Taller Masriera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Taller Masriera
Vilaseca-Masriera-Bailen72-08019.1380-0871.jpg
Dades bàsiques
Arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas
Acabament 1882
Característiques
Estil Eclecticisme
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització c/ Bailèn, 70-72 de Barcelona

41° 23′ 44″ N, 2° 10′ 22″ E / 41.3956°N,2.17278°E / 41.3956; 2.17278
Bé cultural d'interès local
Identificador 40308
Modifica dades a Wikidata

El Taller Masriera és un edifici al número 70-72 del carrer Bailèn, al barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona. Va ser dissenyat l'any 1882 per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, i és considerat una construcció d'estil neoclassicista. L'edifici està constituït com un gran espai únic, destinat a acollir un taller per a pintors i escultors. A primer cop d'ull destaca una gran façana emblemàtica, definit en el seu temps com un "temple de l'art", motiu pel qual l'arquitecte va recórrer a la recreació d'un temple clàssic hexàstil i pròstil, amb columnes i pilastres de fust acanalat rematades amb capitells corintis a la perístasis.

La principal característica del taller Masriera és la seva singularitat, tant pel que fa a l'estil com al seu entorn, ja que en un principi l'objectiu era construir un edifici aïllat, amb un jardí al davant que encara existeix avui en dia; els dos cossos laterals van ser afegits posteriorment. En el transcurs de la dècada del 1930 l'edifici va acceptar bastant bé un canvi d'ús, ja que durant uns anys va ser utilitzat com a teatre.[1]

Originalment també hi havia un seguit d'estàtues a l'atri, tot i que actualment no se'n coneix el parador. En un principi n'hi havia dues, obra de Marià Fortuny i Eduardo Rosales, tot i que posteriorment se n'afegiren dues més; una rèplica de La Victòria de Samotràcia i el Gladiador ferit de Josep Bover. A més, segons la premsa de l'època, la porta que flanquejava l'accés al taller era una reproducció exacta de l'entrada al temple de l'Erectèon a Atenes.[2]

Descripció[modifica]

Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Taller dels Germans Masriera és un edifici entre mitgeres que es troba a l'illa de cases delimitada pels Carrers de Bailèn, del Consell de Cent, el Passeig de Sant Joan i el Carrer Diputació. Disposa d'una única façana exterior afrontada al Carrer Bailèn, amb una alineació reculada respecte la resta d'edificis veïns.[3]

Ubicat en una parcel·la de superfície irregular el taller dels Masriera tenia, en un principi, forma de temple amfipròstil i era un edifici aïllat de planta rectangular enmig d'un jardí. Aquest edifici en forma de temple presentava una façana principal orientada al carrer de Bailèn consistent en un pòrtic hexàstil de columnes estriades corínties sobre podi amb una àmplia escalinata de vuit graons. Aquestes columnes sostenen el porxo d'accés, cobert amb un sostre cassetonat. La façana interior, que com el pòrtic de columnes és fet de pedra, presenta una única porta allindanada al bell mig, amb la llinda i els muntants ornats a base de motllures, oves i palmetes. El coronament de la façana consisteix en un entaulament i un frontó triangular motllurats. Els acroteris estan ornats amb un disc esculpit sobre el que s'alcen dues escultures de pedra en forma de griu rampant, amb llurs ales fetes de ferro colat. Coronant l'angle central del frontó, un acroteri de pedra en forma de palmeta flanquejada de volutes d'acant. Aquest frontó trasllada a la façana la fórmula de la coberta de l'edifici, consistent en una teulada a doble vessant perforada amb grans claraboies que proporcionen llum natural zenital a l'interior del taller. Si l'edifici originari presentava un sol nivell de gran projecció en alçada, les dues ales laterals afegides amb posterioritat mostren una estructura en alçat consistent en planta baixa, dos pisos i terrat transitable. Aquestes adicions s'obren al carrer per mitjà de portals a planta baixa i per mitjà de finestrals tripartits amb pilastres toscanes a les plantes superiors.[3]

Un altre element interessant vinculat a la finca és, precisament, la reixa que la delimita, consistent en un basament de pedra sobre el que reposa una reixa de barrots de fosa. La porta d'aquesta reixa, ornada amb motius neoclàssics, acull dues grans estrelles que emmarquen les inicials dels propietaris originals de l'edifici, Francesc i Josep masriera.[3]

Història[modifica]

Aquest edifici fou dissenyat per Josep Vilaseca i Casanova l'any 1882 per als germans Masriera. Els cèlebres pintors Josep i Francesc Masriera necessitaven un taller de pintura i escultura per a la seva producció i Vilaseca els construí aquest "temple de les arts" finalitzat el 1884. Alguns autors han volgut trobar en el temple romà de Barcelona del Forum de Barcino una font d'inspiració per al disseny d'aquesta casa-taller. Sigui com sigui, l'edifici, que fou construït en un inusual classicisme arqueològic amb algunes concessions a l'eclecticisme imperant, es concebí com un edifici exempt. Tanmateix, posteriorment a la seva construcció, l'any 1913 s'afegiren els dos cossos que el flanquegen en una reforma realtizada per Jeroni Martorell. L'any 1933 Lluís Masriera i Rosés, fill de Josep, ja era conegut com un dels majors orfebres i dramaturgs de la ciutat i convertí el taller dels seus antecessors en un teatre i cine conegut com la Sala Studium, destinat a les representacions amateurs. Tanmateix, aquest espai escènic també acollia altres esdeveniments literaris i musicals, amb la participació de músics cèlebres com Alicia de Larrocha. En l'actualitat l'edifici acull la Petita Companyia del Cor Eucarístic de Jesús, una congregació religiosa femenina.[3]

La construcció va ser encarregada a Josep Vilaseca, que havia estat també l'autor de l'Arc del Triomf i de la Casa del Paraigües, entre d'altres, que va reproduir l'estructura dels temples clàssics: planta rectangular, pòrtic amb sis columnes corínties enlairat sobre un basament i frontó triangular decorat als extrems amb sengles escultures que representen dos lleons alats.[2]

L'edifici, doncs, funcionava com a taller per a la realització d'obres pictòriques i escultòriques, però no era la seva única funció. La família Masriera també la utilitzava, com es feia en la major part dels tallers de l'època, com a espai d'emmagatzematge d'obres d'alt valor artístic que adquirien o creaven els treballadors d'allí. D'aquesta manera, el taller es convertia així en una espècia de museu privat. A més, l'edifici també es va convertir en un espai de trobada entre els artistes de tots els àmbits, esdevenint l'espai en un lloc de tertúlies, concerts o representacions teatrals. Aquí és on, el 1935, Federico García Lorca va llegir per primer cop la seva obra Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores.[2]

Actualment, el taller Masriera (abandonat des del 2009) es troba en males condicions, tot i que conserva part del seu encant. Es troba una mica ennegrit a causa de la pol·lució. A principis 2015, el grup inversor d'un projecte d'hotel a l'edifici del Deutsche Bank comprà l'immoble per cedir-lo a l'Ajuntament de Barcelona a canvi de permisos d'edificabilitat Quan passés a disponibilitat municipal es plantejaria convertir-lo en equipament social o cultural per Barcelona.[4][5] A final de 2015, però, es desestimà aquesta opció, tot i que es va mantenir l'interés de l'Ajuntament per l'immoble.[6]

Referències[modifica]

  1. «TALLER MASRIERA - 1380». Cercador de Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 «El taller Masriera: un temple neoclàssic a l'Eixample». Exploradors urbans, 30-05-2013.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Taller Masriera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  4. «Segunda vida para el templo del arte», 26-01-2015. (castellà)
  5. «Entrem al Taller Masriera» (en català). TV3, 11-03-2015. [Consulta: 15 octubre 2016].
  6. «L'inversor que va comprar la torre Deutsche Bank renuncia a l'hotel i opta per pisos 'de qualitat' | BTVNOTICIES.cat». www.btv.cat. [Consulta: 14 octubre 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taller Masriera Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Taller Masriera». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.