Antoni Viladomat i Manalt

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Viladomat i Manalt
Monument a Viladomat (Passeig de Lluís Companys - Barcelona) 02.JPG
Monument a Antoni Viladomat, situat al passeig de Lluís Companys de Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement Antoni Viladomat i Manalt
20 de març de 1678
Barcelona
Mort 22 de gener de 1755
Barcelona
Sepultura Capella de la Immaculada de l'església de Santa Maria del Pi (Barcelona)
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Pintor
Art Pintura
Moviment Barroc
Obres destacades
Jesús concede a san Francisco la indulgencia de la Porciúncula.jpg
Jesús concedeix a Sant Francesc la indulgència de la Porciúncula, originalment al Convent de Sant Francesc de Barcelona i que pertany a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Modifica dades a Wikidata

Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 20 de març de 1678 - 22 de gener de 1755) fou un pintor barroc català del segle XVIII.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Antoni fou fill del daurador Salvador Viladomat i de Francesca Manalt. El seu pare, daurador, treballava sovint amb artistes de l'època realitzant diversos retaules, pel que Viladomat va estar en contacte des de ben petit amb el món artístic. Sembla que fou deixeble del berguedà Pasqual Bailon Savall durant tretze anys. El 15 de juny de 1693 s'incorpora al taller del pintor Joan Baptista Perramon, amb qui treballà fins a obtenir, als vint-i-quatre anys, el mestratge.

El 1698 decorà l'església dels jesuïtes de Tarragona i el 1703 pintà la capella de Sant Pau de la Casa de la Convalescència de Barcelona. També fou autor, entre moltes altres obres, del cicle de vint pintures sobre la vida de sant Francesc d'Assís per al convent de Sant Francesc de Barcelona, actualment exposades al MNAC gràcies a un dipòsit de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[1]

El 1714 morí la seva mare i el 1720 es casà amb Eulàlia Esmandi a la parròquia de Santa Maria del Pi.

Viladomat va pintar algunes de les pintures de la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró: els quadres dels evangelistes, els apòstols i el Via Crucis.

Fins fa poc, es pensava que era l'autor de totes les pintures i la decoració mural i de la volta d'aquesta capella: Francesc Miralpeix demostra a la seva tesi doctoral que l'atribució és incorrecta i que aquestes pintures i les del retaule es deuen a altres autors, entre ells Pere Pau Montaña i d'altres. Igualment, se li havien atribuït les pintures de la Sala de Juntes de la Congregació dels Dolors, també a la basílica de Santa Maria, i que semblen ser de Joan Gallart en la seva totalitat.[2]

Es troba enterrat a la capella de la Immaculada a l'església de Santa Maria del Pi a Barcelona.

Està representat en una estàtua situada al passeig de Lluís Companys, davant del Parc de la Ciutadella de Barcelona, ciutat on s'anomenà el carrer Viladomat en honor seu.[3] El seu retrat, obra d'Antoni Caba, fou un dels primers que s'incorporaren a la Galeria de Catalans Il·lustres (1872).[4]

Durant el 2011 el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya va confirmar que dues obres conservades al convent de les Carmelites Descalces de Lleida havien estat pintades pel mestre.[5]

Obra[modifica | modifica el codi]

 Visió de Sant Antoni de Pàdua. Antoni Viladomat Manalt, 1720
Visió de Sant Antoni de Pàdua. Antoni Viladomat Manalt, 1720. Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Viladomat va beure de la pintura hispànica siscentista, de les obres dels pintors Juncosa i de la renovada estètica en clau italiana introduïda per Gallart. El pintor barceloní també va aprendre d'escultors i argenters, i el seu estil serè i emotiu el va convertir en el pintor predilecte de l'església i dels ordes religiosos. Mentrestant, el seu taller va ser un espai de formació per a joves artesans que volien aprendre els rudiments de l'art del dibuix. Per poder pintar lliurement va haver de pledejar contra el Col·legi de Pintors de Barcelona en dues ocasions (1723 i 1739). Lliure d'imposicions gremials, també es va convertir en el pintor preferit de la burgesia, que li va demanar temàtiques noves que va resoldre amb creativitat i qualitat, com Les Estacions (Barcelona, MNAC) o La dona del ventall (Barcelona, col·lecció particular).[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Antoni Viladomat i Manald». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Tesi de Francesc Miralpeix i Vilamala
  3. Nomenclàtor de Barcelona
  4. Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461
  5. «El Departament de Cultura confirma l'autoria de dues pintures de Viladomat». Generalitat de Catalunya, 2011. [Consulta: 22 setembre 2011].
  6. «Pintura Barroca». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Benet, Rafael. Antonio Viladomat: la figura y el arte del pintor barcelonés (en castellà). Barcelona: Iberia, 1947 [Consulta: 5 abril 2014]. 
  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 
  • Miralpeix i Vilamala, Francesc. Antoni Viladomat i Manalt : 1976-1755 Vida i obra (en català). Museu d'Art de Girona, 2014. ISBN 978-84-393-9125-8. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Viladomat i Manalt Modifica l'enllaç a Wikidata