El Torín

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Exterior d'El Torín

El Torín va ser la primera plaça de braus construïda a Barcelona, inaugurada el juliol de 1834 al barri de la Barceloneta, on actualment hi ha la seu central de Gas Natural. El Torín va ser tancada l'any 1923 i enderrocada el 8 d'abril de 1946.[1]

Era obra de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech a partir d'un encàrrec de la Casa de la Caritat, que tenia autorització per celebrar corrides de toros amb la condició de destinar part de la recaptació a finalitats benèfiques, segons una Reial Cèl·lula de Ferran VII de 1827.[1] Es va construir en una mica més de dos mesos[1] als terrenys on havia estat l'escorxador de la ciutat.[2]

L'any 1835, just un any després de la inauguració, s'hi van produir uns greus incidents a causa d'una corrida nefasta que no va agradar als espectadors. Molts van sortir al carrer i es van dirigir a La Rambla. El grup de gent va créixer, nodrit de descontents de tota mena, i la manifestació va adquirir un caràcter anticlerical. Es van cremar convents i aquella nit van morir 10 frares.[3] Hom ha considerat aquest fet com l'espurna que va provocar la Crema de convents a Barcelona de 1835.[4] Per a un fet d'aquesta gravetat es van argumentar excuses com la d'uns toros massa mansos: (Van sortir sis toros/que van ser dolents/Això fou la causa/ de la crema de convents). En realitat, la causa principal era l'alineació històrica de l'Església amb els sectors més reaccionaris de la societat que van cristal·litzar en les bullangues i en la desamortització.[5]

El resultat d'aquests incidents va ser el tancament de la plaça fins a finals del 1841,[6][2] i que poc després es fes famosa una cançó popular que resumeix els fets:

El dia de Sant Jaume
de l'any trenta-cinc
hi va haver gran broma
dintre del Torín;
van sortir set toros
tots van ser dolents
això va ser la causa
de cremar els convents[3]

El Torín ser l'escenari per la sèrie de pintures sobre temes taurins que va pintar Ramon Casas (1866-1932).[7] En aquesta plaça es va iniciar, ja al segle XIX, la tradició d'acompanyar les ovacions del públic amb música.[8]

La darrera corrida va ser el 1923,[2] i el 1954 els terrenys van passar a Catalana de Gas, que els va reconvertir en un camp de futbol per als treballadors.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 EL TORÍN DE LA BARCELONETA (1834-1946)
  2. 2,0 2,1 2,2 Mariages Gonzalez, Cristina.Estudi de Sant Miquel del Port. Universitat Politècnica de Catalunya. 2007
  3. 3,0 3,1 Alicia Sánchez y María Pomés - Historia de Barcelona - 2001 - Pags. 168 a 169 ISBN 84-95300-21-4
  4. González, Antoni. El Mèdol. Bous, toros i braus: una tauromàquia catalana, 1996. ISBN 8488882688. 
  5. «Temps d'incertesa:Temps d'incertesa». www.vilaweb.cat, 29-07-2009. [Consulta: 28 setembre 2009].
  6. 100 anys de la Setmana Tràgica
  7. Coll, Isabel. Catàleg de l'exposició al MNAC. Ramon Casas:El pintor del Modernisme., 2001. 
  8. Tauromàquia catalana, dins del programa de TV3 El Meu Avi dedicat a Mario Cabré.
  9. Barceloneta, quart de mil·lenni.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 23′ 1.35″ N, 2° 11′ 24.05″ E / 41.3837083°N,2.1900139°E / 41.3837083; 2.1900139