Taller Masriera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Temple  | |||
| Arquitecte | Josep Vilaseca i Casanovas | |||
| Construcció | 1882 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Bailèn, 70-72 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40308 | |||
| Id. Barcelona | 1380 | |||
El Taller Masriera és un edifici situat al carrer de Bailèn, 70-72, de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, declarat Bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
La Casa Taller dels Germans Masriera és un edifici entre mitgeres que es troba a l'illa de cases delimitada pels carrers de Bailèn, del Consell de Cent, el Passeig de Sant Joan i el carrer de la Diputació. Disposa d'una única façana exterior afrontada al carrer de Bailèn, amb una alineació reculada respecte la resta d'edificis veïns.[2]
Ubicat en una parcel·la de superfície irregular, el taller dels Masriera tenia, en un principi, forma de temple amfipròstil i era un edifici aïllat de planta rectangular enmig d'un jardí. Aquest edifici en forma de temple presentava una façana principal orientada al carrer de Bailèn consistent en un pòrtic hexàstil de columnes estriades corínties sobre podi amb una àmplia escalinata de vuit graons. Aquestes columnes sostenen el porxo d'accés, cobert amb un sostre cassetonat. La façana interior, que com el pòrtic de columnes és fet de pedra, presenta una única porta allindanada al bell mig, amb la llinda i els muntants ornats a base de motllures, oves i palmetes. El coronament de la façana consisteix en un entaulament i un frontó triangular motllurats. Els acroteris estan ornats amb un disc esculpit sobre el qual s'alcen dues escultures de pedra en forma de griu rampant, amb llurs ales fetes de ferro colat. Coronant l'angle central del frontó, un acroteri de pedra en forma de palmeta flanquejada de volutes d'acant. Aquest frontó trasllada a la façana la fórmula de la coberta de l'edifici, consistent en una teulada a doble vessant perforada amb grans claraboies que proporcionen llum natural zenital a l'interior del taller. Si bé l'edifici originari presentava un sol nivell de gran projecció en alçada, les dues ales laterals afegides amb posterioritat mostren una estructura en alçat consistent en planta baixa, dos pisos i terrat transitable. Aquestes adicions s'obren al carrer per mitjà de portals a planta baixa i per mitjà de finestrals tripartits amb pilastres toscanes a les plantes superiors.[2]
Un altre element interessant vinculat a la finca és, precisament, la reixa que la delimita, consistent en un basament de pedra sobre el qual reposa una reixa de barrots de fosa. La porta d'aquesta reixa, ornada amb motius neoclàssics, acull dues grans estrelles que emmarquen les inicials dels propietaris originals de l'edifici, Francesc i Josep Masriera.[2]
Originalment també hi havia un seguit d'estàtues a l'atri, tot i que actualment no se'n coneix el parador. En un principi n'hi havia dues, obra de Marià Fortuny i Eduardo Rosales, tot i que posteriorment se n'afegiren dues més; una rèplica de La Victòria de Samotràcia i el Gladiador ferit de Josep Bover. A més, segons la premsa de l'època, la porta que flanquejava l'accés al taller era una reproducció exacta de l'entrada al temple de l'Erectèon a Atenes.[3]
Història[modifica]
Aquest edifici fou dissenyat l'any 1882 per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas per als germans Masriera. Els cèlebres pintors Josep i Francesc Masriera necessitaven un taller de pintura i escultura per a la seva producció i Vilaseca els construí aquest "temple de les arts", que quedà finalitzat el 1884. Alguns autors han volgut trobar en el temple romà de Barcelona del Forum de Barcino una font d'inspiració per al disseny d'aquesta casa-taller. Sigui com sigui, l'edifici, que fou construït en un inusual classicisme arqueològic amb algunes concessions a l'eclecticisme imperant, es concebé com un edifici exempt. Tanmateix, posteriorment a la seva construcció, l'any 1913, s'afegiren els dos cossos que el flanquegen en una reforma realitzada per Jeroni Martorell.
Vilaseca, que havia estat també l'autor de l'Arc del Triomf i de la Casa del Paraigües, entre d'altres, va recórrer a la recreació d'un temple clàssic hexàstil i pròstil, amb planta rectangular, pòrtic amb sis columnes corínties enlairat sobre un basament i frontó triangular, decorat als extrems amb sengles escultures que representen dos lleons alats.[3]
L'edifici, doncs, funcionava com a taller per a la realització d'obres pictòriques i escultòriques, però no era la seva única funció. La família Masriera també la utilitzava, com es feia en la major part dels tallers de l'època, com a espai d'emmagatzematge d'obres d'alt valor artístic que adquirien o creaven els treballadors d'allí. D'aquesta manera, el taller es convertia així en una espècia de museu privat.
El 1933, Lluís Masriera i Rosés, fill de Josep, ja era conegut com un dels majors orfebres i dramaturgs de la ciutat i convertí el taller dels seus antecessors en un teatre, conegut com a Teatre Studium, destinat a les representacions amateurs de la Companyia Belluguet, constituïda per membre de la seva família i amics. A més, aquest espai escènic també es va convertir en un espai de trobada entre artistes de tots els àmbits, esdevenint l'espai un lloc de tertúlies, concerts o representacions teatrals. Aquí és on, el 1935, Federico García Lorca va llegir per primer cop la seva obra Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores.[3]
Fins al 2009, el taller Masriera acollia la Petita Companyia del Cor Eucarístic de Jesús, una congregació religiosa femenina.[2] Actualment, l'edifici es troba abandonat i en males condicions, tot i que conserva part del seu encant. A principis de 2015, el grup inversor d'un projecte d'hotel a l'edifici del Deutsche Bank comprà l'immoble per cedir-lo a l'Ajuntament de Barcelona a canvi de guanyar edificabilitat.[4][5] A final de 2015, però, es desestimà aquesta opció,[6] i finalment, el juliol de 2020 l'Ajuntament va informar que adquiria l'edifici mitjançant la firma d'un conveni de col·laboració amb la Fundació Pere Relats, que incloïa una permuta amb una finca municipal del carrer de Llacuna.[7] Els veïns i les associacions veïnals del barri han reclamat llargament que l'edifici i el teatre es conservin per salvaguardar una joia de la vida cultural de la ciutat del primer terç del segle XX i i es destinin a equipament públic.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «Taller Masriera». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Taller Masriera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «El taller Masriera: un temple neoclàssic a l'Eixample». Exploradors urbans, 30-05-2013.
- ↑ «Segunda vida para el templo del arte», 26-01-2015. (castellà)
- ↑ «Entrem al Taller Masriera». TV3, 11-03-2015. [Consulta: 15 octubre 2016].
- ↑ «L'inversor que va comprar la torre Deutsche Bank renuncia a l'hotel i opta per pisos 'de qualitat' | BTVNOTICIES.cat». www.btv.cat. [Consulta: 14 octubre 2016].
- ↑ «L’Ajuntament adquireix el Taller Masriera per ampliar els equipaments comunitaris de l’Eixample : Servei de Premsa». [Consulta: 13 febrer 2021].
- ↑ Ribalaygue, Jordi. «Els secrets amagats del Taller Masriera, la misteriosa joia en risc de l’Eixample». El Periódico de Catalunya, 17-12-2022. [Consulta: 19 desembre 2022].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taller Masriera |
- Guia temàtica Taller Masriera - Biblioteca Oriol Bohigas (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona)
