Josep Fontserè i Domènech

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Fontserè i Domènech
Dades biogràfiques
Naixement 1799
Vinyols i els Arcs
Mort 1870 (70/71 anys)
Barcelona
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació arquitecte
Llengua castellà i català
Altres dades personals
Fills Josep Fontserè Mestre
Modifica dades a Wikidata
Casa Gené, obra de Josep Fontserè i Domènech de 1848, al carrer de l'Hospital cantonada amb Robador, al Raval de Barcelona

Josep Fontserè i Domènech (Vinyols i els Arcs, el Baix Camp, 1799Barcelona, 1870) va ser un fuster i arquitecte català.[1]

Fuster d'ofici, va titular-se com arquitecte.[2] Col·laborà amb Antoni Cellers a l'església dels Escolapis de Sabadell (1831-1832).[3] Fou autor de la plaça de toros del Torín, a la Barceloneta, inaugurada el 1834 a partir d'un encàrrec de la Casa de la Caritat de Barcelona.

Va ser autor del projecte de l'església de Vallbona de les Monges, aprovat el 8 de març de 1835, degut a la ruïna que amenaçava a l'antiga església.[3] Va completar l'església parroquial de Pallejà, dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, que s'havia començat a construir el 1832 sota la direcció de l'arquitecte Joan Merlo i que després d'algunes interrupcions va ser finalitzada per Fontserè el 1862.[3]

Va ser membre de la Comissió de l'Eixample, creada per l'Ajuntament de Barcelona el 1853 amb el nom de Comissió de les Corporacions de Barcelona, un any abans d'enderrocar les muralles.[4] Va ser arquitecte municipal de Barcelona, en companyia de l'arquitecte Josep Mas,[2] i fou pare dels mestres d'obres Eduard i Josep Fontserè i Mestre.[2]

Part del fons personal de Josep Fontseré i Domènech es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Fontserè i Domènech Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Josep Fontserè i Domènech». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 La Vanguardia, 23 de maig de 1897, De don José Fontseré y Mestre, fallecido últimamente...
  3. 3,0 3,1 3,2 Maria Garganté Llanes, Antoni Cellers i el seu entorn: notes sobre arquitectura religiosa vuitcentista
  4. Babiano i Sànchez, Eloi. Antoni Rovira i Trias, Arquitecte de Barcelona. Barcelona: Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona., 2007. ISBN 978-84-9850-071-4.
  5. Inventari del Fons personal de Josep Fontseré i Domènech. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]