La Monumental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Monumental
050529 Barcelona 027.jpg
La plaça en l'actualitat
Fitxa tècnica
Tipus Plaça de braus
Arquitectes Joaquim Raspall i reformada per Ignasi Mas i Morell i Domènec Sugranyes
Començament 1913
Acabament 1916
Localització 41° 24′ 0.93″ N, 2° 10′ 52.78″ E / 41.4002583,2.1813278Coord.: 41° 24′ 0.93″ N, 2° 10′ 52.78″ E / 41.4002583,2.1813278
Estil mudéjar i bizantí
Materials utilitzats Maó i ceràmica

La Plaça de Braus de la Monumental fou una plaça de braus de la ciutat de Barcelona on es va practicar la tauromàquia entre el 12 d'abril de 1914 i el 25 de setembre de 2011. Inaugurada el 1914 amb el nom de "El Sport", fou rebatejada el 1916 amb el nom de "La Monumental". Està situada a la confluència de la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer Marina, al barri del Fort Pienc de Barcelona. Té un aforament de 19.582 localitats.

Història[modifica | modifica el codi]

La plaça en 1914, tal com la va construir Joaquim Raspall

L'apogeu dels toros a Barcelona va motivar que els empresaris Luis del Castillo, Rafael Alba i Abelardo Guarner decidissin construir una nova plaça de toros a l'eixample,[1] en uns terrenys de la família de Pere Milà i Camps, home de negocis i diputat a les Corts Espanyoles, conegut per ser el propietari de la casa Milà.[2] El 1914, la nova instal·lació va entrar en funcionament amb el nom de Sport.[1] L'edifici, obra de Joaquim Raspall, tenia una façana d'estil noucentista.

Poc després, l'èxit dels espectacles taurins van provocar una remodelació i ampliació,[1] que es va encarregar a l'arquitecte Ignasi Mas i Morell, en col·laboració amb Domènec Sugranyes, els quals varen afegir una corona exterior acabada el 1916, que és la façana que actualment veiem d'estil mudéjar i bizantí,[3] amb un aire modernista.[1] Quan van concloure aquestes obres, encara es veia perfectament la quadrícula de l'Eixample dibuixada per Ildefons Cerdà.[1] Des del primer moment, la Monumental adquirí un gran prestigi per la categoria dels cartells que oferia, sent considerada una de les tres places més prestigioses d'Espanya, juntament amb la plaça de Las Ventas de Madrid i La Maestranza de Sevilla.

Durant la guerra civil la plaça de toros va acollir, els primers temps, mítings de dirigents republicans. Les escasses curses de braus d'aquell moment s'havien fet a les Arenes, fins que la Direcció General de Seguretat les havia prohibit. Durant la segona meitat de la guerra, la Monumental va esdevenir un garatge i magatzem de ferralla, i se'n van treure part dels bancs de fusta per construir unes rampes de ciment per les quals circulaven els vehicles.[2]

Per l'arena van passar els millors toreros de totes les èpoques, vivint el seu màxim moment d'esplendor durant les dècades del 1940 i el 1950, amb dues i fins a tres corrides setmanals.[1] La plaça va ser propietat de la família Milà i Camps fins que el 1946 la vídua de Pere Milà la va vendre a l'empresari taurí Pedro Balañá Espinós.[2] Als anys 1970 l'activitat taurina es va reduir, a causa dels canvis socials i a l'eclosió de la consciència animalista, fins que a finals del segle XX l'aparició de José Tomás li va reportar noves tardes de glòria.[1]

L'última cursa de toros s'hi celebrà el 25 de setembre del 2011, durant les festes de La Mercè, tres mesos abans de l'entrada en vigor de l'abolició de les corrides de toros a Catalunya, decretada pel Parlament de Catalunya. Va ser l'última plaça de Barcelona on es van celebrar curses de braus, després de la desaparició de la "Plaza de El Torín", inaugurada el 1834 al barri de la Barceloneta i tancada el 1923, i la plaça de les Arenes, inaugurada el 1900 a la Plaça d'Espanya i activa fins al 1977. A més d'esdeveniments taurins, la Monumental ha estat escenari d'actes musicals, polítics i espectacles de circ.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 la Vanguardia, 27 novembre 2011, "Modernisme per al toro"
  2. 2,0 2,1 2,2 Huertas Claveria, Josep Maria, Article "L'herència de l'indià", a "La Pedrera Educació".
  3. Catàleg patrimoni Urbanisme de Barcelona

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Monumental