
[modifica]- ↑ «Història del Monestir de la Valldigna». Generalitat Valenciana. Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Manel publiquen el seu esperat segon disc "sense voluntat rupturista"». Vilaweb, 15-03-2011.
- ↑ Villagrán Kramer, Francisco. Biografía Política de uatemala (en castellà). FLACSO Guatemala, 1933, p.411. ISBN 9993972819.
- ↑ Salas Vives, Pere; Llabrés Mesquida, Fanny. «En un país estranger: la vida plena de Clara Hammerl a Mallorca». Mallorca Zeitung, 14-06-2012. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ «Persona - Costa Paretas, Maria Mercè (1923-2020)». PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «Carme Obradors, plaça de». Ajuntament de Sabadell. Nomenclàtor. [Consulta: 11 març 2014].
- ↑ Corominas i Julián, Jordi «Jordi Corominas i Julián: Looking for Carmen de Mairena (Part II) en Bcn week». Blog de Jordi Corominas i Julián, 20-05-2009 [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «Muere la soprano Montserrat Figueras». La Vanguardia, 23-11-2011.
- ↑ «Necrológicas. Dolors Palau» (en castellà). El País [Madrid], 20-01-1991. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «L'Ariadna Informa». Els matins, 15-03-2013. [Consulta: 15 març 2013].
- ↑ «El Govern ret homenatge a Brigitte Yagüe per la seva trajectòria esportiva». Govern Illes Balears, 29-10-2015. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Emma Corominas Yebra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Encina, Francisco Antonio. Resumen de la historia de Chile (en castellà). Zig-Zag, 1968, p. vol.3, p.2117.
- ↑ «Paul Heyse. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Célestine Galli-Marié» (en anglès). Opera Arias. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Dotras Bravo, Alexia «La biblioteca cervantina de Carolina Michaëlis de Vasconcelos en la Universidade de Coimbra». Rumbos del hispanismo en el umbral del Cincuentenario de la AIH. Bagatto Libri, 2012, pàg. 167–173.
- ↑ «Emil Adolf von Behring. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Ansedel Anna Maria Augusta Cassel». Gammalkils Hembygds Forening. [Consulta: 21 gener 2025].
- ↑ O'Connor, J.J.; Robertson, E.F. «Grace Chisholm - Biography» (en anglès). School of Mathematics and Statistics. University of St Andrews, Scotland, 01-02-2005. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ «MARIE JUCHACZ». GDW. German Resistance Memorial Center. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ «Pepita y Elisa Úriz Pi. Una familia de Badostaín». Badostain.net. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Gerda Wegener». Biography, 12-04-2019. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Biografia» (en euskera). Fundació Blas de Otero. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Houck, Aaron M.; Smentkowski, Brian P. «Ruth Bader Ginsburg» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ Abelenda, Ana. «Pilar del Río: «Saramago decía que en el mundo hay dos superpotencias, una eres tú»» (en castellà). La voz de Galicia, 23-11-2022. [Consulta: 1r febrer 2025].
- ↑ Elsie, Robert. Historical Dictionary of Albania (en anglès). Rowman & Littlefield, 2010. ISBN 978-0-8108-6188-6.
- ↑ «Brief profiles of Hamas leading candidates» (en anglès). Albawaba, 27-01-2006. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ «Magdalena García Bravo (1862-1891)». Find A Grave. [Consulta: 6 març 2021].
- ↑ «Carles Pi i Sunyer». Real Academia de la Historia. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Josep Lluis Sert será enterrado en Ibiza, después de un funeral que se celebrará en Barcelona». El País, 17-03-1983 [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 17-03-1999. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «Veu per a un fill no nat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2021-04-19. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ Kamenarovic, Ivan P.. La Chine classique. París: Belles lettres, 1999. ISBN 2-251-41011-2.
- ↑ «Saint Louise de Marillac» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 gener 2025].
- ↑ Fend, Michael. «Cherubini, Luigi (Carlo Zanobi Salvadore Maria)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.53110 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ 38,0 38,1 38,2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Artist/Naturalist Edith Holden» (en anglès). Morning Earth, 22-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-22. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ «Alice Stone Blackwell». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Marg Moll» (en alemany). RKD Research, 01-07-2024. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ «Rebecca West | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Jimena Menéndez-Pidal (Madrid, 1901 – Madrid, 1990)» (en castellà). Fundación Ramón Menéndez Pidal. Arxivat de l'original el 2020-09-27. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Rosemary Nelson». El norte de Irlanda, 15-03-2019. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «ALDUY Jacqueline» (en francès). Sénat, 13-01-2026. [Consulta: 13 gener 2026].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 de març
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:15 de març.