Casa Asols

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Casa Asols
Casa Climent Arola.jpg
Dades bàsiques
Tipus casa
Arquitecte Francesc de Paula Villar i Carmona
Construït 1900-02
Característiques
Estil Historicisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització Rbla. Catalunya, 27

41° 23′ 21″ N, 2° 09′ 57″ E / 41.389055°N,2.165890°E / 41.389055; 2.165890
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40341
Modifica dades a Wikidata

La Casa Asols, Casa Climent Arola o Casa Climent Asols és un edifici residencial situat a la Rambla de Catalunya, número 27, del districte de l'Eixample de Barcelona. Dissenyat per Francisco de Paula del Villar y Lozano, aquesta obra va ser construïda entre 1900 i 1902 seguint un estil eclèctic.[1] Actualment, és considerat un bé cultural d'interès local.

Els propietaris actuals de l'immoble van adquirir l'edifici el 1920, de la família Arola, per un import de 800.000 pessetes. Des d'aleshores, a l'edifici s'hi han desenvolupat diverses activitats, com ara la de geriàtric o la de l'Hostal Palacios. Actualment és seu de l'hotel Praktik Rambla.[2]

A nivell arquitectònic, a la façana hi destaca el balcó-tribuna central, que emmarca l'accés, voltat, com les altres obertures dels dos primers nivells, per columnes amb capitells jònics, i també les baranes de ferro dels balcons. Pers obre de l'últim pis, presentat com un seguit d'arcs de mig punt entre columnes, hi ha una coberta a quatre vessants de gran pendent, coronada per una barana perimetral. La totalitat de la composició mostra elements decoratius de caràcter eclèctic.[3]

Descripció[modifica]

Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Climent Asols es troba a l'illa de cases delimitada per la Rambla de Catalunya, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers de Balmes i de la Diputació. Aquest edifici entre mitgeres disposa d'una façana afrontada a la Rambla Catalunya, des d'on es produeix el seu accés, i una façana de vidre afrontada al pati posterior elevat a l'interior de l'illa de cases.[4]

De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquesta casa de veïns comprèn planta baixa, principal (destinat als promotors), dos pisos, àtic i coberta que combina una coberta de quatre vessants aparent en façana i un terrat transitable a l'interior de la finca. L'accés principal dóna pas a un vestíbul que mena vers el celobert cobert de planta rectangular. Al mig d'aquest celobert s'hi localitza l'escala de veïns, que conté l'ascensor que mena vers les diverses plantes.[4]

La façana de la casa, que s'inspira de la tradició barroca, estructura les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de tres grans portals: el portal central, que conforma l'accés principal a l'immoble, ve definit per un arc de mig punt flanquejat per dos parells de columnes jòniques amb relleus en rocalla al fust. L'entaulament d'aquestes columnes acull la particular llosana de la tribuna del pis principal, consistent en una volada de forma circular decorada, també, amb relleus en rocalla. Els altres dos portals, que donen accés a botigues, presenten una llinda plana sobre dues columnes jòniques menys decorades. L'entaulament d'aquests portals acull l'aparatosa llosana semicircular dels balcons del principal, tancats amb una interessant barana bombada de fosa a base de decoració neorococó. Totes les obertures del pis principal estan flanquejades per columnes jòniques, però la més interessant de totes és la tribuna, tancada per una balustrada de marbre blanc i una estructura de ferro i vidre. Els elements decoratius que ornen la façana (sobretot a base de fullatge i rocalla) són més simples a mesura que es puja pis a pis. Tanmateix, l'àtic, format per una galeria de cinc arcs de mig punt, desplega una aparatosa volumetria densament decorada a base de balcons semicirculars sobre llosanes en forma de petxina, baranes bombades de forja i columnes i pilastres corínties. Aquestes sostenen un potent cornisament que serveix de basament a una teulada en quatre vessants de ceràmica vidrada negra.[4]

El vestíbul i el celobert central són els elements interiors més destacats de la finca. El vestíbul consisteix en un passadís ritmat per tres falses crugies conformades per vuit parelles de columnes jòniques de fust de marbre que sostenen tres cúpules rebaixades sobre petxines amb relleus vegetals, tot fet amb guix i estucs. Aquest vestíbul dóna accés, per mitjà d'un arc de mig punt, al celobert central, un espai de planta rectangular que acull, al bell mig, l'escala de marbre blanc d'accés a les plantes. Aquest espai es mostra totalment revestit amb un interessant estuc planxat amb decoració neorococó incisa al voltant de cadascuna de les finestres que s'obren al celobert. Cal ressaltar, també, la presència de baranes de ferro fos a base de rocalla a l'ampit de dites finestres interiors dels pisos. Els diferents pisos conserven restes de l'antic immoble, especialment els sostres motllurats de guix i alguns terres de mosaic de noia.[4]

Història[modifica]

L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte Francesc de Paula Villar i Carmona l'any 1900 i l'obra s'acabà dos anys més tard. L'any 1920 la família Asols vengué la finca, que durant el segle XX fou la seu d'una residència d'ancians i de l'Hostal Palacio. En l'actualitat la casa és un hotel.[4]

L'edifici també es coneix com Casa Margarita Blanch, propietària de l'immoble que fou vídua de Sebastià M. Pratjusá (de la família propietària del veí immoble de la Rambla de Catalunya núm. 25) i, al mateix temps, sogra del mateix arquitecte Villar i Carmona. La nomenclatura de la casa ha comportat certa problemàtica: identificada habitualment com a Casa Asols, actualment una placa en façana li atorga el nom de Casa Climent Arola. Tanmateix, es coneix l'existència d'un prestigiós advocat anomenat Climent Asols, amb despatx al Carrer Vergara, que molt probablement seria el veritable promotor de l'immoble.[4]

Referències[modifica]

  1. «Casa Climent Arola (Barcelona - Rambla Catalunya - Barcelonès)». Pobles de Catalunya.
  2. «Casa Climent Arola». Barcelona Modernista i Singular.
  3. «CASA ASOLS». Ajuntament de Barcelona.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Casa Asols». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Asols Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Casa Asols». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
  • Fotografia interactiva - Dipòsit Digital del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]
  • Descripció de l'immoble a la pàgina de l'Hotel