Plaça de toros de les Arenes
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 La plaça al 2013 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Plaça de braus | |||
| Arquitecte | August Font i Carreras | |||
| Data de finalització | 1900 | |||
| Característica | ||||
| Estil arquitectònic | Neomudèjar | |||
| Ubicació | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Vegueria | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
| Comarca | Barcelonès | |||
| Municipi | Barcelona | |||
| Localització | Plaça d'Espanya, Barcelona | |||
| ||||
| Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya | ||||
| Identificador | 8762 | |||
|
| ||||
 | ||||
La Plaça de toros de les Arenes fou una plaça de toros situada a la plaça d'Espanya de Barcelona on es va practicar la tauromàquia entre el 29 de juny de 1900 i el 19 de juny de 1977. Després de la reforma integral de l'edifici l'any 2011 es va reobrir com a centre comercial amb el nom de Les Arenes.
Fou construïda amb el tradicional estil neomudèjar per l'arquitecte August Font i Carreras.
Història i arquitectura[modifica]
La plaça de les Arenes va ser construïda per iniciativa de Josep Marsans, fundador de la Banca Marsans i Viatges Marsans. Aquest posteriorment arrendà la plaça a Pere Balañá i Espinós, el 1927.[1] La construcció d'aquesta plaça permetia de substituir la plaça del Torín de la Barceloneta que havia quedat petita.
Les Arenes es va inaugurar el 29 de juny de 1900 i el 19 de juny de 1977 s'hi va celebrar l'última corrida de toros. El 1988 la Fira de Barcelona va plantejar d'enderrocar-la per construir-hi un pavelló, cosa que finalment no es féu a causa del litigi sobre la preservació de l'edifici.[1] El 1989 l'Ajuntament de Barcelona va començar un procés d'expropiació que no es va completar.[2]
Deu anys més tard, el 1999, el grup Sacresa de la família Sanahuja va comprar la plaça per construir-hi un centre d'oci.[1] La compra es féu per 2.000 milions de pessetes i es va encarregar el projecte arquitectònic de reforma a Richard Rogers.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Las Arenas, centro de ocio» (en castellà). La Vanguardia, 23-10-1999. [Consulta: 24 març 2011].
- ↑ 2,0 2,1 «De Manolete a Rogers» (en castellà). La Vanguardia, 28-06-2000. [Consulta: 24 març 2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça de toros de les Arenes |
