Arc de Triomf de Barcelona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre el monument. Vegeu-ne altres significats a «Estació d'Arc de Triomf».
Infotaula d'edifici
Arc de Triomf de Barcelona
Barcelona - Arc de Triomf (2).JPG
Nom en la llengua original (es) Arco de Triunfo de Barcelona
Dades
Tipus arc de triomf i edifici
Part de art públic de Barcelona
Arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas
Data de creació o fundació 1888
Característica
Estil arquitectònic Eclecticisme
Material utilitzat maó, majòlica i roca calcària
Mesura 29,8 (alçària) × 27,7 (amplada) × 12,4 (longitud) m
Ubicació geogràfica
Barcelona
41° 23′ 28″ N, 2° 10′ 50″ E / 41.391111°N,2.180556°E / 41.391111; 2.180556Coord.: 41° 23′ 28″ N, 2° 10′ 50″ E / 41.391111°N,2.180556°E / 41.391111; 2.180556
BCIL
Identificador IPAC: 40420
Modifica les dades a Wikidata

L'Arc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere. Va ser construït arran de l'Exposició Universal de 1888 i era la porta d'accés al recinte firal.[1]

És obra de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas. La decoració escultòrica va ser a càrrec de Josep Reynés, Josep Llimona, Antoni Vilanova, Torquat Tasso, Manuel Fuxà i Pere Carbonell.[2] Aquesta obra està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/1053.[3] D'inspiració neomudèjar, l'Arc té una alçada de 30 metres, i està decorat amb una rica ornamentació escultòrica, obra de diversos autors: Josep Reynés va esculpir al fris superior l'Adhesió de les Nacions al Concurs Universal; Josep Llimona va realitzar al revers de la part superior La Recompensa; al costat dret Antoni Vilanova va confeccionar les al·legories de la Indústria, l'Agricultura i el Comerç; a l'esquerra, Torquat Tasso va elaborar les al·legories a les Ciències i les Arts; en darrer lloc, Manuel Fuxà i Pere Carbonell van crear dotze escultures femenines, les Fames, i Magí Fita s'encarregà de les majòliques que decoren l'Arc.[4]

A diferència d'altres arcs de triomf de marcat caràcter militar, el de Barcelona té un major component civil, caracteritzat pel progrés artístic, científic i econòmic. L'Arc de Triomf ha estat utilitzat com a meta a vegades per a algunes de les curses pedestres populars més importants de Barcelona, com la Jean Bouin o la Marató de Barcelona. El monument va ser restaurat el 1989.

Descripció[modifica]

Ubicat al límit del districte de Ciutat Vella, l'Arc de Triomf és un edifici aïllat que presideix el Passeig de Lluís Companys en la seva confluència amb el Carrer de Trafalgar i l'Avinguda de Vilanova.[5]

Es tracta d'una construcció d'estructura simple formada tan sols per un gran arc monumental flanquejat de dues parelles de semicolumnes d'ordre gegant a banda i banda. Les parets que defineixen l'intradós de l'arc contenen, a ambdues bandes, l'accés a l'interior dels pilars del mateix. Essent pilars no massissos, l'espai interior es defineix per un seguit d'envans i arcs de descàrregan que en sostenen l'estructura. A més, en aquests espais neixen les dues escales helicoïdals que procuren l'accés al terrat superior amagades dins les semicolumnes que flanquegen l'arc. L'accés al terrat es produeix per mitjà de dos badalots en forma de corona que serveixen de model les altres sis cupuletes ornamentals que rematen la construcció.[5]

La principal característica de l'arc de triomf és la seva configuració material, fonamentada en la utilització del maó vist ornamentat amb ceràmiques vidrades i amb alguns detalls en pedra. Efectivament, encara que la fonamentació i el basament es realitzà per mitjà de grans carreus de pedra de Montjuïc, l'estructura visible de l'edifici és fonamentalment ceràmica, fent la seva construcció més fàcil i barata. A més, la configuració formal de l'edifici esdevé un catàleg dels recursos ornamentals del darrer eclecticisme encarat al primer modernisme, encara que alguns autors han volgut trobar similituds amb l'arquitectura neo-mudèjar, pràcticament inexistent a Catalunya.[5]

Pel que fa l'ornamentació, aquesta es basa en el joc de volums proporcionat pels entrants i sortints en funció de la disposició dels maons. El basament del monument destaca per la forma de tascó de les bases de les semicolumnes, així com la disposició de bandes horitzontals de maons grocs i vermells. Aquest basament queda rematat per un fris corregut de ceràmica vidrada groga i verda amb motius vegetals. Dins d'aquest basament queden inclosos, a l'intradós de l'arc, els dos accessos a l'interior de l'edifici, configurat per portes trigèmines tancades amb reixes de ferro forjat que contenen les quatre barres i la creu de Sant Jordi.[5]

Les impostes de l'arc estan ornamentades amb capitells florals de pedra i uns relleus en forma de ratpenat (emblema adjudicat a Jaume I el Conqueridor). Tot i que la volta de l'arc és feta de maó, a les façanes es manifesta per mitjà de dovelles de pedra esculpides com una gran corona de llorer que aguanta els escuts de les coranta-nou províncies que formaven el regne d'Espanya l'any 1888. La clau d'ambdós arcs presenta l'escut de la ciutat de Barcelona, per damunt de la resta d'escuts i en majors dimensions. Els carcanyols de l'arc mostren decoracions amb ceràmica vidrada de color terra i relleus fets amb maó. El coronament de l'edifici és la part que mostra major interès. Damunt d'un fris de mènsules que recórre les quatre façanes de l'edifici hi reposen quatre frisos escultòrics de pedra: el fris del costat de muntanya, titulat "Barcelona Rep les Nacions" fou esculpit per Josep Reynés i Gurguí i mostra Barcelona com una dama coronada i entronitzada estenent els braços a banda i banda, envoltada d'altres dames que representen Espanya, la República Francesa, l'Imperi Austro-hongarès, l'Imperi Britànic i les seves colònies, Egipte i Grècia, entre d'altres. El fris del costat de mar, titulat "Recompensa" fou una obra primerenca de Josep Llimona i Bruguera i mostra, en un llenguatge més contingut, Barcelona otorgant els guardons a participants de l'Exposició, entre els quals destaca Espanya amb el seu lleó i França amb el barret frigi. El fris del costat Besòs, obrat per Torquat Tasso i Nadal, es titula "Apoteosi de les Arts i les Ciències" i mostra el déu Apol·lo envoltat d'alegories femenines i masculines de l'arquitectura, l'escultura, la literatura, la pintura, la música i la geografia, entre d'altres. El fris del costat Llobregat, obrat per Antoni Vilanova i March, es titula "Apoteosi de l'Agricultura, la Indústria i el Comerç" i mostra una victòria que reb l'homenatge de diversos personatges que li porten fruits i engranatges com a atributs de l'agricultura i la indústria, sota la mirada d'Hermes, representant el comerç.[5]

Cadascun d'aquests frisos queda flanquejat pels capitells de les semicolumnes que envolten el monument. Aquests capitells abstractes fets de maó estan ornats amb escultures de pedra realitzades per Manuel Fuxà Leal i Pere Carbonell i Huguet. Representen dotze victòries alades o fames que, reposant els seus peus sobre esferes, alcen els braços lluint corones de flors i llorer i trompetes de ferro colat. L'edifici queda rematat per un cornisament a base de mènsules de maó i plafons de ceràmica vidrada groga en forma d'estels. Al centre de les dues façanes principals (muntanya i mar) aquest fris queda interromput per la presència de l'Escut d'armes complet d'Alfons XIII flanquejat per dos lleons. Rematant l'edifici, vuit cupuletes de maó revestit de ceràmica groga i verda (dues de les quals funcionant com a badalot) ornen el terrat, totes rematades amb unes immenses corones comtals fetes de ceràmica vidrada de color terra.[5]

Història[modifica]

Foto històrica de l'Arc de Triomf.

L'arc de triomf, dissenyat per Josep Vilaseca i Casanovas, va ser construït a inicis de 1888 com a entrada principal de l'Exposició Universal de Barcelona. L'exposició havia estat proposada a l'ajuntament per una empresa especialitzada en l'aprofitament de materials prefabricats per al montatge d'exposicions l'any 1885. L'emplaçament escollit fou el terreny de l'antiga Ciutadella que des de 1871 estava urbanitzant Josep Fontserè Mestres amb la promoció immobiliària del Born i el Passeig Picasso i el nou Parc de la Ciutadella. La mala gestió del grup promotor portà a l'alcalde Rius i Taulet a rescindir la concessió, de manera que la mateixa ciutat hagué d'assumir la finalització del projecte. Amb aquesta finalitat, l'arquitecte Elies Rogent fou nomenat responsable de les obres, reconduint els treballs iniciats i incorporant al projecte els edificis de l'antiga plaça d'armes de la fortalesa de la Ciutadella que havien estat cedits per l'exèrcit. L'exposició obrí les seves portes el 20 de Maig de 1888 i fou clausurada el 9 de Desembre del mateix any. En no ser construida la immensa Torre Comtal dissenyada per Pere Falqués amb més de 250 m d'alçada, l'arc de triomf esdevingué l'emblema de l'exposició, junt amb el monument a Colom. Per aquesta raó la construcció sobrevisqué en el temps, al contrari que la majoria d'edificacions efímeres que formaven el conjunt. Aquesta porta d'accés s'ubicà al final de la Ronda de Sant Pere, en el recentment urbanitzat passeig de Lluís Companys, llavors conegut com Saló de Sant Joan. En la seva construcció i ornamentació hi participarien l'arquitecte Vilaseca i els escultors Josep Llimona i Bruguera, Josep Reynés i Gurguí, Torquat Tasso i Nadal, Antoni Vilanova i March, Manuel Fuixà Leal i Pere Carbonell i Huguet. [5]

L'Exposició Universal de Barcelona va tenir lloc entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i es va dur a terme al Parc de la Ciutadella, anteriorment pertanyent a l'exèrcit i guanyat per a la ciutat el 1851. L'incentiu dels actes firals va comportar la millora de les infraestructures de tota la ciutat, la qual va fer un enorme salt cap a la modernització i el desenvolupament.

L'entrada a l'Exposició s'efectuava a través de l'Arc de Triomf, un monument creat per a l'ocasió que encara roman al seu lloc original, dissenyat per Josep Vilaseca. L'Arc donava accés al Saló de Sant Joan —actual Passeig de Lluís Companys—, una llarga avinguda de 50 metres d'ample, on destacaven les balustrades de ferro forjat, els mosaics del paviment i uns grans fanals, tot dissenyat per Pere Falqués. Al llarg d'aquest passeig es van col·locar vuit grans estàtues de bronze que representaven personatges il·lustres de la història de Catalunya, obra de diversos escultors, entre els quals es trobaven els autors de la decoració escultòrica de l'Arc. Aquest passeig finalitzava a l'accés al recinte de l'Exposició, on actualment es troba el Parc de la Ciutadella; en aquesta intersecció s'inaugurà el 1901 el Monument a Rius i Taulet, l'alcalde promotor de l'Exposició, que actualment serveix de contrapunt a l'Arc de Triomf a l'altre costat del passeig.[6] El monument fou inaugurat el 20 de maig de 1888.[7]

L'arc va ser restaurat l'any 1990 per l'Ajuntament, amb el patrocini del grup de distribució El Corte Inglés. L'obra es produí al mateix temps que Ignasi de Lecea reurbanitzà el passeig de Lluís Companys, amb la recol·locació dels fanals de Pere Falqués i els estendards de ferro que precedeixen l'Arc de Triomf pel seu accés des del Passeig de Sant Joan.[5]

Elements escultòrics[modifica]

Nom Autor Material Dimensions Descripció Foto
Adhesió de les Nacions al Concurs Universal. Barcelona rebent a les nacions Josep Reynés Pedra artificial de ciment portland 3,47 x 15,86 m Es tracta del fris principal de l'Arc, al qual la ciutat de Barcelona rep les nacions participants en l'Exposició. La figura central és una personificació de Barcelona, el que es denota per l'escut de la ciutat comtal que porta gravat al pit. Està flanquejada per Cíbele, deessa de la Mare Terra, coronada amb una torre; i Pal·les Atenea, deessa de la guerra, la civilització, la saviesa, les arts i la justícia, abillada amb un escut amb les lletres P i F, en al·lusió al Progrés i la Felicitat. Per damunt d'aquest relleu es troba l'escut de la monarquia espanyola, flanquejat per dos lleons amb les columnes d'Hèrcules, i rematat per la corona reial i el Toisó d'Or.[8] Spain.Catalonia.Barcelona.Arc.Trionf.Escultura.1.Josep.Reynés.JPG
La Recompensa. El repartiment de recompenses als participants en l'exposició Josep Llimona Pedra artificial de ciment portland 15,86 x 3 m Ubicat al revers de l'anterior, aquest fris presenta el repartiment de recompenses i guardons als participants en l'Exposició. De nou està protagonitzat per una al·legoria de Barcelona, amb l'escut al pit com l'anterior, rodejada de diversos personatges de caràcter mitològic i al·legòric. Com en l'anterior, està rematat amb un escut reial amb dos lleons que sostenen les columnes d'Hèrcules, i la inscripció Plus Ultra.[9] Spain.Catalonia.Barcelona.Arc.Trionf.Escultura.1.Josep.Llimona.JPG
Apoteosi de l'Agricultura, la Indústria i el Comerç Antoni Vilanova Pedra artificial de ciment portland 6,30 x 1,90 m Com indica el títol, aquest relleu presenta les al·legories de l'Agricultura, la Indústria i el Comerç, a la part dreta de l'Arc. Juntament amb el fris oposat, dedicat a les Ciències i les Arts, conformen el progrés material i espiritual, els motors que inspiraven les Exposicions Universals. De les figures representades es pot reconéixer a Pal·les Atenea, la qual sosté una branca d'olivera, símbol de la Pau; i a Ceres, la qual porta uns grans de raïm com a símbol dels fruits de la Terra. L'Agricultura està representada per unes figures que porten safates amb aliments. El Comerç està personificat pel déu Mercuri, i la Indústria per una roda dentada.[10] Spain.Catalonia.Barcelona.Arc.Trionf.Escultura.2.Antoni.Vilanova.JPG
Apoteosi de les Ciències i les Arts Torquat Tasso Pedra artificial de ciment portland 6,30 x 1,90 m Al costat esquerre de l'Arc es troben les al·legories de les Ciències i les Arts. La figura central representa a Apol·lo, déu del sol, la bellesa, la música i la poesia. A la seva mà dreta sosté una flama, símbol del progrés que condueix a la Ciència, mentre que amb l'esquerra assenyala cap a les Arts, representades per una dona amb una paleta per a la Pintura, una figura amb una gúbia per a l'Escultura i altra amb un temple en baix relleu per a l'Arquitectura. També apareixen les muses Euterpe i Terpsícore, representants de la música i la dansa, mentre que la Ciència està simbolitzada per una dona amb una flama a la mà i un vell ajagut sobre un canó.[11] Spain.Catalonia.Barcelona.Arc.Trionf.Escultura.2.Torquat.Tasso.JPG
Fames Manuel Fuxà i Pere Carbonell Pedra artificial de ciment portland 2,88 x 2 x 0,70 m (tipus 1), 2,74 x 2,10 x 0,80 m (tipus 2) A les torres angulars de l'Arc es troben un total de dotze figures alades com a al·legories de la Fama, representades en dues postures distintes: unes toquen trompetes, mentre que altres sostenen branques de llorer. Se simbolitza així la glòria de la ciutat comtal en el context de la universalitat de nacions, un tipus de representació habitual als grans monuments commemoratius.[12] 118 Fames de l'Arc de Triomf.jpg

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle XIX a Catalunya: del Romanticisme al Realisme. L'Abadia de Montserrat, 1994, p.232. ISBN 8478265775. 
  2. Lecea et al., 2009, p. 87.
  3. «Arc de triomf». [Consulta: 11 abril 2014].
  4. Fabre; Huertas; Bohigas, 1984, p. 65.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Arc de Triomf de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].
  6. Fabre; Huertas; Bohigas, 1984, p. 58-60.
  7. Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Joan Ramon Triadó. «Arc de Triomf». [Consulta: 11 abril 2014].
  8. Joan Ramon Triadó. «Adhesió de les Nacions al Concurs Universal. Barcelona rebent a les nacions». [Consulta: 11 abril 2014].
  9. Joan Ramon Triadó. «La Recompensa. El repartiment de recompenses als participants en l'exposició». [Consulta: 11 abril 2014].
  10. Joan Ramon Triadó. «Apoteosi de l'Agricultura, la Indústria i el Comerç». [Consulta: 11 abril 2014].
  11. Joan Ramon Triadó. «Apoteosi de les Ciències i les Arts». [Consulta: 11 abril 2014].
  12. Joan Ramon Triadó. «Fames». [Consulta: 11 abril 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep M.; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. Barcelona: L'Avenç, 1984. ISBN 84-85905-21-0. 
  • Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arc de Triomf de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata