Església i Convent de les Adoratrius

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Església i Convent de les Adoratrius
La Punxa P1460667.jpg
Dades
Tipus església
Arquitecte Joan Martorell i Montells
Característica
Estil arquitectònic Historicisme
Ubicació geogràfica
Barcelona
Localització C. Consell de Cent, 206-214 - c. Casanova, 65-67
41° 23′ 07″ N, 2° 09′ 30″ E / 41.385388°N,2.158449°E / 41.385388; 2.158449Coord.: 41° 23′ 07″ N, 2° 09′ 30″ E / 41.385388°N,2.158449°E / 41.385388; 2.158449
IPA
Identificador IPAC: 41271
Modifica les dades a Wikidata

L'Església i Convent de les Adoratrius és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

L'església i el convent de les Adoratrius estan ubicats a l'illa del districte de l'Eixample delimitada pels carrers Villaroel, Diputació, Casanova i Consell de Cent. Van ser construïdes entre el 1871 i el 1875 per l'arquitecte Joan Martorell i Montells.[1]

Es tracta d'un complex religiós i educatiu que ocupa la cantonada dels carrers Consell de Cent amb Casanova i tot l'interior del pati de l'illa. El conjunt es desenvolupa seguint una diagonal (nord - sud) de l'illa deixant lliure la major part de l'espai del xamfrà. La disposició de la tanca, reixes i dos petits cossos edificats fan que no es desdibuixi l'alineació.[1]

El conjunt està presidit per l'edifici de l'església, d'estil neogòtic i amb un airós campanar acabat amb una esvelta agulla. La planta és de nau única amb absis poligonal. L'interior, molt lluminós gràcies als grans finestrals d'arc apuntat i decoració goticitzant, presenta volta de creueria i arcs ogivals.[1]

La façana principal feta amb parament de pedra és senzilla i sòbria, però demostra una fina delineació de motllures i detalls. Lleugerament endarrerida de l'alineació del xamfrà amb un petit pati tancat al davant, per tal d'aconseguir una millor visualització, i amb l'eix orientat segons la diagonal de l'illa, presenta tres cossos. Els laterals, perfectament simètrics, queden limitats per uns contraforts que es prolonguen en sengles pinacles i es coronen amb una cornisa que reflecteix la inclinació de la teulada; es decoren amb uns arquets cecs, bastant decorats. El cos central concentra en els successius nivells els elements característics de la façana: la porta principal, un gran finestral que contribueix a la il·luminació de l'interior i, ja a la base de la torre, quadrada, una finestreta doble. El cos de campanes presenta contraforts a les arestes i unes gàrgoles, per sobre un acabament triangular a cada una de les quatre cares. Com a culminació, una agulla piramidal.[1]

La resta de façanes de l'església són més sòbries, amb un parament recobert d'estuc pintat de color ataronjat només trencat per els contraforts i els grans finestrals amb vitralls de colors. La teulada és a doble vessant de teules àrabs.[1]

A l'interior de l'illa se situen els edificis del convent i dependències escolar construïts al voltant d'un pati-claustre. Es tracta de dos cossos amb orientació nord - sud tancats per un tercer cos amb orientació est - oest de quatre plantes d'alçada. Tots estan rematats també per una coberta a doble vessant. També hi ha dos cossos més independents situats al voltant dels peus de l'església que ressegueixen l'orientació dels carrers Consell de Cent i Casanova. De planta quadrangular només presenten dos plantes d'alçada i estan coberts amb coberta de quatre vessants. Tots són de decoració senzilla, amb paraments llisos estucats en blancs només trencats per elements de maó vist a les cantonades i emmarcant les obertures.[1]

Història[modifica]

L'any 1871 s'adquireix el solar i es sol·licita permís per a construir una escola. L'autor del projecte és el mestre d'obres Calixto Freixa. El mateix any es va elaborar el projecte del conjunt conventual, que inclou també l'església. L'autor és l'arquitecte Joan Martorell i Montells. L'any 1875 és inaugurat tot el conjunt. L'any 1909 un assalt al convent el va incendiar en part, que serà restaurat en poc temps. L'any 1936 es produeix un nou assalt i incendi que comportà la destrucció d'altres béns mobles. Se salva la façana principal de l'església i l'agulla del campanar. L'any 1942 l'arquitecte Manuel Casas i Lamolla s'encarrega del projecte de reconstrucció, que seguirà fidelment el projecte original. Es comencen les obres que s'acabaran l'any 1945.[1]

Entre els anys 1997 i 1998 es va realitzar una remodelació parcial dels edificis seguint un projecte dels arquitectes Humbert Costas i Manuel Gómez que va consistir en la rehabilitació del centre d'Ensenyament Escola Mare de Déu del Rose (Infantil, Primari i Secundari) i de la Comunitat Religiosa de les RR.MM. Adoratrius. La Comunitat Religiosa ocupa la planta segona de l'edifici més allunyat de l'església. La resta està ocupat per dependències escolars.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Església i Convent de les Adoratrius». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església i Convent de les Adoratrius Modifica l'enllaç a Wikidata