Vés al contingut

Palau del Baró de Quadras

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau del Baró de Quadras
Imatge de l'interior
Escala noble i vitralls de la claraboia
Imatge
Façana de la Diagonal
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Part deQuadrat d'Or Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Puig i Cadafalch Modifica el valor a Wikidata
Artistaceràmica vidrada: Mario Maragliano i Navone;
forja: Manuel Ballarín i Lancuentra;
mosaic romà: Lluís Bru i Salelles;
obra escultòrica: Alfons Juyol i Bach;
obra escultòrica: Eusebi Arnau i Mascort
Cronologia
1904 – 1906construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAvinguda Diagonal, 373 i Rosselló, 279 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 48″ N, 2° 09′ 41″ E / 41.396753°N,2.161381°E / 41.396753; 2.161381
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN41-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0004202 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC45 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1470 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantInstitut Ramon Llull (2013)
Museu de la Música de Barcelona (1980–2001) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webllull.cat… Modifica el valor a Wikidata

El Palau del Baró de Quadras és un edifici modernista declarat Bé Cultural d'Interès Nacional[1] que es troba a l'Avinguda Diagonal i el carrer del Rosselló de Barcelona, dins l'anomenat Quadrat d'Or. Des del 2016, és la seu de l'Institut Ramon Llull,[2][3][4][5] consorci públic de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i el Govern de les Illes Balears per a la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

Història[modifica]

El 1882, el comerciant Bonaventura Babot i Guillermó, natural d'Ordino (Andorra),[6] va demanar permís per a construir un edifici d'habitatges al carrer del Rosselló,[7] aleshores al terme municipal de Gràcia, i el 1884, el va vendre a l'industrial Josep Quadras i Prim.[8] El 1901 fou heretat pel seu fill Manuel Quadras i Feliu, baró de Quadras,[9] que el 1902 va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch,[7] que poc abans ja havia projectat la seva residència a Massanes.[10] Les obres es van efectuar entre 1903 i 1906[9] i hi intervingueren els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol i Bach, Manuel Ballarín (forja), Lluís Bru (mosaic romà) i Mario Maragliano (ceràmiques).

El 1980, el palau va ser reformat per tal d'instal·lar-hi el Museu de la Música, que hi romandria fins al 2001, any en què es traslladà a la Zona Franca per arribar l'any 2007 a L'Auditori.[11] Des del 16 de juny del 2003 fins al juliol del 2013, l'edifici acollí la seu social de la Casa Àsia.[2]

La darrera restauració es va realitzar durant el darrer semestre del 2015. L'equip format per l'arquitecte Àngel Gil i els restauradors Anna González i Josep Pasqual van intervenir sobre elements de pedra, mosaics, rajoles, esgrafiats i enteixinat, així com sobre les reixes de ferro forjat, la porta de fusta del carrer del Rosselló i els llums de bronze.[12]

Descripció[modifica]

Façana del carrer del Rosselló

El palau segueix l'esquema típic dels edificis de l'Eixample: la planta principal era per a ús dels propietaris i la resta de pisos per a lloguer.[13] El seu interès rau principalment en el variat repertori decoratiu, en què s'alternen motius gòtics, clàssics i arabitzants.[2]

La façana principal a la Diagonal, molt formal i representativa, és un exemple de la característica de Puig i Cadafalch de reinterpretar façanes gòtiques del nord d'Europa (tribuna correguda molt depurada, coronament de façana amb mansardes sobre un potent ràfec, etc.).[13] L'entrada per a carruatges que dona a l'escala monumental d'accés al principal és l'eix vertebrador de la residència, una herència dels palaus gòtics barcelonins.[13] La importància de l'entrada dels senyors queda palesa en la rica decoració de l'escala i els vitralls de la claraboia i en el paviment de mosaic romà amb font de pedra inclosa. La seva situació central genera un anell de circulacions al seu voltant que resol la distribució del pis principal. Les impressionants reixes de forja de la planta baixa, tant la que dóna a la Diagonal com la del carrer del Rosselló, són obra del mestre Manuel Ballarín.[13]

La façana posterior al carrer del Rosselló és més convencional, amb una decoració floral al llarg de la tribuna correguda lateralment (tres balcons) i vertical (quatre plantes),[13] que recorda l'estil Sezzesion vienès.

Les sales modernistes[modifica]

Les sales amb façana a la Diagonal estaven destinades a rebre visitants. Amb un disseny molt heterogeni, però molt representatiu de la manera de fer de Puig i Cadafalch, es repeteix l'ús d'elements escultòrics goticistes amb profusió de l'ús de ceràmica de colors amb una certa influència de l'arquitectura islàmica.[13]

Les estances del carrer del Rosselló eren destinades a la vida familiar i domèstica, i s'hi troba més detall en la decoració dels motius florals dels estucs, que omplen les parets de fulles. Uns grans pilars suporten els enormes capitells jònics, plens de motius vegetals i florals, a l'estil de les Arts & Crafts angleses, davant de la gran xemeneia, símbol d'allò domèstic.[13] Cal destacar-hi els magnífics treballs de fusteria, amb els rics i complexos teginats que cobreixen els sostres i els paviments de diverses fustes amb dibuixos geomètrics.[13]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Palau del Baró de Quadras». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Palau del Baró de Quadras». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. «L'edifici modernista Palau Baró de Quadras, seu de l'Institut Ramon Llull, obre al públic». betevé, 23-02-2016.
  4. «El Palau Baró de Quadras, una joya modernista barcelonesa que se abre al público» (en castellà). La Vanguardia, 24-02-2016.
  5. «El Palau Baró de Quadras obre les seves portes per la Mercè». Institut Ramon Llull, 24-09-2016.
  6. «La Selipedo-bovinera. SOCIEDAD CATALANA DE SEGUROS Á PRIMAS FIJAS POR LA MORTALIDAD Ó INUTILIZACION DE GANADOS». Gaceta de Madrid, 28-10-1878, pàg. 282.
  7. 7,0 7,1 «Diagonal 192 (actual 373) i Rosselló 177 (actual 279). Tomás Biosca en representació d'Antonio Cuadras. Elevar una petita part del terrat que dona a la Diagonal (Palau del Baró de Quadras)». Eixample 9459/1898. AMCB.
  8. de Querol de Quadras, 2018, p. 128-129.
  9. 9,0 9,1 Palau del Baró de Quadras - Lloc web oficial
  10. «Massanes». www.trianglegironi.cat. [Consulta: 11 agost 2016].
  11. «Unas 5.000 personas acuden a la inauguración del Museu de la Música de L'Auditori de Barcelona». La Vanguardia, 10-03-2007.
  12. «Conclou la restauració del vestíbul del Palau Baró de Quadras, seu de l'Institut Ramon Llull». Institut Ramon Llull, 12-01-2016.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 Sierra Fernàndez, Pau; Miralles Jori, Roger. El Palau Baró de Quadras. Institut Ramon Llull, 01-2014. 

Bbiliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau del Baró de Quadras