La Rambla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «La Rambla (desambiguació)».
Infotaula de vial urbàLa Rambla
14-08-06-barcelona-RalfR-290.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarrer Modifica el valor a Wikidata

Noms
Rbla. de les Flors
Rbla. de Sant Josep
Rbla. de Santa Mònica
Rbla. dels Estudis
Rbla. dels Caputxins
Rbla. del Centre
Rbla. de Canaletes
Situació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Districte(s)Ciutat Vella
Barri(s)El Raval, El Gòtic
IniciPlaça del Portal de la Pau
FiPlaça de Catalunya
Interseccions
Carrer dels Tallers

Carrer de Santa Anna
Carrer de la Canuda
Carrer d'Elisabets
Carrer del Peu de la Creu
Carrer del Carme
Carrer de Portaferrissa
Carrer d'Hospital
Carrer de la Boqueria
Carrer de Sant Pau
Carrer de la Unió
Carrer de Ferran
Carrer de Colom
Carrer Nou de la Rambla
Carrer dels Escudellers
Passatge dels Escudellers
Carrer de Santa Mònica
Carrer del Portal de Santa Madrona
Carrer de Josep Anselm Clavé

Avinguda de les Drassanes
Dimensions
Llargària1.200 m
 41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.381388888889°N,2.1730555555556°E / 41.381388888889; 2.1730555555556

La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents,[1] és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell de Barcelona. La paraula rambla té el seu origen en la paraula àrab rámla, que significa ‘areny, sorral', documentada per primera vegada en català l'any 1249. Una rambla és, per tant, una riera o torrent, és a dir, curs fluvial normalment sec per on només hi passa aigua en determinats moments de l'any o en dies de pluja. És un tret geogràfic típic del nord de la Mediterrània, on hi ha un règim de pluges irregular, amb grans xàfecs concentrats a l'inici de la tardor. Per extensió, una rambla és el passeig fet al llit d'una riera.

Rambles

A la Rambla de Barcelona, el passeig és ple de gent durant tot el dia i fins avançada la matinada. A la Rambla hi ha molts quioscos de premsa i parades de flors i d'ocells, actors ambulants, artistes plàstics com ara pintors, caricaturistes i retratistes, cafeteries, restaurants i botigues. Prop del port s'hi acostumen a instal·lar paradetes d'artesania i també pintors i dibuixants. Tot passejant per la Rambla es poden admirar diversos edificis d'interès, com el palau de la Virreina, el palau Moja, el mercat de Sant Josep o de la Boqueria, l'Antiga Casa Figueras, el Teatre Principal i el famós Gran Teatre del Liceu, on es representen òperes i ballets. Els carrers laterals també tenen un encant especial. Un d'aquests, d'escassos metres de longitud, porta a la plaça Reial, amb les seves palmeres i voltada de porxos sota els quals hi ha un bon nombre de cerveseries i restaurants, i on es reuneixen els diumenges al matí els col·leccionistes de segells i monedes.[2]

Les Rambles de Barcelona sota els efectes de la nevada del 27 de febrer de 1924

La Rambla de Barcelona desemboca al Portal de la Pau, obert al Port Vell, on s'aixeca el cèlebre monument a Colom. Ben a prop hi ha el Museu Marítim, dedicat especialment a la història naval de la Mediterrània i on s'exhibeix, entre d'altres, la reproducció a escala real d'una antiga galera de combat. El museu està situat a l'edifici medieval de les Drassanes Reials, on es construïen els vaixells que connectaven els extensos dominis de la Corona pel Mediterrani. El Port Vell ofereix altres atractius, com ara un centre d'oci, de botigues i restaurants (el Maremàgnum), un cinema IMAX i el major aquari de fauna marina mediterrània.

Al centre històric, ben a prop de la Rambla, també són interessants la Catedral, la plaça de Sant Jaume –que acull els edificis de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona– i els carrerons estrets i animats del barri Gòtic, el Raval, la Ribera i el Born.

Antigament per l'actual Rambla hi baixava la riera d'en Malla, que amb la construcció de la muralla del Raval, al segle xv, es va desviar cap al nord.[3] Des d'aleshores s'hi van construir nombrosos convents, sobretot al costat del Raval, que van desaparèixer arran de la crema de convents del 1835 i foren desamortitzats.[4] En l'espai alliberat pels convents s'hi van construir alguns dels equipaments que veiem actualment, com el Liceu, la Boqueria i la plaça Reial. A partir del 1859 s'hi començaren a plantar plàtans procedents de la Devesa de Girona. Els primers arbres daten, però del 1702 quan s'hi van plantar 280 pollancres que van ser reemplaçats més tard per oms. Aquests van tornar a ser reemplaçats per acàcies al 1832 i finalment es van plantar els plataners  mencionats.[5] Al 1860 s'hi inaugurà la font de Canaletes.[4] La venda de flors a la Rambla data de mitjan segle xix.[4] Es calcula que en un dia feiner qualsevol s'estima que passen unes 239.628 persones, i els caps de setmana unes 310.170[6]

El 17 d'agost de 2017 s'hi va produir un atropellament massiu deliberat,[7] fent servir la tècnica de vehicle-ariet. A quarts de cinc de la tarda, una furgoneta Fiat Talento blanca de lloguer va envestir desenes de persones a la part alta de la Rambla. Segons testimonis oculars, el conductor va anar fent esses al llarg d'uns 500 metres per tal d'atropellar més gent. El furgó va aturar-se a l'alçada de mitja Rambla, just a sobre del Mosaic del Pla de l'Os de Joan Miró. Seguidament, el conductor va sortir armat de la furgoneta.[8]

«Les Rambles»[modifica]

Els diversos trams de la Rambla

La Rambla ha rebut tradicionalment noms diferents segons els diversos trams. De nord a sud, són els següents:

  • Rambla de Canaletes o dels Estudis,[9] amb la famosa font de Canaletes, instal·lada aquí des del 1843. Abans era anomenada dels estudis perquè en aquest tram hi havia l'Estudi General o Universitat, al capdamunt de la Rambla, davant la porta de Santa Anna, edifici del segle xv que va perdre el seu ús quan la Universitat fou suprimida per Felip V i es convertí en caserna militar. Es va enderrocar el 1843. Baixant a mà dreta també hi havia el col·legi del nobles de Cordelles, dels jesuïtes,[10] del qual només resta l'església de Betlem. En ésser enderrocat l'Estudi General, al segle XIX començà a rebre el nom de Canaletes. Cal dir que la dita font ja existia, però no era l'actual de ferro colat. En aquest tram podem trobar com a edificis destacats l'església de Betlem, el teatre Poliorama, antiga Acadèmia de Ciències al número 9, on hi ha un rellotge amb el qual els barcelonins posaven a l'hora els seus doncs era considerada l'hora oficial [11] i el palau Moja, on residí el poeta Verdaguer quan fou capellà almoiner del Marquès de Comilles.[12]
  • Rambla de les Flors (o rambla de Sant Josep, a causa de l'antic convent de Sant Josep), únic lloc de la ciutat en què al segle xix s'hi venien flors i que avui conserva encara aquesta activitat. Com a edificis destacats al número 32 trobem una casa amb esgrafiats del segle XVIII i al número 37, cantonada amb el carrer del Carme, una típica casa romàntica barcelonina. També hi trobem el Palau de la Virreina.[13] Fins al 2010, també s'hi podien trobar parades d'ocellaires.[14]
  • Rambla dels Caputxins (o rambla del Centre), anomenada així per l'antic convent de frares caputxins. Hi trobem el pla de la Boqueria, anomenat així pels venedors de carn medievals en les seves taules de bocateria.[15] Hi trobem el Gran Teatre del Liceu.
  • Rambla de Santa Mònica, tocant al port, on s'aixeca la parròquia que li dóna nom i que va ser, temps enrere, convent dels agustins descalços, del segle xvii.

Més enllà del port, la Rambla continua per l'anomenada Rambla de Mar, una passarel·la ondulada de fusta que comunica amb el moll d'Espanya, obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, inaugurada l'any 1994. Més amunt de la plaça de Catalunya, la Rambla continua per la Rambla de Catalunya.

Transports[modifica]

Per la Rambla hi passen les línies d'autobús V13, 59 i 91, més les nocturnes N9, N12 i N15.

Hi ha tres parades de metro de la línia 3: Catalunya (a l'extrem nord, que enllaça amb la línia 1), Liceu (a la meitat del recorregut, davant el Teatre del Liceu) i Drassanes (a l'extrem sud).

Referències[modifica]

  1. «Les Rambles». Bcn.cat. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 desembre 2011].
  2. Oliver, Conxita «Les Rambles Sang i pètals». Bonart [Girona], núm. 126, abril 2010, p.26-.30. ISSN: 1885-4389.
  3. Permanyer, Lluís. Història de l'Eixample. Barcelona, 1991.
  4. 4,0 4,1 4,2 Sobrequés i Callicó, Jaume. Història de Barcelona. Barcelona, 2008. ISBN 978-84-01-38717-3
  5. «Las paradas de flores de las Ramblas: tradición que siempre reverdece» (en castellà). Barcelonina, 07-03-2015.
  6. VALL, Toni, Ramblam llibertat colonitzada, Diari Ara, 12 de setembre del 2015, pàgina 48-49
  7. «Una furgoneta atropella diverses persones a la Rambla de Barcelona». El Periodico, 17-08-2017.
  8. «2 víctimes mortals i 20 ferits a l'atropellament massiu a la Rambla de Barcelona». rac1.cat, 17-08-2017. [Consulta: 17 agost 2017].
  9. Amades. Històries i llegendes de Barcelona (en català). Quarta edició. Edicions 62, 1989, p. 30-31. ISBN 84-297-2144-4. 
  10. Cirici i Pellicer. Barcelona pam a pam. 5a edició. Barcelona: Teide, 1979, p. 87. ISBN 84-307-8187-0. 
  11. Cirici; Pellicer «Barcelona pam a pam». Barcelona pam a pam, 5a edició, 1979, pàg. 88. ISSN: 84-307-8187-0.
  12. Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 5a edició. Barcelona: Teide, 1979, p. 90. ISBN 84-307-8187-0. 
  13. Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 5ª edició. Barcelona: Teide, 1979, p. 90, 92. ISBN 84-307-8187-0. 
  14. «La Rambla de Barcelona retirarà tots els ocellaires i les noves botigues d'artesania», 14-12-2010. [Consulta: 22 abril 2019].
  15. Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 5a edició. Barcelona: Teide, 1979, p. 84. ISBN 84-307-8187-0. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]