Parc de Joan Miró
| ||||
| Tipus | parc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Joan Miró i Ferrà | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Nova Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Lloc | Tarragona, 74-76, Diputació, 9, Vilamarí, 61 i Aragó, 2 | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 40648 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Dona i ocell | ||||
| Identificador | 2035-1 | |||
El Parc de Joan Miró, conegut popularment com a Parc de l'Escorxador, està situat entre els carrers de Vilamarí, Aragó, Tarragona i Diputació al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona, separat de la plaça d'Espanya per la plaça de toros de les Arenes. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Història
[modifica]Va ser inaugurat el 1982 als terrenys de l'escorxador municipal (quatre illes de cases del Pla Cerdà),[1] i fou dissenyat per l'equip d'arquitectes format per Antoni Solanas, Beth Galí, Màrius Quintana i Andreu Arriola, que va guanyar el concurs públic d'idees amb el projecte que anomenaren Dafnis i Cloe.[1] Més endavant, durant les Festes de la Mercè del 1990, es va inaugurar la Biblioteca Joan Miró, equipament amb el que se'n donava per acabada la urbanització.[2]
El gener del 2010, un acord entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona per a construir la nova seu d'urgències de l'Hospital Clínic al solar de la caserna de Bombers de l'Eixample va motivar-ne el trasllat provisional al parc de Joan Miró,[3] on encara roman. L'octubre del 2017, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que se'n reformaria una part per a convertir-la en una àgora o espai de reunions cíviques. S'hi habilitarien espais de descans amb gespa, una font seca i una pèrgola per desenvolupar activitats protegides pel sol, i es previa que les obres comencessin durant el primer trimestre del 2018.[4]
Malgrat les protestes veïnals, una part de l'arbrat va ser talada el 2024 arran de les obres de perllongació de l'L8 d'FGC.[5][6][7]
Descripció
[modifica]L'espai s'organitza seguint l'ordre reticular de les plantacions del palmerar i la pineda al voltant d'una esplanada elevada, i la resta del parc està a un nivell més baix que el carrer.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Parc de Joan Miró». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. «Dona-bolet amb barret de lluna, coneguda popularment com el Condó». Art Públic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Acord per decidir abans de l'estiu on s'ampliarà l'Hospital Clínic de Barcelona». Ara, 16-02-2021.
- ↑ Partal, Txell «S'urbanitzarà una nova plaça sobre el futur centre de neteja al Parc de Joan Miró». betevé, 22-10-2017.
- ↑ Torres i Liñán, Roger «Les obres de l’L8 es menjaran menys espai i arbres del Parc de Joan Miró». betevé, 11-12-2023.
- ↑ «Las obras de Ferrocarrils comienzan a desfigurar el parque de Joan Miró». El Periódico de Catalunya, 08-04-2024.
- ↑ Solans, Maria «L'abans i el després del Parc de Joan Miró arran de la tala d'arbres per les obres de l’L8 d’FGC». betevé, 29-08-2024.
Vegeu també
[modifica]
