Convent de Sant Francesc de Barcelona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona».
Infotaula d'edifici
Convent de Sant Francesc
FramenorsBarcelona.jpg
Absis de l'església, a tocar de la muralla, al segle XIX
Dades
Tipus estructura arquitectònica
Arquitecte Desconegut
Data de creació o fundació 1236-1240; segona església: 1247
Data de finalització 1297
Consagració 1276
Característica
Estat d'ús enderrocat
Estil arquitectònic Gòtic
Construcció A partir de 1236
Claustre 1275 - mitjan segle XIV
Altre Panteó reial; pintures d'Antoni Viladomat
Ubicació
Estat Espanya Espanya
Barcelonès
Barcelona
Localització Passeig de Colom, de La Rambla a la Plaça del Duc de Medinaceli
41° 22′ 38″ N, 2° 10′ 43″ E / 41.37725556°N,2.17867222°E / 41.37725556; 2.17867222Coord.: 41° 22′ 38″ N, 2° 10′ 43″ E / 41.37725556°N,2.17867222°E / 41.37725556; 2.17867222
Conservació i restauració
1835  Exclaustració de la comunitat
1837  Enderrocament
Plànol
Conventstfrancescbcn.jpg
Activitat
Diòcesi bisbat de Barcelona
Festivitat Sant Francesc d'Assís
Modifica dades a Wikidata

El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona. Ocupava part de la façana marítima de la ciutat, des de la Rambla (on hi ha el Govern Militar) fins al lloc on actualment hi ha la plaça del duc de Medinaceli i els edificis adjacents. L'església i els dos claustres eren un dels millors exemples del gòtic primerenc a Catalunya. Hi va ser entre el 1240 i el 1835, any en què va ser desamortitzat i els frares exclaustrats, finalment el conjunt fou enderrocat el 1837, sense que se'n preservés cap resta, llevat d'una figura de sepulcre. Al seu lloc s'aixecaren blocs d'habitatges i s'obrí la plaça del duc de Medinaceli.

Història i descripció[modifica]

La tradició explica que el mateix Sant Francesc d'Assís va venir a Barcelona el 1211, com a pelegrí del camí de Santiago. Va hostatjar-se a un hospital de pelegrins, el de Sant Nicolau, prop de l'actual carrer del Dormitori de Sant Francesc (anomenat així per aquest fet). Anys després, l'hospital va ser cedit als franciscans per Jaume I el Conqueridor i l'orde franciscana va establir així la seva residència a la ciutat comtal, començant a bastir el seu convent amb l'aquiescència del Bisbe Berenguer de Palou.

Entre 1236 i 1240 es va construir l'edifici d'una primera església, però l'església definitiva es va començar el 1247 i va ser acabada al cap de cinquanta anys, el 1297, havent estat consagrada prèviament, el 1276. El claustre del Convent va ser començat a construir el 1275, però la seva construcció es va allargar fins a mitjans del segle XIV.

Exclaustrats els frares franciscans el 1835, durant la desamortització de Mendizábal, el conjunt conventual de Sant Francesc, juntament amb l'església del Convent, van ser enderrocats el 1837, sense que s'hagi conservat pràcticament res de l'edifici, excepte l'estàtua jacent atribuïda al sepulcre de Maria de Xipre . En ser enderrocat el convent, en el solar que ocupava s'hi van alçar blocs d'habitatges i s'hi va obrir l'actual plaça del Duc de Medinaceli .

El claustre major estava decorat amb una sèrie de vint olis de grans dimensions que narren la vida de Sant Francesc d'Assís, una de les millors obres d'Antoni Viladomat i Manalt. Els quadres van ser retirats del convent per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i avui s'exposen al Museu Nacional d'Art de Catalunya com a dipòsits de la RACBASJ.

Sepultures reials[modifica]

L'església va ser triada com a lloc d'enterrament de molts nobles i membres de la família reial. Van rebre sepultura entre aquests murs el rei Alfons el Franc, les reines Constança de Sicília (esposa de Pere III el Gran, tots dos sepultats amb l'hàbit franciscà), Maria de Xipre,(esposa de Jaume II d'Aragó), Sibil·la de Fortià (quarta esposa de Pere IV d'Aragó), i Elionor d'Aragó (reina de Xipre pel seu matrimoni amb Pere I de Xipre, néta de Jaume II d'Aragó), el comte Jaume I d'Urgell i alguns prínceps. També van rebre sepultura en aquest Convent dels infants Jaume I d'Urgell i Fadric, fills de Alfons IV d'Aragó.

Les restes de tots els personatges reials esmentats anteriorment, en ser exclaustrats els frares franciscans i violades moltes de les sepultures, van ser traslladades, introduïdes en sacs, a la Catedral de Barcelona, on el 1852 van ser col·locades totes en dues urnes de marbre, sufragades per la reina Isabel II, i van ser col·locades a la Capella dels Màrtirs del claustre de la Seu barcelonina, on van romandre fins al 13 d'octubre de 1998, dia en què es van traslladar les restes a l'interior de la Catedral, on poden avui visitar-se en el mur de l'Altar Major, al costat de l'Evangeli, en unes urnes esculpides per l'artista català Frederic Marès .

Altres sepultures reials[modifica]

Altres membres de la família reial aragonesa van ser sepultats al Convent de Sant Francesc, però les seves restes no figuren com traslladats a la Catedral de Barcelona. Aquests membres de la família reial són Timbor de Prades, filla del comte Joan de Prades i besnéta de Jaume II d'Aragó, Sança Jiménez de Cabrera, filla de l'anterior i rebesnéta de Jaume II d'Aragó, Cecilia d'Urgell, filla del comte Pedro II d'Urgell i besnéta d'Alfons IV el Benigne, i també l'infant Pere, fill de Pere IV el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià, mort en la infància, encara que en certes fonts està registrat que el petit infant Pere va ser primerament sepultat al convent de Sant Francesc de Barcelona, ​​i posteriorment, el 1369, va ser traslladat al costat del seu avi Alfons IV el Benigne al convent de Sant Francesc de Lleida. Actualment, les restes d' Alfons IV el Benigne estan enterrades, pel que sembla, a la Catedral Vella de Lleida .

L'infant Jaume d'Aragó, fill primogènit de Jaume II i hereu de la corona, va ser sepultat segons les fonts documentals més antigues a la catedral de Tarragona, però en certes cròniques posteriors es manifesta que les seves restes van ser traslladades a aquest Convent de Sant Francesc de Barcelona. Aquesta teoria només té com a fonament el que a la Catedral de Tarragona, tot i estar documentat que allí va rebre sepultura el polèmic infant, mai hi ha hagut evidència arqueològica d'aquest fet. En qualsevol cas, tant si el cadàver de l'infant Jaume va ser traslladat aquí, com si encara es conserva a la Catedral de Barcelona, ​​les restes mortals d'aquest infant no figuren entre eles traslladades a la Seu barcelonina.

Galeria[modifica]

El convent de Sant Francesc destacant en un dibuix panoràmic del segle XVI d'Anthonis van den Wijngaerde, entre el segón plec (on hi ha pràcticament tot l'hort del convent), i el tercer plec, on es veu l'absis de l'església enganxat a la muralla de mar. Tot i que el dibuix no està ben proporcionat segurament les proporcions entre els diversos campanars són fruit de la comparació del dibuixant.

Bibliografia[modifica]

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convent de Sant Francesc de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata