Convent de Sant Francesc de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona».
Infotaula d'edifici
Convent de Sant Francesc
FramenorsBarcelona.jpg
Absis de l'església, a tocar de la muralla, al segle XIX
Dades bàsiques
Tipus edifici desaparegut
Arquitecte Desconegut
Començament 1236-1240; segona església: 1247
Acabament 1297
Consagració 1276
Característiques
Estil Gòtic
Construcció A partir de 1236
Claustre 1275 - mitjan segle XIV
Altres Panteó reial; pintures d'Antoni Viladomat
Ubicació
Estat Espanya Espanya
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Passeig de Colom, de La Rambla a la Plaça del Duc de Medinaceli

41° 22′ 38″ N, 2° 10′ 43″ E / 41.37725556°N,2.17867222°E / 41.37725556; 2.17867222
Intervencions
1835  Exclaustració de la comunitat
1837  Enderrocament
Vistes
Conventstfrancescbcn.jpg
Activitat
Diòcesi bisbat de Barcelona
Festivitat Sant Francesc d'Assís
Modifica dades a Wikidata

El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona. Ocupava part de la façana marítima de la ciutat, des de la Rambla (on hi ha el Govern Militar) fins al lloc on actualment hi ha la plaça del duc de Medinaceli i els edificis adjacents. L'església i els dos claustres eren un dels millors exemples del gòtic primerenc a Catalunya. Hi va ser entre 1240 i 1835, quan va ser desamortitzat i, poc després, enderrocat en 1837. El terreny va ser urbanitzat.

La tradició explica que el mateix Sant Francesc d'Assís va venir a Barcelona el 1211, com a pelegrí del camí de Santiago. Va hostatjar-se a un hospital de pelegrins, el de Sant Nicolau, prop de l'actual carrer del Dormitori de Sant Francesc (anomenat així per aquest fet). Anys després, l'hospital va ser cedit als franciscans per Jaume I el Conqueridor i l'orde va establir-s'hi i hi bastí el seu convent. Una primera església va aixecar-s'hi entre 1236 i 1240; l'església definitiva va començar-se el 1247 i va acabar-se el 1297, encara que es va consagrar el 1276. El claustre es va començar el 1275, durant la seva construcció fins a mitjan segle XIV.

L'església va ser triada com a lloc d'enterrament de molts nobles i membres de la família reial. S'hi enterraren el rei Alfons el Franc, les reines Constança de Sicília, Maria de Xipre, Sibil·la de Fortià i Elionor d'Aragó (consort de Pere I de Xipre), el comte Jaume I d'Urgell i alguns prínceps. En ser abandonat el convent, les restes reials van ser traslladades a la Catedral de Barcelona, on reposen avui dia.

Exclaustrat el 1835, el conjunt fou enderrocat el 1837, sense que se'n preservés cap resta, llevat d'una figura de sepulcre, potser del de Maria de Xipre. Al seu lloc s'aixecaren blocs d'habitatges i s'obrí la plaça del duc de Medinaceli.

El claustre major estava decorat amb una sèrie de vint olis de grans dimensions que narren la vida de Sant Francesc d'Assís, una de les millors obres d'Antoni Viladomat i Manalt. Els quadres van ser retirats del convent per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i avui s'exposen al Museu Nacional d'Art de Catalunya com a dipòsits de la RACBASJ.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convent de Sant Francesc de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata