Palau del Baró de Quadras

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Palau del Baró de Quadras
Josep.Puig.i.Calafalch.Palau.del.Baro.Barcelona.jpg
Dades bàsiques
Tipus palau i monument
Arquitecte Josep Puig i Cadafalch
Escultor Eusebi Arnau i Alfons Juyol i Bach
Començament 1904
Construït 1904-1906
Característiques
Estil Modernista neogòtic
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització avinguda Diagonal, 373

41° 23′ 48″ N, 2° 09′ 41″ E / 41.396752777778°N,2.1613805555556°E / 41.396752777778; 2.1613805555556
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 9 gener 1976
Identificador

41-MH

IPAC: 45
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0004202
Modifica dades a Wikidata

El Palau del Baró de Quadras és un edifici modernista construït per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906. Es troba a l'avinguda Diagonal, 373 a la ciutat de Barcelona, a mig camí entre la Casa Milà - La Pedrera i la Casa de les Punxes. L'edifici és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional des del 9 de gener de 1976. Actualment és la seu de l'Institut Ramon Llull. L'edifici està obert al públic des de 2016.[1][2][3]

Història[modifica]

Context socioeconòmic [cal citació][modifica]

Mapa del Pla Cerdà, 1859.

A mitjan segle XIX la ciutat de Barcelona va experimentar un creixement econòmic que va fer possible annexionar les poblacions veïnes amb el projecte de l'Eixample de Cerdà, ideat per l’enginyer Ildefons Cerdà. En  aquest període, moltes famílies es van enriquir gràcies a la pròspera indústria del Vallès i construïen, com a símbol de la seva fortuna, edificis rics i magníficament decorats a l’Eixample de Barcelona. Els millors arquitectes modernistes i oficis artesans competien per la presència als principals carrers del nou Eixample.

El Palau Baró de Quadras es troba situat dins l’anomenat Quadrat d'or, on es concentren gran part dels edificis modernistes del nou Eixample de Cerdà, com ara la Casa Milà - La Pedrera, la Casa Batlló i la Casa Calvet d’Antoni Gaudí, la Casa Amatller i la Casa de les Punxes de Josep Puig i Cadafalch o la Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.

Els barons [cal citació][modifica]

Els barons de Quadras, Manuel de Quadras i Feliú i la seva esposa Joana Anna Veiret i Xipell, van encarregar a Puig i Cadafalch l'any 1900 construir la seva nova residència a Barcelona després d'haver acabat el seu palau a Massanes. L'edifici està ubicat en un terreny estret amb façana a l'avinguda Diagonal i al carrer de Rosselló, dues façanes completament diferents. És fruit de la reforma d'una antiga casa de lloguer amb façana al carrer Rosselló, on encara són visibles alguns elements de l'estructura preexistent.

Hi col·laboraren amb Puig i Cadafalch els escultors Eusebi ArnauAlfons Juyol i Bach, la forja de Manuel Ballarín, el mosaïc romà de Lluís Brú i les ceràmiques de Mario Maragliano.

L'arquitecte [cal citació][modifica]

L'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) va ser, amb Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner, un dels autors més importants i coneguts del modernisme català. Construeix el Palau del Baró de Quadras entre el 1904 i el 1906, en un dels moments més fructífers de la seva carrera: va acabar la Casa Amatller el 1900, el Palau Macaya el 1901, el Palau Serra (actual seu de la Diputació de Barcelona) el 1903, la Casa de les Punxes el 1905 i la fàbrica Casaramona (actual CaixaForum) el 1912. Més endavant, Puig i Cadafalch va ser l’arquitecte de la plaça d’Espanya  i de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, així com de moltes altres obres.[4]

D’altra banda, va desenvolupar una gran tasca com a historiador (amb obres com L’arquitectura romànica a Catalunya) i arqueòleg (impulsant l’excavació de les ruïnes gregues d’Empúries i la restauració de molts conjunts romànics arreu de Catalunya).

L'edifici[modifica]

Façana del carrer del Rosselló.

El palau segueix l’esquema típic dels edificis de l’Eixample: la planta principal era per a ús dels propietaris i la resta de pisos per a lloguer. La planta baixa s’usa com a accés als pisos superiors i les dependències de servei, i per a l’entrada formal a la casa dels barons. Així, els elements més importants de l'edifici són la façana a la Diagonal i els espais i decoració interior de la residència de baró. L’entrada per a carruatges que dóna a l’escala monumental d’accés al principal és l’eix vertebrador de la residència. Es tracta d’una herència dels palaus gòtics barcelonins —bàsicament, des dels edificis situats al carrer de Montcada.

L'interès de l'edifici rau principalment en el variat repertori decoratiu, en què s'alternen motius gòtics, clàssics i arabitzants. Com a la major part d'obres de Puig d'aquesta època, allunyada encara de l'ideari noucentista (que en certa manera va marcar la seva obra posterior), les solucions donades a la casa Quadras ens acosten més a un goticisme d'influència nòrdica, que no a un goticisme català molt més auster.[5]

Les façanes [cal citació][modifica]

La façana a la Diagonal, molt formal i representativa, és un exemple de la característica de Puig i Cadafalch de reinterpretar façanes gòtiques del nord d'Europa (tribuna correguda molt depurada, coronament de façana amb mansardes sobre un potent ràfec…). És obra dels artesans Alfons Juyol i Eusebi Arnau.

La façana posterior, la del carrer del Rosselló, és més convencional, amb una decoració floral al llarg de la tribuna correguda lateralment –tres balcons– i vertical –quatre plantes. Recorda l'estil Sezzesion vienès.[6] 

L'entrada i l'escala [cal citació][modifica]

Escala noble i vitralls de la claraboia.

La importància de l’entrada dels senyors queda palesa en la rica decoració de l’escala i els vitralls de la claraboia i en el paviment de mosaic romà amb font de pedra inclosa. La seva situació central genera un anell circulatori al seu voltant que resol la distribució del pis principal. Les impressionants reixes de la planta baixa, tant la que dóna a com la del carrer del Rosselló, són de forja del mestre Manuel Ballarín i Lancuentra

Les sales modernistes [cal citació][modifica]

Xemeneia de la sala Rosselló.

Les sales amb façana a la Diagonal són les més públiques i estan destinades a rebre visitants. Amb un disseny molt heterogeni però molt representatiu de la manera de fer de Puig i Cadafalch, es repeteix l'ús d'elements escultòrics goticistes amb profusió de l'ús de ceràmica de colors amb una certa influència de l'arquitectura islàmica

Les estances que fan façana al carrer del Rosselló es destinen a la vida familiar i domèstica, i es troba més detall en la decoració dels motius florals dels estucs, que omplen les parets de fulles. Uns grans pilars suporten els enormes capitells jònics, plens de motius vegetals i florals, a l’estil de les Arts & Crafts angleses, davant de la gran xemeneia — la llar de foc, símbol d’allò domèstic.

Cal destacar els magnífics treballs de fusteria, amb els rics i complexos teginats que cobreixen els sostres i els paviments de diverses fustes amb dibuixos geomètrics.[7]

Restauracions[modifica]

Mosaic del vestíbul.

En 1980 el Palau Baró de Quadras es restaurà i es va reformar per tal d'instal·lar el Museu de la Música. Hi romandria fins al 2001, any en què es traslladà a L'Auditori. Des del 16 de juny de 2003 al juliol del 2013 (10 anys), l'edifici acollí la seu social de la Casa Àsia, ara ubicada en un pavelló modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.[8]

Actualment és la seu de l'Institut Ramon Llull,[5] consorci públic de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i el Govern de les Illes Balears per a la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

La darrera restauració[9] es va realitzar durant el darrer semestre del 2015. L’arquitecte Àngel Gil i els restauradors de béns culturals Anna González i Josep Pasqual van dur a terme una sèrie de treballs de restauració i conservació preventiva dels elements arquitectònics i ornamentals de l’accés al Palau Baró de Quadras. L’equip va intervenir sobre elements de pedra, mosaics, rajoles, esgrafiats i enteixinat, així com sobre les reixes de ferro forjat, la porta de fusta del Carrer Rosselló i els llums de bronze. 

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. «L’edifici modernista Palau Baró de Quadras, seu de l’Institut Ramon Llull, obre al públic» (en català). Betevé, 23-02-2016.
  2. «El Palau Baró de Quadras, una joya modernista barcelonesa que se abre al público» (en castellano). La Vanguardia, 24-02-2016.
  3. «El Palau Baró de Quadras obre les seves portes per la Mercè» (en català). Institut Ramon Llull, 24-09-2016.
  4. Josep Maria Montaner: Arquitectura a Catalunya al segle XX: del Modernisme al Grup R. A Art de Catalunya. Urbanisme, arquitectura civil i industrial
  5. 5,0 5,1 «Palau del Baró de Quadras». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  6. «Palau Baró de Quadras - web oficial». Institut Ramon Llull.
  7. Pau Sierra Fernàndez i Roger Miralles Jori, arquitectes. Gener del 2014
  8. «Casa Àsia canvia de seu». web. Casa Àsia, 2013. [Consulta: 26 febrer 2014].
  9. «Conclou la restauració del vestíbul del Palau Baró de Quadras, seu de l’Institut Ramon Llull» (en català). Institut Ramon Llull, 12-01-2016.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau del Baró de Quadras Modifica l'enllaç a Wikidata