Nicolau de Mira

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nicolau de Bari
Sant Nicolau
Tondo St Nicolas MNMA Cl23730.jpg
Vitrall, ca. 1520 (París, Hôtel de Cluny)
bisbe; Defensor de l'Ortodòxia, Taumaturg
Nom original Νικόλαος (Nikolaos, "victòria del poble")
Naixement ca. 270
Patara (Lícia, actual Turquia)
Mort 6 de desembre de 346
Mira (Lícia), prop de l'actual Demre, Turquia
Sepultura Basílica de San Nicola (Bari, Pulla, Itàlia)
Ocupació sacerdoci
Commemoració en Catolicisme, ortodoxia
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Mira, Bari
Festivitat 6 de desembre
Fets destacables Bisbe de Mira
Iconografia Com a bisbe, amb tres nens que surten d'una bóta; amb tres bosses de diners o tres boles d'or
Patronatge Nens i mainada; pescadors i mariners; cases de penyores; Alacant, Requena; Alhama de Almería, Barranquilla, Bari, Amsterdam, Beit Jala, Liverpool, Portsmouth, Moscou; Grècia, Rússia, Turquia; Lorena (França)

Nicolau de Mira (suposadament nascut a Patara de Lícia, actual Turquia, c. 270 - Mira, prop de l'actual Demre, Turquia, 346), també conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versió curta de Sint Nicolaas) a Bèlgica i als Països Baixos, és el nom comú de Nicolau, que hauria viscut durant el segle IV a Anatòlia (actualment Turquia). És venerat com a sant per l'Església catòlica i la ortodoxa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Miniatura anglesa, ca. 1400-1440 (Denver, Berger Collection)
Pintura de Gerard David, 1510 (Edimburg, National Gallery of Scotland).
Pintura de Gherardo Starnina, ca. 1422 (El Paso Museum of Art)
Icona a l'església del Monestir de Grgeteg, a Sèrbia.

Nicolau hauria nascut a Patara de Lícia, a l'Anatòlia, entre el 260 i el 280, fill d'Epifani i Joana, cristians de família benestant. Criat com a cristià, va quedar orfe de petit, a causa d'una pesta i heretà un ric patrimoni que dedicà a l'ajuda als necessitats.

Hauria deixat el seu poble per anar a Mira (actual Demre, Turquia) on va ser ordenat sacerdot. A la mort del bisbe, Nicolau va ser aclamat pel poble com a nou bisbe. Durant la persecució de Dioclecià[1] del 305 va ser empresonat, essent alliberat per Constantí I el Gran el 313, reprenent la seva tasca pastoral. Va treballar pel benestar del seu poble: durant una greu crisi, va aconseguir que l'emperador reduís els impostos.

Morí a Mira el 6 de desembre, probablement l'any 343, potser al monestir de Sió. Venerat com a sant dins del catolicisme des de llavors, s'haurien produït nombrosos miracles al voltant de la seva tomba. Va ser sebollit a la catedral de Mira; el 1087, però, les seves relíquies es dugueren a Bari (avui dia a Itàlia), ciutat amb la qual quedà relacionat des d'aleshores.

Veneració[modifica | modifica el codi]

A l'edat mitjana fou patró dels navegants, amb[2] sant Elm, sant Antoni abat i santa Clara, com es recull en el pròleg del Llibre del Consolat de Mar.

El patronatge de sant Nicolau quedà reflectit arreu dels Països Catalans: el sant tingué una capella a la platja de Barcelona, una a l'entrada del port de Ciutadella i encara en té una, des del segle XIII, a Portopí, el primitiu port de Palma, on hi havia un retaule gòtic amb tres patrons (sant Nicolau, sant Antoni i santa Clara), obra de mitjan segle XIV actualment al Museu de Mallorca. A Palma, encara té dedicada una de les quatre esglésies parroquials medievals, tengué capella a la Seu i a diferents esglésies i a Mallorca es conserven tres retaules medievals més del sant, amb escenes de la seva biografia.

A Alacant, Sant Nicolau és el patró de la ciutat, encara que no tothom ho sap ni ho celebra, i la cocatedral d'aquesta població s'anomena de Sant Nicolau de Bari. Altres poblacions amb una església dedicada a sant Nicolau són l'Ametlla del Vallès, Calella, Gandia, Malgrat de Mar, València, etc.

A Barcelona, en construir la segona muralla, se li dedicà un hospital per a gent arribada de fora prop de les Drassanes i els alfóndecs, on després es va construir el Convent de Sant Francesc de Barcelona.

Llegendes[modifica | modifica el codi]

Un home es va arruïnar i va pensar, per a guanyar diners, dedicar les seves tres filles a la prostitució, ja que no podia casar-les amb ningú. Nicolau, prenent una bona quantitat de diners, els embolicà en un drap i, a la nit, els llençà dintre la casa de l'home. Va fer el mateix durant tres nits seguides, de manera que les filles podien tenir dot i casar-se sense haver de prostituir-se.

Nicolau, ja bisbe, va passar per una fonda. L'amo hauria estat un mal home que hauria matat tres nens i els hauria posat a macerar per a fer-los servir com a carn als àpats. Nicolau els jauria ressuscitat i castigat el posader. Per això era considerat protector dels nens.

Costums i tradicions[modifica | modifica el codi]

Sobre l'advocació a sant Nicolau en cas de temporal, es coneix el costum de portar un pa anomenat pa de sant Nicolau que es llançava a la mar en cas de temporal a fi d'apaivagar-lo i que explica Vicenç Garcia en unes Dècimes del viatge per mar, que compongué sobre un temporal que passà personalment amb el Lloctinent o Virrei del Principat de Catalunya Francisco Hurtado de Mendoza:

« D'una bolseta brodada

la trista marquesa trau
un pa de sant Nicolau,
i el comana a una criada
perque a la mar alterada
lo tire ab devota fe;
pero ella, que cor no té
quan la gran borrasca mira,
a la mar del ventre el tira,
que està alterada també.

»

Bisbetó[modifica | modifica el codi]

Relacionat amb la protecció dels infants i els regals, als nostres països, tenim l'obra hagiogràfica del s. XIV, anònima i en noves rimades, titulada Sermó de sant Nicolau i, a Montserrat, la tradició medieval del Bisbetó. Aquesta comença a celebrar-se el dia de Sant Nicolau, patró dels escolans, que n'elegeixen un que farà de bisbe dels xiquets (bisbetó) i que comença el seu govern la nit dels Sants Innocents, del 27 al 28 de desembre, i disfressat de bisbe beneeix el poble des del tron episcopal i fa un sermó. El to del sermó solia ser humorístic i feia referència al fet que havia sobreviscut a la matança d'Herodes. Aquest costum antany se celebrava també a Girona, Lleida, Mallorca i Vic i es conserven dos textos medievals catalans del sermó, un en octosíl·labs aparellats i l'altre en codolades.

Regals als nens[modifica | modifica el codi]

Al Nord d'Europa sant Nicolau té una reputació de donador de regals, perquè es diu que oferia presents als xiquets pobres; el seu paper correspon, doncs, al dels Reis d'Orient d'altres contrades: de sant Nicolau, Sint Niklaus en neerlandès, deriva el Santa Claus nord-americà. Molt venerat encara avui als països del centre d'Europa per motius diversos, al Principat i al País Valencià sant Nicolau és considerat el patró de la mainada, dels xics i xiquets de les escoles i també dels escolans.[3]

El dia del santoral dedicat a aquest sant és el 6 de desembre, dia en què hom creu que comença el viatge que portarà al barbut personatge des del nord del continent, portant regals a les cases que l'esperen. El dia 6 de desembre és la data en què tradicionalment comencen les festes de Nadal, tal com reflecteix la dita: "Sant Nicolau obre les festes de Nadal amb clau".

Captiris[modifica | modifica el codi]

El dia de Sant Nicolau es fan els captiris o captes realitzades pels infants, anomenats popularment "nicolauets", “nicolaus” o “micolaus”.[4] Acompanyats per professors i familiars, els nens recorren el poble casa per casa i botiga per botiga cantant tot tipus de cançons tradicionals. La comitiva recull tot el que la gent els dóna i amb tots els queviures (dolços, begudes, fruites, fruits secs) i els diners que arrepleguen, fan un gran àpat. En alguns pobles, els nens van armats amb espases i sabres de fusta, doncs sembla que antigament, aquest dia, els infants tenien llicència per empaitar i matar els galls que es trobessin pel camí, un costum que avui s'ha transformat en la presència d'un gall de cartró. Avui es fa encara a llocs com Cabassers, Àger, Gavà, Borriana o Vilobí del Penedès, entre d'altres.

Iconografia[modifica | modifica el codi]

Se'l representa amb la indumentària pròpia d'un bisbe, amb mitra i bàcul. Obresː

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Scanlon, Bethany K. Redeeming Catholics and Their Catholicism. Xulon Press, 2006, p. 36. ISBN 1600344720. 
  2. [enllaç sense format]http://www2.elmundo-eldia.com/cgibin/noticia.php3?codi=36645
  3. Masanés, Cristina. «Qui va ser Santa Claus?». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 56-61. ISSN: 1695-2014.
  4. Vegeu-ne descripcions detallades de cada celebració a: "Captes i captiris dels Nicolaus" en: Festes de Sant Nicolau Festes.org: l'espai on comença la festa.
  5. «Fitxa del Retaule de Sant Nicolau de la seu de Manresa». [Consulta: 13 gener 2016].
  6. Soler i Fonrodona, Rafael. «El retaule de Sant Nicolau a Santa Maria de Mataró». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 36, 1990 [Consulta: 13 gener 2016].

Temes relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Nicolau de Mira
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolau de Mira Modifica l'enllaç a Wikidata
  • ¿Quien es Nicolás? La vida i les llegendes de Sant Nicolau. (castellà)
  • Saint Nicholas Center La vida i les llegengdes de Sant Nicolau i tradicions de la festa de Sant Nicolau en molts països. (anglès).