Casa Tomàs Roger

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Tomàs Roger
Sagnier-TomasRoger-AMarc37-08019.1372-0901.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia
Construït 1892-95
Característiques
Estil Eclecticisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització C. Ausiàs Marc, 37-39

41° 23′ 31″ N, 2° 10′ 34″ E / 41.391913°N,2.176148°E / 41.391913; 2.176148
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40303
Modifica dades a Wikidata

La Casa Tomàs Roger o Cases Tomàs Roger són dos edificis al número 37-39 del carrer Ausiàs Marc, al barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona. Aquesta obra va ser dissenyada per Enric Sagnier i Villavecchia l'any 1892, i la seva construcció es va allargar fins al 1895. Aquest conjunt està catalogat com a bé cultural d'interès local. Aquest edifici va ser un encàrrec de Tomàs Roger que, com els seus germans, volia tenir un habitatge al centre de Barcelona. El cas concret de la casa Tomàs Roger, l'immoble va ser edificat en dues etapes successives: primer es va realitzar la número 37, que estava adossada a la d'Antoni Roger, de dimensions més petites i amb un vestíbul molt remarcable, i després la número 39, que es va construir gràcies a un afegit posterior al terreny. Originàriament, les cases presentaven un coronament molt similar a la d'Ausiàs Marc, 33-35.[1]

Tot i que és considerada una obra, en realitat està formada per dues cases amb façana unitària. La façana de l'edifici està constituïda mitjançant una composició homogènia basada columnes en ordres gegants, amb capitell corinti, que recorren part de l'alçat, volent presentar l'edifici com un tot únic, encara que es tracta de dues cases ben diferents. Dels capitells neixen uns arcs de mig punt que delimiten les obertures a nivell del tercer pis, a cadascun dels cossos laterals, mentre que el cos central reprodueix el mateix esquema en petit, a nivell del pis principal.[2]

De la casa número 37 és remarcable el gran pati d'entrada, així com els senyorials vestíbuls i l'escala, mentre que els de la casa número 39 són de reduïdes dimensions i amb una decoració molt senzilla. Del conjunt, cal esmentar també la galeria de la façana posterior, molt més senzilla però ben composta. Ambdues han perdut l'alt coronament que acabava els cossos centrals.[3]

Descripció[modifica]

L'edifici conegut com Casa Tomàs Roger va ser projectat per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i construït entre els anys 1892 i1895.[4]

La finca es localitza a l'illa de cases delimitada pels carrers de Girona, Casp, Bailèn i Ausiàs Marc, tot obrint la seva façana als números 37 i 39 d'aquesta darrera via. Tot i que parlem d'un edifici, en realitat es tracta de dues finques amb una façana unitària però amb diferències estructurals pel que fa a l'organització dels interiors.[4]

Els edificis s'inscriuen en una parcel·la quadrangular, tot presentant cadascun d'ells una planta rectangular. Consten de cinc nivells d'alçat, amb una façana de tres trams, on la part central té un major protagonisme compositiu. Així mateix, cal remarcar la diferència d'amplada entre la façana del número 37 i la del número 39, aquesta darrera més petita a conseqüència del diferencial de superfície de la parcel·la on s'aixequen els dos edificis.[4]

A planta baixa s'hi troben les portes d'accés als vestíbuls de les finques -localitzades al centre de cadascun dels frontis- flanquejades per les portes de les botigues que se situen a ambdós costats. Cal destacar un cop més la diferencia existent entre la finca número 37 i la 39. Així la primera, presenta dues grans portalades a l'eix central de la façana que donen pas a un vestíbul doble de grans dimensions; aquest es troba dividit per un tancament de fàbrica (a mena de sòcol) i de ferro forjat, que separa la part noble de la finca de l'escala de veïns. El número 39 en canvi, presenta una única porta que dóna accés a un vestíbul molt més petit i senzill però que disposa igualment d'escala noble i escala de veïns.[4]

La planta baixa queda perfectament diferenciada de la resta de la façana gràcies a la balconada correguda que es desenvolupa al pis principal. Aquesta balconada presenta dos tipus d'acabament i d'obertures; per una part, el tram central presenta un balcó ampitat amb balustrada de pedra al que s'obren dues finestres geminades amb llinda de mig punt esculpida (al número 39, només hi ha una finestra). Tot flaquejant aquest tram central, es disposen sengles parelles d'obertures que donen a un balcó en voladís amb barana de pedra, que es recolza sobre d'unes mènsules. Aquestes finestres es troben separades per una gran columna, amb fust estriat i capitell corinti, que emmarca tres nivells de l'alçat (principal, planta primera i segona). En aquesta columna imposten dos grans arcs de mig punt que delimiten les obertures a nivell del segon pis i a sobre dels quals es desenvolupa el tercer i darrer pis, amb tres finestres obertes a un balcó corregut en voladís i amb barana de ferro.[4]

Pel que fa al cos central de la façana, presenta un tractament compositiu i decoratiu diferent. El pis principal i el primer es troben clarament diferenciats dels dos nivells superiors a través de la balconada del segon pis, que amb un voladís de pedra sobre mènsules esculpides i barana de ferro decorada, crea visualment una discontinuïtat en la verticalitat d'aquest cos. La planta principal presenta -com ja dèiem- dos parelles de finestres geminades amb una columna d'ordre dòric que repeteix en menor escala la solució dels cossos laterals. El primer pis, disposa també de dues finestres geminades, en aquest cas amb llinda recta que es recolza a sobre d'una columna dòrica. El segon pis, obert al balcó corregut ja esmentat, presenta unes finestres de llinda llisa, molt senzilles que es repeteixen al pis superior. Aquest darrer nivell, a diferencia dels desenvolupats als cossos laterals -que es rematen amb una cornisa en voladís sobre mènsules- queda envoltat per un gran arc que crea l'efecte òptic de donar a aquest tram central més alçada quan en realitat tota la finca presenta la mateixa.[4]

La façana presenta diversos acabaments; així, els cossos laterals es troben decorats amb un revestiment d'esgrafiat amb motius vegetals de tonalitat clara a sobre d'un fons vermellós. Pel contrari el tram central presenta un revestiment llis de color marró que contrasta amb la tonalitat clara de la pedra vista dels muntants, finestres, columnes i voladissos.[4]

De l'edifici corresponent amb el número 37, cal ressaltar el doble vestíbul, anteriorment comentat, dividit en dos espais clarament diferenciats però comunicats entre si a través d'una porta. En el de la dreta, es desenvolupa l'escalinata noble de marbre, de tres trams, que condueix directament a la planta principal i a sota de la qual es disposa la porteria de la finca. A la banda esquerra es localitza l'ascensor, al voltant del qual es desenvolupa l'escala de veïns, molt més petita i senzilla que l'anterior.[4]

Destaca de l'organització espacial d'aquest vestíbul, el primer tram, cobert amb un sostre de cassetons que es recolza sobre columnes corínties que flaquegen l'accés al pati interior on es localitza l'escala noble. Al pati central o celobert s'obren a nivell del pis principal les finestres de l'habitatge noble d'aquest pis, amb vitralls policroms i vidre tallat. Es conserven encara les llums originals entre les que hem de destacar dos especialment; una localitzada al primer tram de l'escala noble, realitzada en ferro amb tres tulipes i que representa la figura d'un drac amb les ales esteses i l'altra, al costat de la porta d'entrada al pis noble, també en ferro, però de línies més senzilles i una única tulipa.[4]

Els murs del vestíbul es troben revestits amb un contraplacat de pedra artificial que imita carreus regulars i que es desenvolupa a sobre d'un sòcol de marbre. Aquest acabament tan senzill contrasta amb el treball del cassetonat i la decoració escultòrica -d'inspiració vegetal- del tram inferior del fust de les grans columnes i que contribueix a mantenir l'aire classicista del projecte.[4]

Pel que fa al vestíbul de la finca número 39, aquest presenta unes dimensions més reduïdes d'acord amb la menor superfície de la parcel·la on s'inscriu. És per aquest motiu que, tant la seva organització espacial com l'amplària són molt diferents respecte de la finca 37. L'accés es realitza per una única porta que dóna a un vestíbul allargat, al fons del qual es disposa una columna central d'ordre corinti que sosté un entaulament llis i que permet la bifurcació de l'espai i dels recorreguts cap a dos punts diferents. D'una banda cap a l'escala noble de marbre que condueix a la planta noble i d'altra -a la banda dreta- cap a l'escala de veïns.[4]

Del conjunt, cal esmentar-ne també la galeria de la façana posterior, molt més senzilla però ben composta.[4]

Història[modifica]

El projecte per a la construcció dels dos edificis es va encarregar a l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, que el va realitzar entre els anys 1892- 1895. Tot i la unitat del conjunt, visible especialment a la façana, es tracta de dos edificis construïts en dos parcel·les de diferent superfície, fet que va condicionar la necessitat de crear dos projectes diferents.[4]

Primerament es va construir el número 37, adossada a la casa d'Antoni Roger i desprès la 39, que es bastí gràcies a un afegit posterior de terreny.[4]

Els dos edificis disposarien de dos coronaments al tram central que haurien desaparegut en unes cronologies encara indeterminades.[4]

Referències[modifica]

  1. «Casas Tomàs Roger» (en castellà). Barcelona Modernista.
  2. «Casa Tomàs Roger». Pobles de Catalunya.
  3. «CASA TOMAS ROGER - 1372». Cercador de patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 «Casa Tomàs Roger». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Tomàs Roger Modifica l'enllaç a Wikidata