Palauet Albéniz
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Part de | Palauet Albéniz (edifici original) i jardins escultòrics Joan Maragall | |||
| Arquitecte | Juan Moya Idígoras | |||
| Construcció | 1929 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Montjuïc (Barcelonès) | |||
| Lloc | Jardins de Joan Maragall | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 42744 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ajuntament de Barcelona | |||
El Palauet Albéniz o Pavelló Reial de Montjuïc és un edifici situat als Jardins de Joan Maragall, a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2] Sol ser la residència del rei d'Espanya en les seves visites oficials a la ciutat i s'utilitza en certes recepcions i actes públics.[3]
Història
[modifica]Va ser projectat per l'arquitecte de la casa reial Juan Moya amb motiu de la Exposició Internacional de 1929. Aleshores, la família reial disposava del Palau de Pedralbes, de recent construcció, però es va decidir que era més idoni que disposés d'una residència dins el recinte firal, per poder reposar durant les visites a l'exposició i per fer-hi grans recepcions.[3] La inauguració oficial, amb presència del rei Alfons XIII, la reina Victòria Eugènia, les infantes i altres autoritats, es feu el 5 d'octubre del 1929.[4][2]
El 1932, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la realització i col·locació d'un bust en honor del músic Isaac Albéniz al Pavelló Reial de Montjuïc, i en honor seu passà a anomenar-se Pavelló Albéniz. L'encàrrec fou adjudicat als escultors barcelonins Enric Casanovas i Roy i Mateu Fernández de Soto.[5] Cap al 1934-1935, Joaquim Folch i Torres, president de la Junta de Museus, va proposar de convertir-lo en el Museu de la Música, però el projecte no prosperà a causa de l'esclat de la Guerra Civil.[2][3][6]
El 1952, arran de la celebració del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, el palauet fou utilitzat per allotjar el cardenal legat i els seus acompanyants,[6] Tret d'això, durant el franquisme va estar en desús, fins que a principis de la dècada del 1960, l'alcalde Josep Maria de Porcioles va decidir rehabilitar-lo i convertir-lo en residència per a visites il·lustres.[2] Així, el pavelló inicial del 1929 passà a ser un dels tres cossos del nou edifici, aixecat sota la direcció dels arquitectes Lozoya, Ros i Ramis i Serra i Goday. Al nou cos central s'hi ubicà el menjador de festes i el pavelló més gran fou dedicat a habitacions, Fou moblat amb peces de col·lecció Plandiures, pintures i altres obres d'art del fons municipal, així com també amb una cúpula encarregada a Salvador Dalí.[6]
Descripció
[modifica]La façana principal, és d'una marcada horitzontalitat de la que en destaquen tres tímids cossos, un al centre i els altres en els extrems, seguint un ordre simètric. Verticalment, la façana es compon d'un fals i simple encoixinat, des de la qual arranquen uns carreus de pedra en els extrems dels tres cossos, creant un joc de colors amb la resta de la façana de totxo. La coberta, feta de pissarra, és a dues aigües i en la qual s'hi obren unes finestres.[2]
Els interiors estan ricament decorats, influenciat per l'estil imperi. Les estances estan decorades de tal manera que recorden als Reales Sitios com el Monestir d'El Escorial i el Palau Reial de la Granja de San Ildefonso o bé el Saló dels Miralls de Versalles. I també s'hi col·locaren altres elements mobles, com el tapissos de la Real Fábrica dissenyats per Goya que es poden trobar en els diversos palaus reials.[2] La decoració i ornamentació del pavelló va ser feta pels Srs. Benedito i Benlliure. S'hi instal·laren armadures procedents de l'Armeria Reial, tapissos de la Fàbrica de Toledo, i gerros reproduïts prenent com a model els d'altres palaus reials.[4] També hi treballà el pintor Jaume Llongueras.
L'accés al palauet és a través d'una gran escalinata de dos trams separats per una font, una solució molt recurrent en l'arquitectura barroca monàrquica.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Palauet Albéniz (edifici original) i Jardins Escultòrics Joan Maragall». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Palauet Albéniz». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Els jardins de Joan Maragall». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 4,0 4,1 «Inauguración del Pabellón Real». La Vanguardia, 06-10-1929, pàg. 9.
- ↑ «De Montjuïc a la plaça de les Glòries: el trasllat del bust d'Albéniz». Arxius, núm. 58, primavera 2010, pàg. 18.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Adroer i Tasis, Anna Maria. Palaus reials de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 2002, p. 179-180.
Vegeu també
[modifica]
