Taller Masriera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Taller Masriera
Vilaseca-Masriera-Bailen72-08019.1380-0871.jpg
Dades bàsiques
Arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas
Acabament 1882
Característiques
Estil Neoclassicisme
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització c/ Bailèn, 70-72 de Barcelona

41° 23′ 44″ N, 2° 10′ 22″ E / 41.3956°N,2.17278°E / 41.3956; 2.17278
Bé cultural d'interès local
Identificador 40308
Modifica dades a Wikidata

El Taller Masriera és un edifici al número 70-72 del carrer Bailèn, al barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona. Va ser dissenyat l'any 1882 per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, i és considerat una construcció d'estil neoclassicista. L'edifici està constituït com un gran espai únic, destinat a acollir un taller per a pintors i escultors. A primer cop d'ull destaca una gran façana emblemàtica, definit en el seu temps com un "temple de l'art", motiu pel qual l'arquitecte va recórrer a la recreació d'un temple clàssic hexàstil i pròstil, amb columnes i pilastres de fust acanalat rematades amb capitells corintis a la perístasis.

La principal característica del taller Masriera és la seva singularitat, tant pel que fa a l'estil com al seu entorn, ja que en un principi l'objectiu era construir un edifici aïllat, amb un jardí al davant que encara existeix avui en dia; els dos cossos laterals van ser afegits posteriorment. En el transcurs de la dècada del 1930 l'edifici va acceptar bastant bé un canvi d'ús, ja que durant uns anys va ser utilitzat com a teatre.[1]

Originalment també hi havia un seguit d'estàtues a l'atri, tot i que actualment no se'n coneix el parador. En un principi n'hi havia dues, obra de Marià Fortuny i Eduardo Rosales, tot i que posteriorment se n'afegiren dues més; una rèplica de La Victòria de Samotràcia i el Gladiador ferit de Josep Bover. A més, segons la premsa de l'època, la porta que flanquejava l'accés al taller era una reproducció exacta de l'entrada al temple de l'Erectèon a Atenes.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

La idea original per la construcció d'aquest edifici va ser dels germans Josep i Francesc Masriera, que eren la segona generació d'una de les nissagues de joiers i orfebres més importants del país. Els Masriera van voler reproduir el temple romà de Barcelona, les restes del qual havien estat descobertes poc abans al centre de la ciutat, per poder instal·lar-hi el seu taller artístic d'orfebreria i pintura.

La construcció va ser encarregada a Josep Vilaseca, que havia estat també l'autor de l'Arc del Triomf i de la Casa del Paraigües, entre d'altres, que va reproduir l'estructura dels temples clàssics: planta rectangular, pòrtic amb sis columnes corínties enlairat sobre un basament i frontó triangular decorat als extrems amb sengles escultures que representen dos lleons alats.[2]

L'edifici, doncs, funcionava com a taller per a la realització d'obres pictòriques i escultòriques, però no era la seva única funció. La família Masriera també la utilitzava, com es feia en la major part dels tallers de l'època, com a espai d'emmagatzematge d'obres d'alt valor artístic que adquirien o creaven els treballadors d'allí. D'aquesta manera, el taller es convertia així en una espècia de museu privat. A més, l'edifici també es va convertir en un espai de trobada entre els artistes de tots els àmbits, esdevenint l'espai en un lloc de tertúlies, concerts o representacions teatrals. Aquí és on, el 1935, Federico García Lorca va llegir per primer cop la seva obra Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores.[2]

Actualment, el taller Masriera (abandonat des del 2009) es troba en males condicions, tot i que conserva part del seu encant. Es troba una mica ennegrit a causa de la pol·lució. A principis 2015, el grup inversor d'un projecte d'hotel a l'edifici del Deutsche Bank comprà l'immoble per cedir-lo a l'Ajuntament de Barcelona a canvi de permisos d'edificabilitat Quan passés a disponibilitat municipal es plantejaria convertir-lo en equipament social o cultural per Barcelona.[3][4] A final de 2015, però, es desestimà aquesta opció, tot i que es va mantenir l'interés de l'Ajuntament per l'immoble. [5]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taller Masriera Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «TALLER MASRIERA - 1380». Cercador de Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 «El taller Masriera: un temple neoclàssic a l'Eixample». Exploradors urbans, 30-05-2013.
  3. «Segunda vida para el templo del arte», 26-01-2015. (castellà)
  4. «Entrem al Taller Masriera» (en català). TV3, 11-03-2015. [Consulta: 15 octubre 2016].
  5. «L'inversor que va comprar la torre Deutsche Bank renuncia a l'hotel i opta per pisos 'de qualitat' | BTVNOTICIES.cat». www.btv.cat. [Consulta: 14 octubre 2016].