Parc de l'Espanya Industrial
| ||||
| Tipus | parc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Vapor Nou (L'Espanya Industrial) | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sants (Barcelonès) | |||
| Lloc | Muntadas, 1-27 / Rector Triadó, 75-79 / Watt, 24-34 / Premià, 46 bis | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46111 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1788 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tors de noia | ||||
| Tipus | bé d'interès documental | |||
| Id. Barcelona | 1792 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Tors de noia | ||||
| Identificador | 3084-1 | |||
|
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Els bous de l'abundància | ||||
| Tipus | bé d'interès documental | |||
| Id. Barcelona | 1794 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Els bous de l'abundància | ||||
| Identificador | 3085-1 | |||
El parc de l'Espanya Industrial està situat al barri de Sants de Barcelona, a tocar de l'estació de ferrocarril de Barcelona-Sants,[1] i està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[2]
Història
[modifica]El 1979, després d'un seguit de reivindicacions veïnals, l'Ajuntament de Barcelona va adquirir una part dels terrenys de la fàbrica de L'Espanya Industrial per a destinar-los a un gran parc, dissenyat pels arquitectes Luis Peña Gantxegi, Antón Pagola i Montserrat Ruiz.[1] Aquest fou inaugurat el 26 d'octubre del 1985, en presència de l'alcalde Pasqual Maragall, el ministre de Sanitat Ernest Lluch i la regidora de Cultura Maria Aurèlia Capmany, i aquell mateix any va rebre el premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme.[3]
El 1991 s'inaugurà al costat del parc el Poliesportiu Municipal de l'Espanya Industrial, obra dels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria, que va acollir les proves d'halterofília dels Jocs Olímpics d'Estiu 1992.[4]
Descripció
[modifica]Es troba en una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert per fileres de graons. La gran extensió de gespa queda travessada per camins de pedra i acaba amb un petit bosc de plàtans. Hi destaquen les nou torres-far, dissenyades per Gantxegi. Per un dels costats es pot baixar a les illetes amb banc que s'endinsen al llac de 10.000 m², el segon més gran de la ciutat. Amb la finalització de les obres el 2009, s'hi van instal·lar dispositius de recirculació de l'aigua freàtica que arriba des del parc de Joan Miró.[1]
L'escultura El Drac, obra d'Andrés Nagel, s'aboca al llac amb les ales obertes. Dins de l'aigua hi ha l'escultura Neptú, realitzada per Manuel Fluxà el 1881.[1] En una de les vores de l'estany hi ha l'escultura Venus moderna, realitzada per José Pérez Pérez «Persejo» (1929) amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona. D'aquesta època també daten Tors de dona, una còpia en bronze de la peça de pedra d'Enric Casanoves de 1947 i Els bous de l'abundància (1926), obra d'Antoni Alsina. També hi ha dues escultures contemporànies: Landa V (1985) de Pablo Palazuelo i Alto Rhapsody (1985) de l'escultor anglès Anthony Caro.[1]
Galeria
[modifica]
El Drac, d'Andrés Nagel (1987)
Neptú, de Manuel Fuxà (1881)
Venus moderna, de José Pérez Pérez (1929)
Tors de dona, d'Enric Casanovas (1947)
Els bous de l'abundància, d'Antoni Alsina (1926)
Landa V, de Pablo Palazuelo (1985)
Alto Rhapsody, d'Anthony Caro (1985)
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 «Parc de l'Espanya Industrial». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Parc de l'Espanya Industrial». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Jaume Fabre, Josep Maria Huertas, Anna Maria Guasch. «El Parc de l'Espanya Industrial». Art Públic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Pavelló de l'Espanya Industrial». BarcelonaOlímpica. Arxivat de l'original el 03-08-2021.
