Parc de Joan Miró

(S'ha redirigit des de: Parc Joan Miró)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Parc de Joan Miró
ES-BCN-parc-miro.jpg
Etimologia Joan Miró i Ferrà
Dades bàsiques
Tipus parc
Arquitecte Elisabeth Galí i Camprubí
Construït 1982-1989
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització C. Tarragona - c. Aragó - c. Vilamarí - c. Llançà
41° 22′ 41″ N, 2° 08′ 54″ E / 41.378056°N,2.148333°E / 41.378056; 2.148333Coord.: 41° 22′ 41″ N, 2° 08′ 54″ E / 41.378056°N,2.148333°E / 41.378056; 2.148333
Bé inventariat
Identificador IPAC: 40648
Modifica dades a Wikidata

El Parc de Joan Miró, conegut també popularment pel seu antic nom, Parc de l'Escorxador, és un parc situat al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona. En ell hi ha l'escultura Dona i Ocell de l'artista barceloní Joan Miró. La plaça de toros de les Arenes separa aquest parc de la plaça d'Espanya. Des del parc es veu tant aquesta plaça com Montjuïc. De l'altre costat, i força més lluny, també és possible albirar el Tibidabo pel damunt dels edificis de la ciutat. Hi ha també un parc de bombers. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

El 1982 es va inaugurar el parc Joan Miró situat a l'antic parc de l'escorxador entre els carrers Vilamarí, Aragó, Tarragona i Diputació i ocupant un espai equivalent a quatre illes de cases de l'Eixample. L'equip d'arquitectes format per Antoni Solanas, Màrius Quintana, Beth Galí i Andreu Arriola va guanyar el concurs públic d'idees amb el projecte que anomenaren Dafnis i Cloe.[1]

L'espai s'organitza com si es tractés d'una trama de l'Eixample de Cerdà seguint l'ordre reticular de les plantacions del palmerar i la pineda. S'estructura al voltant d'una esplanada elevada i la resta del parc està a un nivell més baix que el carrer. Al parc també s'hi situaren posteriorment equipaments del barri com la Biblioteca Pública Joan Miró.[1]

On hi havia l'antic escorxador s'hi situà, sobre un terra de paviment enlairat i rodejat d'una làmina d'aigua, l'escultura de Joan Miró Dona i Ocell del 1983, sobre un model de 1954. La peça, l'última obra pública de Miró, respon a un projecte més ampli format per tres obres per donar la benvinguda als visitants de la ciutat de Barcelona per mar (paviment del Pla de la Boqueria) per aire (mural de ceràmica per Llorens Artigas a l'Aeroport) i, en aquest cas, per terra. Dona i Ocell fa referència a les formes fàl·liques que el poble romà utilitzava com a símbol de salut i força pels visitants de les ciutats.[1]

A dins del parc se situa la biblioteca Joan Miró. Al voltant s'hi troben diversos equipaments com l'Espai de fotografia Francesc Català-Roca, l'Institut Ernest Lluch o el Centre Esportiu Joan Miró. A la primavera el Camí Amic, projecte comunitari d'educació en valors cívics i ambientals de l'Esquerra de l'Eixample i Sant Antoni, en conveni amb el Districte de l'Eixample, organitza activitats de dinamització del parc. El programa s'anomena "Vine a moure el parc Joan Miró!" i inclou activitats gratuïtes amb associacions del barri, espectacles familiars, aperitius musicals, tallers ambientals, jocs i cinema a la fresca, entre altres.

Història[modifica]

L'octubre de 2017 l'ajuntament va anunciar que es duria a terme una reforma de part del parc, per convertir-ho en una àgora o espai de reunions cíviques. S'habilitaran espais de descans amb gespa, una font seca i una pèrgola per desenvolupar activitats protegides pel sol. Es preveu que les obres comencin durant el primer trimestre de 2018.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc de Joan Miró Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 «Parc de Joan Miró». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  2. Partal, Txell «S’urbanitzarà una nova plaça sobre el futur centre de neteja al Parc de Joan Miró» (en castellà). Betevé.