Casa Fuster

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Fuster
Casa Fuster-Barcelona-Catalunya.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Lluís Domènech i Montaner
Començament 1908
Construït 1908-11
Característiques
Estil Modernisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització Pg. Gràcia, 132 - c. Gràcia, 2-6 - c. Gran de Gràcia, 2-4

41° 23′ 53″ N, 2° 09′ 29″ E / 41.397982°N,2.158147°E / 41.397982; 2.158147
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40405
Modifica dades a Wikidata

La Casa Fuster és un edifici modernista dissenyat i creat per Lluís Domènech i Montaner amb la col·laboració del seu fill Pere Domènech i Roura entre l'any 1908 i 1911 a la ciutat de Barcelona. Fou construïda per encàrrec de la Consol Fabra i Puig, filla del marquesat d'Alella i esposa de Marià Fuster Fuster, que hi havia de residir.[1] Està situada al número 132 del passeig de Gràcia, al capdamunt de tot, davant els Jardins de Salvador Espriu, vora la Diagonal. Precisament els jardins s'anomenen així en honor del poeta, ja que en un dels despatxos de la torre cilíndrica de la cantonada Espriu hi va crear gran part de la seva obra literària. Domènech i Montaner, en una de les seves últimes obres, la darrera a Barcelona, utilitza molts dels seus elements característics: base de robustes columnes de pedra rosa, finestres trilobades, ornamentació floral. El conjunt, però, denota una gran contenció expressiva, afavorida per la blancor del marbre i l'eurítmia de les façanes; la posterior és insòlitament plana. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

L'edifici conegut com a Casa Fuster va ser projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i construït entre 1908-1911, per encàrrec de Consol Fabra i Mariano Fuster i Fuster.[2]

L'edifici, de nova planta, se situa com a extrem del Passeig de Gràcia, tot configurant-se com un edifici quasi exempt, amb tres façanes: les principals al passeig de Gràcia i el carrer Gran de Gràcia -que conformén una cantonada- i una de secundària al carrer de Gràcia.[2]

A les dues façanes principals, l'arquitecte va utilitzar elements neogòtics i florals, propis del seu llenguatge modernista, però, en aquesta ocasió, amb una certa contenció i un concepte més auster en les ornamentacions. Aquesta contenció es veu precisament en els elements decoratius de les diferents obertures i els capitells que ofereixen una esquematització en els motius vegetals i una clara tendència a les línies més planes i geomètriques. Així mateix, la cantonada pren protagonisme amb la construcció d'un cos cilíndric en tota la seva alçada, element ja present a altres obres de Domènech i Montaner com l'Hospital de Sant Pau o la Casa Lleó Morera. Aquest element torrejat es desenvolupa només des del primer pis, tot quedant la planta baixa com punt diàfan amb una gran columna central. La base del cilindre forma així, una mena de voladís ricament esculpit i d'on arrenquen uns nervis que aboquen en una mena de mènsules d'ordre jònic. Aquestes mènsules fan de base a les columnes -de fust estriat i capitell esculpit- que configuren la galeria porticada del primer pis. Aquest element porticat es desenvolupa a ambdós costats de la torre -al primer pis de les façanes del Passeig de Gràcia i del carrer Gran de Gràcia- concretament, com una galeria en voladís que serveix de base als balcons localitzats al segon nivell de l'edifici. Destaquen les obertures dels pisos superiors, a mena de finestres coronelles -d'inspiració medieval- amb llinda trilobulada, algunes d'elles amb mainells i baranes de ferro. L'edifici es remata amb unes mansardes d'estil francès i un balustre de pedra corregut que la zona de la torre es completa amb uns pinacles.[2]

La façana del carrer de Gràcia, fa ús de l'estructura metàl·lica vista i d'elements austers en la decoració, més característica de les seves primeres obres arquitectòniques.[2]

Destaca molt especialment la gran varietat i riquesa dels material emprats, especialment del marbre vermell del fust de les columnes de la planta baixa que contrasta amb el blanc de la façana.[2]

Es tracta d'una construcció amb set nivells d'alçat: planta baixa, primera o principal, quatre pisos i terrat pla transitable a més d'un nivell de soterrani.[2]

El soterrani de l'edifici, on antigament hi havia una sala de ball anomenada El Danubio Azul, s'ha convertit en la sala d'esdeveniments Domènech i Montaner. Aquesta sala es troba just a sota del Cafè Vienès -del que es parlarà més endavant- i d'estructura molt similar a aquest. Es tracta d'un espai molt ampli amb grans columnes amb fust llis i capitell floral abstracte que sostenen les voltes de maó revestides amb pa d'or i que contrasta amb el terra de tessel·les negres que adopten una forma circular.[2]

A la planta baixa, hi trobem el vestíbul amb la recepció de l'hotel; és un espai de gran diafanitat gràcies a la seva estructura hipòstila amb gran columnes de fust estriat de marbre vermell i capitell floral que recullen el grans arcs que suporten les voltes de maó. Aquesta estructura es manté en l'espai conegut com Cafè Vienès -que recupera el nom de l'antic cafè que s'ubicava al mateix lloc, de gran popularitat entre els barcelonins durant els anys quaranta per ser un punt de trobada per a les tertúlies- però en aquest cas les voltes de maó estan pintades amb pa d'or. Al vestíbul es localitzen dues escales que donen accés als pisos superior, una d'elles -la que es troba cap al carrer de Gràcia- tancada avui dia per una estructura metàl·lica. La blancor de les parets contrasta amb el sòcol pintat de color groc, un dels poc elements coloristes de l'edifici a més de les columnes. Actualment disposa també de dos ascensors.[2]

Finalment, a la planta noble hi ha el restaurant de l'hotel, anomenat Galaxó, en referència al turó on Mariano Fuster tenia una casa a Mallorca. Es tracta d'una estança amb vistes al passeig de Gràcia, amb tres zones únicament separades per arcades de pedra i on les columnes que conformen la galeria poxada queden incorporades a l'interior de l'estança. El sostre original, actualment es troba cobert amb un plafó de formes ondulades decorat amb pa d'estany que, reinterpreta en clau més contemporània les voltes de la planta baixa.[2]

La resta de nivells es troben ocupats per les habitacions de l'hotel i altres espais d'esbarjo com el gimnàs o el bar entre d'altres. Destaca en aquest sentit la coberta planta transitable, avui dia ocupada per la terrassa del bar i una piscina.[2]

Història[modifica]

L'edifici conegut com Casa Fuster va ser projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i construït entre 1908-1911, per encàrrec de Marià Fuster i Fuster i de Consol Fabra i Puig. Va ser la darrera casa urbana projectada per l'arquitecte i està situada just al final del passeig de Gràcia, a la zona coneguda com Els Jardinets, punt d'unió amb l'antiga vila de Gràcia, on els propietaris tenien un terreny amb un antic edifici, la Fàbrica de Xocolata Juncosa, en el qual van voler fer-se una nova casa.[2]

Des de l'any 1911, la Família Fuster i Fabra va viure a la planta noble, període al que estava considerat com un dels edificis més cars de la ciutat. Al 1922 l'edifici va ser adquirit per D. Jaume Ymbern Fort, moment al que el Café Vienés, localitzat a la planta baixa de l'edifici, es va convertir en lloc de trobada i tertúlia dels artistes i membres de l'alta societat de l'època.[2]

Durant molts anys l'immoble va ser d'habitatges, (els germans Espriu eren alguns dels inquilins de la finca) fins que el 1962 el va comprar l'empresa ENHER (Empresa Nacional Hidroelèctrica de Ribagorzaga) amb la intenció d'enderrocar-lo i fer un nou edifici per instal·lar-hi les seves oficines. Gràcies a l'oposició popular i a diversos articles anònims a la premsa del moment, es va salvar l'edifici i uns anys després, el 1978, s'inicià una rehabilitació per adaptar l'interior al seu nou ús i es va restaurar l'exterior.[2]

Posteriorment, l'any 2000 l'empresa Hoteles Center va adquirir l'edifici amb la intenció de tornar-lo a obrir a la ciutat, en aquest cas com a hotel, després d'una llarga i costosa rehabilitació a càrrec de l'empresa GCA, amb els arquitectes Josep Juanpere i Josep Riu. Durant el procés de restauració no només s'han respectat tots aquells elements originals de la casa -voltes, columnes, ornaments-, sinó que a més a més el projecte decoratiu realça els espais de l'edifici i hi dóna un nou valor. Al 2004 es va obrir l'hotel Casa Fuster, amb categoria d'hotel de 5 estrelles.[2] Les protestes d'entitats veïnals de Gràcia que reclamaven que l'espai es convertís en un espai cultural i d'equipaments no van servir per frenar el projecte.[3]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Catàleg exposició "la Caixa", pàg.121-123
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 «Casa Fuster». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 desembre 2017].
  3. «Els veïns volen la Casa Fuster per a equipaments del barri.». La Veu del Carrer (FAVB), Barcelona, núm. 63 (estiu 2000),, pàg. 6.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Fuster Modifica l'enllaç a Wikidata