Vés al contingut

Mercat de la Boqueria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: La Boqueria)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mercat de la Boqueria
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMercat cobert Modifica el valor a Wikidata
Construcció1914 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura del ferro
modernisme català Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocPl. Sant Josep, Rambla 81 bis, Jerusalem, 18-28 i Pl. Sant Galdric, 4 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 54″ N, 2° 10′ 18″ E / 41.381796°N,2.171549°E / 41.381796; 2.171549
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona1181 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webboqueria.barcelona Modifica el valor a Wikidata

El Mercat de la Boqueria es troba al costat de la Rambla de Barcelona i ocupa la plaça porxada de Sant Josep, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Té una superfície de 2.583 m², amb més de 300 parades que ofereixen una gran varietat de productes casolans i exòtics, tant als compradors particulars com als restauradors de la ciutat. És el segon mercat més gran de Catalunya, després del de Sant Antoni, el més variat en oferta alimentària, i també el més visitat pels turistes.[2]

Història

[modifica]
Quarteró núm. 69 de Garriga i Roca (c. 1860)
Quarteró núm. 58 de Garriga i Roca (c. 1860)
Vista del mercat de la Boqueria a l'àlbum Bellezas de Barcelona (1874). A mà dreta hi ha Can Rapau
Columnes
Parada de fruita al mercat de la Boqueria
Placa commemorativa de Ramon Cabau

Almenys des del segle xiii, hi havia un mercat a l'aire lliure a l'esplanada davant del portal de la Boqueria a la Rambla,[3] on les venedores ambulants i les pageses de les rodalies —hortes de Sant Antoni, de Sant Pau i de Sant Bertran i més endavant dels pobles veïns—[4] s'hi instal·laven amb la finalitat de vendre els seus productes, per tal d'estalviar-se l'impost d'entrada de mercaderies.

Amb la urbanització de la Rambla durant el darrer terç del segle xviii —que en aquella època tenia la mateixa des del carrer del Carme fins al de la Petxina que avui al davant del palau de la Virreina— es va veure la necessitat de concentrar en un emplaçament fix i allunyat del trànsit les nombroses parades del mercat.[1] Durant el Trienni Liberal, el convent dels carmelites descalços —anomenats «els josepets» per ser els difusors de l'advocació de Sant Josep—, fundat el 1586 a la Rambla, va ser desamortitzat i l'Ajuntament de Barcelona hi va projectar la construcció d'una gran plaça que allotgés el mercat.[1][5] El projecte es va paralitzar arran del retorn dels béns desamortitzats durant la Dècada Ominosa,[1] però el 1826 es va aixecar un mercat a la Rambla segons el projecte de l'enginyer militar Josep Massanès, amb la col·laboració de l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila.[5]

El projecte es va reprendre el 1836 arran de la Desamortització de Mendizabal,[1] i a tal efecte, el setembre del 1837 es va formar una comissió especial.[5] Després de diverses vicissituds, el gener del 1840 es va aprovar un projecte de l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila de plaça porxada,[6] la primera pedra de la qual va ser col·locada el 19 de març del mateix any, dia de Sant Josep.[6][1][7] El maig del 1846 es va modificar el projecte amb l'afegit d'un pis més,[8] i l'agost se'n va augmentar la superfície.[6] El setembre del 1848 es va aprovar el projecte d'una peixateria panòptica a l'actual plaça de Sant Galdric,[9] i Josep Carreras i d'Argerich, propietari del veí Palau de la Virreina, va cedir a l'Ajuntament de Barcelona el passatge a través de la planta baixa per a accedir-hi des de la Rambla.[10][11]

Cap al 1850, quan el conjunt de la porxada encara no era acabat, començaren a haver-hi crítiques i l'oposició dels mateixos paradistes, que exigien un recinte cobert,[1] i se'n van formular projectes com el de Josep Oriol Mestres.[6] El més complert, però, fou l'estructura metàl·lica dissenyada per l'enginyer Miquel de Bergue (1864).[6][1] Per altra banda, amb l'enderrocament de l'antic monestir de Santa Maria de Jerusalem el 1868, s'autoritzà l'aixecament de coberts provisionals a l'actual plaça de la Gardunya.[7]

El 31 de març del 1987, com cada matí, el gastrònom Ramon Cabau Guasch hi va aparèixer. Semblava baix d'ànim i va lliurar una flor a cadascun dels seus amics del mercat; va parlar amb diversos d'ells, hi va donar una darrera volta i, poc després de les nou, va demanar un got d'aigua. Va ingerir una píndola de cianur i va morir allà mateix. El dia del seu enterrament va ser acomiadat per milers de comerciants i clients del popular mercat barceloní.[12]

El 2000 s'hi va fer l'última gran reforma,[13] obra dels arquitectes Lluís Clotet i Ignasi Paricio, que va alliberar les columnes de les parades que l'ocultaven[1] i va suposar l'enderrocament de Can Rapau.[14] El 2015 se'n va inaugurar una altra, que afectava sobretot la plaça de la Gardunya.[15]

Dones del mercat

[modifica]

El mercat de la Boqueria és testimoni del treball de milers de dones que hi han estat venent, comprant i proveint per a l'empresa, gremi, taller o família per a la qual treballaven.[4] En l'actualitat hi ha més de 300 establiments, on la majoria han estat regentades per dones. En general ocupen oficis com a peixateres, carnisseres, fruiteres, forneres, floristes, herbolàries, venedores de verdures, de fruits secs, de llegums, entre d'altres.[4]

Descripció

[modifica]

Des de la Rambla, la plaça té un accés central en forma de carrer, batejat com a pas de Ramon Cabau,[16] i dos laterals —inscrits dins de dos arcs de mig punt que abracen la planta baixa i l'entresol— que enllacen amb la porxada, englobant dins d'una columnata els portals interiors de la planta baixa i els balcons ampitats de l'entresol dels immobles. Els porxos són coberts per voltes rebaixades sobre columnes d'ordre jònic gegant, que al seu torn, sostenen un entaulament motllurat que serveix de basament a les baranes de terracota de la coberta, que actua al mateix temps com a eixida del pis principal dels immobles.[1]

Els edificis que envolten la plaça són de planta baixa, entresòl, pis principal, dos pisos i terrat transitable. A les façanes de la Rambla, presenten grans portals allindanats a la planta baixa i balcons correguts amb volada de pedra a l'entresol i el principal. Aquests balcons són tancats amb barrots de forja profusament ornamentats. Les obertures d'aquestes façanes presenten dimensions decreixents pis rere pis, sempre emmarcades amb muntants i llindes de pedra i tancades per balcons simples i ampitadors en el tercer i quart nivell respectivament. A la resta, els murs es presenten revestits amb morters decorats a quarterons fins a l'alçada del cornisament superior, ornat a base de mènsules.[1]

La coberta metàl·lica actual, obra de La Maquinista Terrestre i Marítima, va ser inaugurada el 1914.[6] Està formada per un sistema de pilars i bigues de gelosia de ferro colat i una encavallada tipus Polonceau, formant cinc naus paral·leles. L'extrem de la nau central que dona a la Rambla va ser monumentalitzat amb un arc de ferro i vitralls de colors sobre unes bases d'obra revestides de trencadís, construït el 1913 per l'arquitecte Antoni de Falguera. Aquest arc sosté, per mitjà d'unes garlandes de flors obrades amb ferro forjat, un antic escut de Barcelona comprès dins d'un cercle, també de vitralls de colors.[17][1]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 «Conjunt de la plaça de Sant Josep». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ García Velasco, Carlos; Venteo, Daniel; Contel, Judith. Catalunya logística. L'espai logístic de la Mediterrània i el sud d'Europa. Marge Books, p. 5.
  3. ↑ Rumbau, Montserrat. Grandeses i misèries de la Catalunya del segle xiv. Tibidabo Edicions, 1999, p. 119. ISBN 848033097X.
  4. 1 2 3 L'empremta laboral de les dones al nucli antic de Barcelona. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya.
  5. 1 2 3 Garcia Domènech, 1990, p. 194.
  6. 1 2 3 4 5 6 Garcia Domènech, 1990, p. 195.
  7. 1 2 «Mercat de la Boqueria». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  8. ↑ Garcia Domènech, 1990, p. 195, 202.
  9. ↑ Garcia Domènech, 1990, p. 195, 203-204.
  10. ↑ AHPB, notari Jaume Burguerol, 12-07-1848.
  11. ↑ Sáenz-Rico Urbina, 1967, p. 469.
  12. ↑ «Homenaje popular al gastrónomo Cabau, que se suicidó en un mercado barcelonés». El País, 03-04-1987.
  13. ↑ «La reforma de la plaza de la Gardunya acabará en 2012 y costará unos 90 millones de euros». ADN, 28-05-2005. Arxivat de l'original el 2011-01-11.
  14. ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 30.
  15. ↑ Vila, Ivan «La Gardunya deixa de ser el pati del darrere de la Boqueria». El Punt Avui, 25-03-2015.
  16. ↑ «Ramon Cabau, pas de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
  17. ↑ «Mercat de la Boqueria». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2020-06-06.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Garcia Domènech, Rosa M. «Mercats a Barcelona a la primera meitat del segle XIX». Història Urbana del Pla de Barcelona (Volum 2). Actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a l'Institut Municipal d'Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985. Institut Municipal d'Història. Ajuntament de Barcelona, 1-1990, p. 191-207.
  • Sáenz-Rico Urbina, Alfredo. El virrey Amat: precisiones sobre la vida y la obra de don Manuel de Amat y de Junyent. vol. II. Museo de Historia de la Ciudad, 1967. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mercat_de_la_Boqueria&oldid=37026060»