Plaça de toros de les Arenes
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Plaça de toros  | |||
| Arquitecte | August Font i Carreras | |||
| Construcció | 29 juny 1900 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Neomudèjar | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona | |||
| Localització | plaça d'Espanya | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni arquitectònic de Catalunya | ||||
| Identificador | 8762 | |||
La Plaça de toros de les Arenes fou una plaça de toros situada a la plaça d'Espanya de Barcelona on es va practicar la tauromàquia entre el 29 de juny de 1900 i el 19 de juny de 1977. Després de la reforma integral de l'edifici l'any 2011 es va reobrir com a centre comercial amb el nom de Les Arenes.
Fou construïda amb el tradicional estil neomudèjar per l'arquitecte August Font i Carreras.
Història i arquitectura[modifica]
La plaça de les Arenes va ser construïda per iniciativa de Josep Marsans i Rof,[1] fundador de la Banca Marsans i Viatges Marsans. Aquest posteriorment arrendà la plaça a Pere Balañá i Espinós, el 1927.[2] La construcció d'aquesta plaça permetia de substituir la plaça del Torín de la Barceloneta que havia quedat petita.
A començament dels anys 50, a banda d'albergar les curses de braus, la plaça també es va fer servir per donar cabuda a altres esdeveniments com les finals del campionat d'Espanya de bàsquet, i d'altres finals esportives.[3][4]
Les Arenes es va inaugurar el 29 de juny de 1900 i el 19 de juny de 1977 s'hi va celebrar l'última corrida de toros. El 1988 la Fira de Barcelona va plantejar d'enderrocar-la per construir-hi un pavelló, cosa que finalment no es féu a causa del litigi sobre la preservació de l'edifici.[2] El 1989 l'Ajuntament de Barcelona va començar un procés d'expropiació que no es va completar.[5]
Deu anys més tard, el 1999, el grup Sacresa de la família Sanahuja va comprar la plaça per construir-hi un centre d'oci.[2] La compra es féu per 2.000 milions de pessetes i es va encarregar el projecte arquitectònic de reforma a Richard Rogers.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Santos Barcelona, Inma. «Alma taurina para un edificio de diseño» (en castellà). El Periodico, 28-09-2011. [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Las Arenas, centro de ocio» (en castellà). La Vanguardia, 23-10-1999. [Consulta: 24 març 2011].
- ↑ Espín, Manuel «En Las Arenas se celebrará el Campeonato de España de baloncesto, los días 6 y 7 del próximo mayo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 20-04-1950, p. 1 [Consulta: 30 agost 2020].
- ↑ Espín, Manuel «El Juventud venció al Barcelona (33-27)» (en castellà). El Mundo Deportivo, 19-06-1950, p. 2 [Consulta: 30 agost 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «De Manolete a Rogers» (en castellà). La Vanguardia, 28-06-2000. [Consulta: 24 març 2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça de toros de les Arenes |
