Vapor Vell (Sants)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Vapor Vell
Vapor Vell entrada principal vist des de C.Joan Güell.JPG
Entrada principal de l'actual biblioteca del Vapor Vell
Dades bàsiques
Tipus Fàbrica textil, actualment biblioteca
Començament 1844
Acabament 1846
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Carrer de Joan Güell, Barri de Sants (Barcelona)

41° 22′ 37″ N, 2° 08′ 05″ E / 41.376944°N,2.134722°E / 41.376944; 2.134722
Bé cultural d'interès nacional
Identificador

293-MH

IPAC: 324
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0010213
Modifica dades a Wikidata

El Vapor Vell va ser la primera gran fàbrica tèxtil moderna que s'instal·là a l'antic municipi de Sants, i una de les primeres de Catalunya.[1] Les obres de construcció s'iniciaren l'any 1844, començà a produir el 1846.[1] iva deixar de funcionar el 1891.[2] Inicialment, va pertànyer a la companyia Güell, Ramis i Cia, amb Joan Güell i Ferrer com a soci capitalista i president i amb Domènec Ramis, soci fabricant que havia obtingut un monopoli per produir panes amb telers mecànics a la manera francesa.[3] La fàbrica instal·lada al barri de Sants era coneguda inicialment com El Vapor Güell. Pocs anys després, en instal·lar-se a Sants una altra fàbrica tèxtil amb màquines de vapor, L'Espanya Industrial, popularment es referien a la fàbrica de Güell i Ramis com el "vapor vell" i la de l'Espanya Industrial com el "vapor nou".

Història[modifica | modifica el codi]

Maqueta de l'antiga fàbrica del Vapor Vell al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Güell, Ramis i Cia.

La revolució industrial i la impossibilitat de construir en la Barcelona emmurallada i en el mateix pla de Barcelona per l'estratègia de defensa de la ciutat van afavorir la implantació de les grans indústries en els municipis de la rodalia com Sants que disposaven de molt territori urbanitzable per a ús industrial i residencial.

El 24 de febrer de 1844, Joan Güell va comprar a Josep Santomà una parcel·la de quatre mujades sobre el camí d'Esplugues. L'endemà, començà la construcció de la fàbrica de Güell i Ramis,[4] posteriorment coneguda com a Vapor Vell. L'any 1846 inicià les activitats productives amb la producció de panes i velluts.[3]

El juliol de 1854 es va produir la vaga en contra de les noves màquines selfactines i la fàbrica va tancar durant dos mesos.[3] Durant la primera vaga general de Catalunya, el 2 de juliol de 1855, va ser mort a trets el director de la fàbrica del Vapor Vell, Josep Sol i Padrís. El soci Domènec Ramis va ser ferit de gravetat, i es retirà de l'empresa.[3] Joan Güell es retirà de la gestió però va mantenir la inversió i es delegà progressivament la direcció a Marià Parellada i Ribas, enginyer industrial. L'any 1873 es produí una forta crisi en la venda dels velluts i els obrers proposaren treballar la meitat de temps per tal que no hi hagués acomiadaments i no se'ls acceptà la proposta. Molts es quedaren sense feina.

Entaulament original

El 1889 hi hagué una forta crisi al sector cotoner, amb acomiadaments i protestes sindicals. El director, Ferran Alsina, va rebre uns trets anant cap a casa, però quedà il·lès. La fàbrica tancà la seva producció tèxtil definitivament l'any 1890 i Eusebi Güell i Bacigalupi, fill del fundador, traslladà l'activitat cap a la Colònia Güell, que entrà en funcionament el 1901.[3]

El conjunt fabril[modifica | modifica el codi]

L'edifici[modifica | modifica el codi]

L'edifici principal era una fàbrica de pisos, com les construïdes a Manchester, de planta baixa, tres pisos i golfes, destinat a la filatura i a la seva preparació.

Tot i que el gruix del mur és de maó, la seva estructura de parets(tancaments interiors i exteriors), brancals i llindes de finestres són de pedra. Amb una coberta de teula a dues vessants. Els pilars, de ferro colat, estaven disposats en rengleres a cadascuna de les seves plantes. La quarta planta conserva l'entaulament original de fusta.

De l'antic conjunt encara en resta un element força significatiu, la darrera xemeneia instal·lada, de planta octogonal, tronc piramidal i de considerable alçada.[5]

El més destacable de la construcció del Vapor Vell eren les solucions arquitectòniques que aportaven. Per una banda, el seu disseny constructiu per plantes permetia millores energètiques fruit del seu sistema de grans politges i corretges de transmissió que donaven moviment a tots els arbres horitzontals de cada pis. Per l'altra una millora de la il·luminació, degut als seus grans finestrals repartits en amdues cares de la seva façana. [6]

Altres naus[modifica | modifica el codi]

A la part frontal es podia trobar l'edifici, avui enderrocat, destinat als tints i als assecadors coberts. Aquesta construcció, formada per totxos, facilitava la ventilació natural.

A la part posterior de l'edifici central es localitzaven les dues màquines de vapor.

Nou ús de l'edifici[modifica | modifica el codi]

Després del tancament de la fàbrica, l'espai interior es dividí i s'instal·laren diverses activitats econòmiques. L'any 1897 el cineasta Fructuós Gelabert rodà al pati de la fàbrica la seva primera pel·lícula argumental "Riña en un café", considerada la primera pel·lícula de ficció rodada a l'Estat espanyol.[3]

Durant la Guerra civil espanyola 1936-1939 l'espai fou col·lectivitzat per la CNT-FAI i convertit en un taller de fusta.

L'any 1944 el Club Esportiu Mediterrani comprà les piscines del Vapor Vell. Hi instal·la la seva seu social on hi restà fins a l'any 1978 quan mitjançant una permuta traslladà les seves instal·lacions a un pati interior al carrer Regent Mendieta. Aquest mateix any s'incendiaren les antigues naus del Vapor Vell.

El 1977, el Vapor Vell va ser comprat per l'empresa Jorba Preciados, en aquesta època propietat del grup Rumasa, amb la intenció d'edificar-hi uns grans magatzems.

El 16 de juliol de 1986, l'Ajuntament de Barcelona aprovà el Pla Especial del Vapor Vell. Del conjunt de naus i espais que ocupava l'antic complex industrial, només se'n conservaren com a equipaments la principal i la xemeneia, mentre que la resta del solar es destinà a sòl residencial i a l'obertura del carrer de Joan Güell, que arriba des de l'avinguda Diagonal fins a la plaça de Sants.

El 28 de febrer de 1998, l'Alcalde de Barcelona posà la primera pedra de la nova biblioteca central del Districte ubicada a l'antic edifici del Vapor Vell. El 15 de maig de 1999 es realitzà una jornada de portes obertes a les obres de la biblioteca del Vapor Vell abans de fer la divisió interior de les naus.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Magda Fernández & Maria Dolors López, La Industrialització, districte de Sants Montjuïc
  2. Fernández, Magda; López, Maria Dolors. La industrialització (en català). Barcelona: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, 1993, p. 4. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Laura Calosci, Presentació històrica del Vapor Vell
  4. Dolors Baqué ... [et al.]. Els vapor a Sants (en català). 1ª. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1997, p. 24-25. 
  5. «Catàleg de Patrimoni arquitectònic» (en català). Ajuntament de Barcelona, 2008. [Consulta: 4 febrer 2017].
  6. Enrech, Carles. Entre Sans i Sants. Història social i política d'una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897) (en català). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2004. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep M. "Sants creis: el Vapor Vell", a Els barris que foren independents, 1. Sant Martí de Provençals, Sants, La Bordeta, Hostafrancs, pp. 151-156. Barcelona: Edicions 62, 1976
  • Dolors Baqué [et al.] "Els vapors a Sants" a Quaderns de l'arxiu 3. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1997
  • Enrech Molina, Carles. Entre Sants i Sants. Història social i política d’una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897)". Barcelona, 2004.
  • FERNÁNDEZ, Magda; LÓPEZ, Maria Dolors. La industrialització. Conèixer el Districte de Sants Montjuïc, 2. Barcelona: Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc, 1993.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vapor Vell (Sants) Modifica l'enllaç a Wikidata