Casa Antoni Costa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Casa Antoni Costa
DomenechEstapa-AntonioCosta-08019.1426-0754.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Josep Domènech i Estapà
Construït 1904
Característiques
Estil Modernisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització Rbla. Catalunya, 122

41° 23′ 43″ N, 2° 09′ 30″ E / 41.395180°N,2.158211°E / 41.395180; 2.158211
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40345
Modifica dades a Wikidata

La Casa Antoni Costa, també coneguda com a Casa Domènech Estapà, és un edifici residencial situat a la Rambla de Catalunya, número 122, del districte de l'Eixample de Barcelona. Es tracta d'un conjunt d'estil monumentalista, amb influència de la Sezession, que va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Domènech i Estapà. Actualment està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

En l'aspecte arquitectònic, l'edifici té una composició molt poc freqüent, que inclou tribunes laterals ornamentades amb discrets temes florals en cadascun dels pisos, excepte a la planta baixa. Com a motius singulars, també cal esmentar les formes circulars, utilitzades sobretot en les obertures del coronament de l'edifici. La zona baixa està centrada per una gran obertura d'arc rebaixat, situada sobre l'arc trilobat que forma el portal d'accés, amb un cercle a manera de timpà i, dintre seu, un escut amb la data.[1]

Descripció[modifica]

Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Antoni Costa es troba a l'illa de cases delimitada per la Rambla de Catalunya, el Carrer Còrsega, el Passeig de Gràcia i el Carrer Rosselló. Aquest edifici entre mitgeres disposa d'una façana afrontada a la Rambla Catalunya, des d'on es produeix el seu accés, i una façana de vidre afrontada al pati posterior elevat a l'interior de l'illa de cases.[2]

De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquesta casa de veïns comprèn planta baixa, principal (destinat als promotors), quatre pisos i terrat transitable. L'accés principal dóna pas a un vestíbul que mena vers el celobert cobert de planta rectangular que conté l'ascensor i, al fons, l'escala de veïns.[2]

La façana de la casa, d'inspiració modernista, estructura les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular. La planta baixa, feta íntegrament de pedra de Montjuïc, s'obre al carrer per mitjà de cinc portals: el portal central, que conforma l'accés principal a l'immoble, ve definit per un arc trilobular amb un medalló de traceries que conté un escut amb la inscripció "MCMIV". Aquest arc, coronat per un guardapols amb decoracions vegetals, és emmarcat a banda i banda per dos portals de llinda arrodonida que donen accés a les botigues de planta baixa. Els pilars d'aquests portals acullen les mènsules circulars amb decoració floral que sostenen les llosanes dels balcons del principal. El pis principal s'obre al carrer per mitjà d'un gran arc ampitador tripartit amb dos mainells en forma de columnella de capitell floral (element decoratiu que es repeteix als carcanyols) i amb baranes de forja a base de decoracions florals. Aquest arc central és flanquejat per dos balcons amb llosanes de perfil trilobulat i baranes bombada de forja que protegeixen llur portes allindanades i amb mainells que presenten els emmarcaments revestits d'estuc. Les obertures del pis principal acullen, en les seves llindes, els permòdols que sostenen el balcó corregut i les dues tribunes del pis superior. Els pisos superiors presenten tots una estructura similar: al centre, un balcó corregut que conté dues portes i que està flanquejat per dues tribunes de desenvolupament vertical. El més destacable d'aquests nivells és la solució dels angles de les tribunes, per mitjà de vidres corbs, i la decoració floral que predomina en els estucs que revesteixen les tribunes i les llindes dels balcons. Tant les tribunes com el cos central de la façana presenten un original coronament consistent en grans obertures tripartides de perfil circular encaixades dins d'un entaulament semicircular.[2]

El vestíbul i el celobert central són els elements interiors més destacats de la finca. El vestíbul consisteix en un passadís format per dos trams coberts amb un fals sostre de guix decorat a base d'elements florals i vegetals, sostinguts sobre permòdols de guix adossats a les pilastres. Aquest vestíbul dóna accésal celobert central, un espai de planta rectangular que acull, al bell mig, l'ascensor original. Al fons del celobert, una columna amb el fust de jaspi granat dóna pas a l'escala de veïns, feta amb graons de marbre blanc i amb arrimadors a base d'estuc planxat granat i esgrafiats florals.[2]

Història[modifica]

La Casa d'Antoni Costa va ser bastida per l'arquitecte Josep Domènech i Estapà entre 1902 i 1904. L'edifici no disposa de cap estudi particular que hagi pogut aprotar més dades sobre la seva història o autoria dels elements decoratius.[2] Influïda pel moviment arquitectònic de la Sezession, la construcció de la Casa Antoni Costa va ser pràcticament coetània de la de dues de les seves obres més emblemàtiques, la presó Model i l'Hospital Clínic.[3]

Referències[modifica]

  1. «CASA DOMÈNECH I ESTAPÀ». Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Casa Antoni Costa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  3. «Casa Antoni Costa (Barcelona - Rambla Catalunya - Barcelonès)». Pobles de Catalunya.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Antoni Costa Modifica l'enllaç a Wikidata