Josep Fontserè i Mestre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Fontserè i Mestre
FontsereMestre-1070r.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1829
Barcelona
Mort 1897
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Obra
Principals edificis Mercat del Born
Principals dissenys urbanització del Parc de la Ciutadella
Dades familiars
Pare Josep Fontserè i Domènech
Modifica dades a Wikidata

Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897) fou un mestre d'obres català.[1] Fou autor de diverses construccions del Parc de la Ciutadella, i del Mercat del Born.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Projecte de Fontserè per l'Eixample de Barcelona (1859)

Era fill de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech i germà del mestre d'obres Eduard Fontserè. Quan era un nen petit va ajudar al seu pare, constructor de la plaça de toros del Torín, a mesurar el perímetre del toril.[1] Va estudiar a l'Escola de la Llotja de la Junta de Comerç, on destacà per la seva habilitat amb el llapis, i posteriorment a l'Escola de Mestres d'Obres i Directors de Camins.[2]

Va ser ajudant d'Ildefons Cerdà en el traçat de la carretera de Barcelona a Vic i en la preparació del plànol del Pla de Barcelona, previ al projecte de l'Eixample.[2] La primera obra de Fontserè va ser el nou edifici del Teatre Olimp.[2] Titulat el 1853, l'any 1859 va obtenir el tercer accèssit en el concurs municipal per urbanitzar l'Eixample de Barcelona. El projecte de Fontserè potenciava la centralitat del passeig de Gràcia i enllaçava els nuclis veïns amb un joc de diagonals que respectaven les seves trames originals. El seu lema era: «No destruir per edificar, sinó conservar per rectificar i edificar per engrandir». El concurs va ser guanyat per Antoni Rovira i Trias, però finalment s'implementà el Pla Cerdà.

Va ser autor del projecte de l'edifici del Teatre Circ Barcelonès,[2] amb capacitat per a 2.300 espectadors, inaugurat el 25 de novembre de 1869, després de l'incendi que el 1863 havia destruït l'antic edifici.

El 1870 Josep Fontserè guanyà el concurs públic per a la urbanització del Parc de la Ciutadella, on se celebraria l'Exposició Universal de 1888. El projecte de Fontserè incloïa els jardins, passeigs i carrers contigus.[2] Va construir la Cascada (1874-1882), la Vaqueria (1882), l'Umbracle (1883) i el cafè del Parc (1875), tot i que aquesta construcció va ser enderrocada uns anys més tard per a construir el cafè-restaurant oficial de l'exposició a càrrec de Domènech i Montaner.[3] Per a aquest projecte comptà amb la col·laboració d'Antoni Gaudí, que treballà a la reixa d'entrada al parc i a la Cascada, i la dels escultors Joan Flotats, Llorenç Matamala i Rossend Nobas. Va ser víctima d'una intriga i dimití com a director del parc, amb un disgust tan gran que mai més tornà a posar-hi els peus.[2]

Al costat del Parc de la Ciutadella el 1874 va projectar el Dipòsit de les Aigües, en què Gaudí, aleshores jove estudiant d'arquitectura, va fer el càlcul estàtic del conjunt i dels elements de suport.[4] L'edifici es construí el 1876 i s'inaugurà el 1880 com a dipòsit d'aigües, amb la funció de regular el cabal d'aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i de regar-ne els jardins. Actualment és una biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra.[4]

A més, Fontserè fou autor a Barcelona del Mercat del Born (1873-1876), els porxos del passeig Picasso, els Jardins de Torre Melina (1875), el Palau del Marquès de Santa Isabel al passeig de Sant Joan, i la d'Ignasi Girona a la plaça de Catalunya,[2] a més de la restauració del Cercle del Liceu (1886).[5] També fou autor del Parc Samà de Cambrils, i se li atribueix la Torre Retir, una edificació d'estil modernista-colonial a Xerta,[5] que en l'actualitat acull les instal·lacions d'un hotel de luxe.[6]

Obres[modifica | modifica el codi]

Dates Nom Població Ubicació Notes Estat Imatge
1874-1882 Cascada del Parc de la Ciutadella Barcelona Parc de la Ciutadella Per a aquest projecte comptà amb la col·laboració d'Antoni Gaudí Font de la Cascada
1874-1876 Dipòsit de les Aigües Barcelona Carrer Ramon Trias Fargas, 25-27 Gaudí, aleshores jove estudiant d'arquitectura, va fer el càlcul estàtic del conjunt i dels elements de suport. L'edifici es construí el 1876 i s'inaugurà el 1880 com a dipòsit d'aigües, amb la funció de regular el cabal d'aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i de regar-ne els jardins. Actualment és una biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. Dipòsit de les Aigües
1883-1886 Umbracle del Parc de la Ciutadella[7] Barcelona Parc de la Ciutadella Després d'acabar el projecte el 1886, es va reformar per Jaume Gustà i Bondia, tot i que el 1888 va ser restaurat a la forma original per Josep Amargós i Samaranch. regular Umbracle del Parc de la Ciutadella
1876 Mercat del Born Barcelona Barri de la Ribera Fou projectat el 1873 per l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, i construït entre 1874 i 1878 per Josep Fontserè i l'enginyer Josep Cornet i Mas. Reconversió a centre cultural i jaciment arqueològic Antic mercat del Born
 ? Casa-fàbrica Aleu Barcelona Raval de Barcelona Enderrocat


Parc Samà Cambrils El promotor del parc fou Salvador Samà i Torrents, Marqués de Marianao, successor d'una família establerta a Cuba, que va voler traslladar al Baix Camp l'ambient exòtic de Cuba. Va encarregar el projecte del jardí a Josep Fontseré. Mirador del Parc Samà
1878 Vil·la Conxa la Garriga Ronda del Carril, 12
41° 41′ 12″ N, 2° 17′ 17″ E / 41.68667°N,2.28806°E / 41.68667; 2.28806
[8]

(Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: 28883)

Correcte Villa Conxa
1882 Villa Retiro o torre del Millonari Xerta Edifici d'estil modernista-colonial el promotor del qual fou Jaume Martí i Tomàs, empresari i comerciant. Acull un hotel de luxe Villa Retiro, o torre del Millonari


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 La Vanguardia, 16 de maig de 1897, DON JOSÉ FONTSERÉ
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 La Vanguardia, 23 de maig de 1897, De don José Fontseré y Mestre, fallecido últimamente...
  3. Casanova, Rossend. El Castell dels Tres Dragons. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2009. ISBN 978-84-9850-144-5. 
  4. 4,0 4,1 UPF, Dipòsit de les Aigües (campus de la Ciutadella)
  5. 5,0 5,1 epdlp.com, Josep Fontseré i Mestre
  6. Hotel Villa Retiro, Característiques i Serveis
  7. Fitxa Patrimoni Aj. Barcelona de l'Umbracle
  8. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 851.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ajuntament de la Garriga «Fitxes de Béns Protegits». Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic, 2007 [Consulta: 11 agost 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Fontserè i Mestre Modifica l'enllaç a Wikidata