Casa Lamadrid

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Casa Lamadrid
DiM-Lamadrid-1789.JPG
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Lluís Domènech i Montaner
Cronologia 1902
Característiques
Estil modernista
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització C. Girona, 113 de Barcelona

41° 23′ 49″ N, 2° 10′ 05″ E / 41.3969°N,2.16806°E / 41.3969; 2.16806
Bé cultural d'interès local
Identificador 40387
Modifica dades a Wikidata

La Casa Lamadrid és un edifici d'estil modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner el 1902, catalogat com a bé cultural d'interès local [1] al número 113 del carrer Girona, al barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona. Projectat l'any 1902, és de les poques obres en què Domènech s'hagué d'adaptar a un solar estret amb escasses possibilitats de lluïment.[2]

Descripció[modifica]

Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Vicenç Bofill és un edifici entre mitgeres que es troba a l'illa de cases delimitada pels Carrers de Girona, de València, del Bruc i de Mallorca. Disposa d'una única façana exterior afrontada al Carrer Girona, des d'on es produeix l'accés principal, i una façana interior afrontada al pati de l'illa.[3]

De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquesta casa de veïns comprèn planta baixa, principal, quatre pisos i terrat transitable. Depassant la línia de cornisament, un escut protegit per un guardapols profusament ornamentat corona l'eix central d'obertures. L'accés principal dóna pas a una reduïda zona de vestíbul i a un celobert central rectangular en el qual s'hi localitza l'escala de veïns.[3]

La façana estructura les seves obertures en tres eixos verticals de ritme regular, formant una composició axial al voltant de l'accés principal. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de tres grans portals de pedra idèntics, sostinguts per quatre robustes columnes amb un capitell en forma de rams de flors. Aquests portals, tancats per arcs deprimits convexos, presenten llurs carcanyols ornats amb quatre bustos femenins en relleu sostenint escuts. El portal central dóna accés a l'escala de veïns, mentre els dos portals laterals corresponen a les botigues de planta baixa. Les llindes d'aquests portals contenen les llosanes dels tres balcons semicirculars del pis principal, que contenen una potent ornamentació escultòrica a base de fullatge i flors, tant pel que fa les mènsules que sostenen les llosanes com les mateixes baranes. Tots els balcons de la casa presenten les mateixes característiques, a excepció feta de les baranes i llosanes del principal. Així, les portes allindanades que s'obren als balcons presenten els seus emmarcaments realitzats en pedra de Montjuïc, tant pel que fa les semicolumnes de capitell floral dels muntants com per les llindes conopials que les coronen. A partir del primer pis, les llosanes presenten una forma rectangular d'angles arrodonits i contenen baranes de forja de perfil bombat i ornades a base de bolutes. Els murs de la façana, revestits amb estucs bicolors de tons verdosos formant bandes horitzontals, estan ritmats per la presència aïllada de nombroses rajoles vidrades de color coure a base de relleus florals de la fàbrica Pujol i Bausis. L'aparença homogènia de la façana només es veu trencada pel seu entaulament, consistent en un cornisament que conté els respiradors de la solera del terrat. Tancant aquest terrat, una barana esculpida amb flors i sobremontada de pinacles helicoidals, acull en el bell mig un gran escut amb la data MCMII sota un elm protegit per un guardapols esgraonat.[3]

El vestíbul i el celobert central és l'espai que dóna accés a l'immoble i en distribueix les diverses propietats horitzontals. S'hi accedeix a través del vestíbul de la porta principal, un senzill espai de planta rectangular amb els terres i arrimadors revestits de marbre blanc, els murs ornats amb esgrafiats en forma de maó i rematats per sanefes florals. Depassant una porta de fusta s'accedeix al celobert, un espai rectangular que conté, al fons, l'escala de veïns, en trams de quatre. Aquest espai està ornat amb sanefes florals esgrafiades a cada replà i sobre les voltes de l'escala.[3]

Història[modifica]

Aquest edifici fou dissenyat per Lluís Domènech i Montaner l'any 1902 per a Vicenç Bofill, propietari de la finca anteriorment ocupada per una petita casa unifamiliar de planta baixa i jardí. Diversos autors coincideixen en considerar que es tracta del primer edifici dissenyat per Domènech en estil modernista, però el més important és que es tracta de l'únic edifici entre mitgeres sense posició singular que l'arquitecte edificaria a l'Eixample. Tan sols tres anys després de la seva construcció, l'edifici fou adquirit per Eduardo S. de Lamadrid, traslladant-se Vicenç Bofill a la seva nova casa dissenyada per Josep Pérez Terraza al número 159 del Carrer de Balmes.[3]

Referències[modifica]

  1. BCIL
  2. «Casa Lamadrid». Pobles de Catalunya.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Casa Lamadrid». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Lamadrid Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Casa Lamadrid». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.