Casa Serra
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Josep Puig i Cadafalch | |||
| Construcció | 1903 | |||
| Obertura | 1903 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Eixample | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 6 març 2001 | |||
| Codi BCIN | 297-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0010611 | |||
| Id. IPAC | 330 | |||
| Id. Barcelona | 1429 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Diputació de Barcelona | |||
| Ocupant | Diputació de Barcelona | |||
.jpg)
Casa Serra o Can Serra és un edifici a la ciutat de Barcelona obra de Josep Puig i Cadafalch. Construït per encàrrec del comerciant manresà Pere Serra i Pons entre 1903 i 1908, a la Rambla de Catalunya, 126 cantonada amb Còrsega, 311, i façana posterior a l'avinguda Diagonal.[1] Des del 1987 és la seu central de la Diputació de Barcelona. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 6 de març de 2001.
Arquitectura[modifica]
A les façanes destaquen els elements historicistes derivats del vocabulari arquitectònic del segle xvi peninsular. Aquestes façanes, "inspirades en el més elegant estil plateresc", foren les que reclamaren l'atenció del jurat del concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 1908, que no pogué atorgar-li el premi corresponent a l'any 1907 perquè l'obra no estava encara enllestida.
.jpeg)
Els elements d'escultura decorativa presents a la façana van ser dissenyats per Eusebi Arnau i executats per Alfons Juyol. A cada finestra hi ha representada una personalitat del món de les arts (Cervantes, Richard Wagner, Marià Fortuny, Velázquez, Pitarra, Viladomat, Verdaguer…).
La casa mai va ser habitada pel seu propietari i va ser ocupada per un col·legi de monges. Durant la guerra civil espanyola va ser la seu del Ministeri de Sanitat i en la postguerra va tornar a ser col·legi de les monges teresianes, amb ampliacions. A finals dels anys seixanta del segle xx les monges es van vendre l'edifici a una empresa constructora que va fer tot el possible per a la seva descatalogació, a fi de poder-la enderrocar i construir un edifici nou en un indret tan privilegiat de Barcelona. La descatalogació es va produir l'any 1969. Això va donar lloc a un llarg litigi i mentrestant la casa va quedar abandonada i va anar-se degradant progressivament.
Salvament i recuperació[modifica]
El salvament i la recuperació de la Casa Serra va ser un dels episodis més destacats de la lluita pel salvament i la protecció del patrimoni arquitectònic durant els anys de la transició a Barcelona, juntament amb El Xalet (Casa Golferichs) o el Mercat del Born. El 1971 es va obrir un expedient per declarar-la monument per part de la Diputació de Barcelona[2] i el 1974 va fer el mateix la direcció general de Belles Arts.[3] L'Ajuntament de Barcelona la tornà a incorporar al catàleg de patrimoni arquitectònic del municipi l'any 1977. Però mentrestant l'edifici seguia abandonat i en imparable deteriorament. Finalment es va trobar una solució quan, arran de la restauració de la Generalitat, la Diputació de Barcelona va haver d'abandonar el palau de la Plaça de Sant Jaumeː Aleshores (1987) la Casa Serra va esdevenir la nova seu central de la Diputació de Barcelona.[4][5]
Això va requerir una intervenció a càrrec dels arquitectes Federico Correa i Alfons Milà, que van construir un edifici nou respectant les façanes de Rambla Catalunya i Còrsega de l'obra original de Puig i Cadafalch. Pel que sembla, la resta de la casa ja era pràcticament irrecuperable a causa de la degradació soferta durant els anys d'abandonament. Amb façana a la Diagonal es disposava un cos baix amb terrassa, al que més endavant s'hi afegiren dues plantes. Aquesta part va ser enderrocada l'any 1981
El nou edifici de Correa i Milà, inaugurat el 1987, és una edificació de tipus funcional per a oficines, que allotja les dependències de la Diputació de Barcelona. El contrast entre dos estils tan diferents va ser motiu de polèmica en el seu moment, si bé actualment forma part de les icones de la ciutat.
Galeria[modifica]
-
Porta principal
-
Detall escultòric de les finestres
-
Galeria
-
Can Serra des de la Diagonal
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Serra |
- ↑ «Rambla de Catalunya [ 126, Còrsega 311-315 i Avinguda Diagonal 393-395 . Pedro Serra. Construir Edifici [ Conegut com a Can Serra ]]». Arxiu Municipal de Barcelona. [Consulta: 17 maig 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ «La Casa Serra, salvada para el acervo artístico de Barcelona». La Vanguardia, 16-07-1971, pàg. 21.
- ↑ «Expediente para que Casa Serra... sean declarados Monumento Nacional». La Vanguardia, 12-12-1974, pàg. 29.
- ↑ Permanyer, Lluís «Can Serra, el homenaje de Puig i Cadafalch a la Casa Gralla». La Vanguardia, 20-04-1987, pàg. 13.
- ↑ Recull de premsa. Octubre-2009 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. COAC
Bibliografia[modifica]
- Permanyer, Lluís. Barcelona Modernista. Barcelona, Edicions Polígrafa, 1992. ISBN 84-343-0723-5.
- Graus, Ramonː La seu de la Diputació de Barcelona a la Casa Serraː història, ciutat i arquitectura. Barcelonaː Diputació, 2012
Enllaços externs[modifica]
- Can Serra de la Diputació de Barcelona
- La casa Serra a patmapa.cat
- La casa Serra al cercador de patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona.
- Fitxa de la casa Serra a patrimoni.gencat
- «Casa Serra». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- Edifici de Can Serra, Diputació de Barcelona
- Fabre, Jaume; Blanch, Montserrat. «Wagner, Capdevila, Fortuny, Verdaguer, Viladomat, Pitarra, Castelar, Cervantes i Velázquez. Can Serra». Art Públic. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 7 juliol 2013].
- Història i imatges de la Casa Serra (castellà)
