Taller Masriera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Josep Vilaseca i Casanovas | |||
| Construcció | 1882 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Bailèn, 70-72 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40308 | |||
| Id. Barcelona | 1380 | |||
El Taller Masriera és un edifici situat al carrer de Bailèn, 70-72, de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.[1][2] Actualment es troba abandonat i en males condicions, tot i que conserva part del seu encant.
Descripció[modifica]
Ubicat en una parcel·la de superfície irregular, disposa d'una única façana exterior afrontada al carrer de Bailèn, amb una alineació reculada respecte la resta d'edificis veïns.[1]
El taller dels Masriera tenia, en un principi, forma de temple amfipròstil i era un edifici aïllat de planta rectangular enmig d'un jardí. La façana principal consistia en un pòrtic hexàstil de columnes estriades corínties sobre podi amb una àmplia escalinata de vuit graons. Aquestes columnes sostenen el porxo d'accés, cobert amb un sostre cassetonat. La façana interior, que com el pòrtic de columnes és fet de pedra, presenta una única porta de llinda al bell mig, amb la llinda i els muntants ornats a base de motllures, roses i palmetes. El coronament consisteix en un entaulament i un frontó triangular motllurats. Els acroteris estan ornats amb un disc esculpit sobre el qual s'alcen dues escultures de pedra en forma de griu rampant, amb llurs ales fetes de ferro colat. Coronant l'angle central del frontó, un acroteri de pedra en forma de palmeta flanquejada de volutes d'acant. Aquest frontó trasllada a la façana la fórmula de la coberta de l'edifici, consistent en una teulada a doble vessant perforada amb grans claraboies que proporcionen llum natural zenital a l'interior del taller. Si bé l'edifici originari presentava un sol nivell de gran projecció en alçada, les dues ales laterals afegides amb posterioritat mostren una estructura en alçat consistent en planta baixa, dos pisos i terrat transitable. Aquestes adicions s'obren al carrer per mitjà de portals a planta baixa i per mitjà de finestrals tripartits amb pilastres toscanes a les plantes superiors.[1]
Un altre element interessant és precisament la reixa que delimita la finca, consistent en un basament de pedra sobre el qual reposa una reixa de barrots de fosa. La porta d'aquesta reixa, ornada amb motius neoclàssics, acull dues grans estrelles que emmarquen les inicials dels propietaris originals de l'edifici, Francesc i Josep Masriera.[1]
Originalment també hi havia un seguit d'estàtues a l'atri, tot i que actualment no se'n coneix el parador. En un principi n'hi havia dues, obra de Marià Fortuny i Eduardo Rosales, tot i que posteriorment se n'afegiren dues més; una rèplica de La Victòria de Samotràcia i el Gladiador ferit de Josep Bover. A més, segons la premsa de l'època, la porta que flanquejava l'accés al taller era una reproducció exacta de l'entrada al temple de l'Erectèon a Atenes.[3]
Història[modifica]
Aquest edifici fou encarregat l'any 1882 pels germans Josep i Francesc Masriera i Manovens (fills del joier i argenter Josep Masriera i Vidal)[4] a l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas[5] i quedà finalitzat el 1884.[1] Autor, entre d'altres, de l'Arc del Triomf i de la Casa Bruno Cuadros, Vilaseca va emprar en aquest «temple de les arts» un inusual classicisme arqueològic amb algunes concessions a l'eclecticisme imperant.[1]
Tot i que fou concebut com un edifici exempt, l'any 1913 s'hi afegiren els dos cossos que el flanquegen en una reforma realitzada per Jeroni Martorell.[1] El 1915, els Masriera es van associar amb el joier Joaquim Carreras i van obrir un establiment al passeig de Gràcia, 26.[6]
El 1933, Lluís Masriera i Rosés, fill de Josep, ja era conegut com un dels majors orfebres i dramaturgs de la ciutat i convertí el taller dels seus antecessors en un teatre, conegut com a Teatre Studium, destinat a les representacions amateurs de la Companyia Belluguet, constituïda per membres de la seva família i amics. A més, aquest espai escènic també es va convertir en un espai de trobada entre artistes de tots els àmbits, esdevenint l'espai un lloc de tertúlies, concerts o representacions teatrals. Aquí és on, el 1935, Federico García Lorca va llegir per primer cop la seva obra Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores.[3]
Fins al 2009, el taller Masriera acollia la Petita Companyia del Cor Eucarístic de Jesús, una congregació religiosa femenina.[1] A principis del 2015, el grup inversor d'un projecte d'hotel a l'edifici del Deutsche Bank comprà l'immoble per cedir-lo a l'Ajuntament de Barcelona a canvi de guanyar-hi edificabilitat.[7] Uns mesos després, però, es desestimà aquesta opció,[8] i finalment, el juliol del 2020 l'Ajuntament va informar que adquiria l'edifici mitjançant un conveni amb la Fundació Pere Relats, que incloïa una permuta amb una finca municipal del carrer de Llacuna.[9]
Per la seva banda, els veïns i les associacions del barri han reclamat llargament que l'edifici i el teatre es conservin per a salvaguardar una joia de la vida cultural de la ciutat del primer terç del segle xx i es destinin a equipament públic.[10] L'abril del 2023, l'Ajuntament de Barcelona l'obrí altre cop al públic, amb visites guiades de caràcter històric i arquitectònic.[11]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Taller Masriera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Taller Masriera». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 «El taller Masriera: un temple neoclàssic a l'Eixample». Exploradors urbans (blog), 30-05-2013.
- ↑ «Masriera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Federico Masriera (i Manovens). Bailèn s/n xamfrà Diputació. Sol·licitar permís per construir habitatge taller». Eixample 985/1882. AMCB.
- ↑ Anuario insdutrial de Catalunya, 1916-1917, p. 302.
- ↑ Montañés, José Ángel. «Segunda vida para el templo del arte». El País, 26-01-2015.
- ↑ Botella, Enric. «L'inversor que va comprar la torre Deutsche Bank renuncia a l'hotel i opta per pisos 'de qualitat'». betevé, 01-10-2015.
- ↑ «L'Ajuntament adquireix el Taller Masriera per ampliar els equipaments comunitaris de l’Eixample. Servei de Premsa». Ajuntament de Barcelona, 02-07-2020.
- ↑ Ribalaygue, Jordi. «Els secrets amagats del Taller Masriera, la misteriosa joia en risc de l’Eixample». El Periódico de Catalunya, 17-12-2022.
- ↑ «Visites guiades al Taller Masriera a partir de l'abril». Ajuntament de Barcelona, 24-03-2023.
Bibliografia[modifica]
- Villaverde, Montserrat. Estudi històric de l’Estudi-Taller dels Masriera carrer Bailèn, 70-72. àqababcn, gener 2015.
Enllaços externs[modifica]
- «Taller Masriera». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Taller Masriera». UPCommons.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taller Masriera |
