Josep Fontserè i Mestre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Fontserè i Mestre
FontsereMestre-1070r.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1829 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 1897 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArquitecte Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareJosep Fontserè i Domènech
Teresa Mestre

Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897) fou un mestre d'obres català.[1] Fou autor de diverses construccions del Parc de la Ciutadella, i del Mercat del Born.

Biografia[modifica]

Projecte de Fontserè per l'Eixample de Barcelona (1859)

Era fill de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech i de la seva esposa Teresa Mestre i Folch.[2] Fou germà del mestre d'obres Eduard Fontserè. Quan era un nen petit va ajudar al seu pare, constructor de la plaça de toros del Torín, a mesurar el perímetre del toril.[1] Va estudiar a l'Escola de la Llotja de la Junta de Comerç, on destacà per la seva habilitat amb el llapis, i posteriorment a l'Escola de Mestres d'Obres i Directors de Camins.[3]

Va ser ajudant d'Ildefons Cerdà en el traçat de la carretera de Barcelona a Vic i en la preparació del plànol del Pla de Barcelona, previ al projecte de l'Eixample.[3] La primera obra de Fontserè va ser el nou edifici del Teatre Olimp.[3] Titulat el 1853, l'any 1859 va obtenir el tercer accèssit en el concurs municipal per urbanitzar l'Eixample de Barcelona. El projecte de Fontserè potenciava la centralitat del passeig de Gràcia i enllaçava els nuclis veïns amb un joc de diagonals que respectaven les seves trames originals. El seu lema era: «No destruir per edificar, sinó conservar per rectificar i edificar per engrandir». El concurs va ser guanyat per Antoni Rovira i Trias, però finalment s'implementà el Pla Cerdà.

Va ser autor del projecte de l'edifici del Teatre Circ Barcelonès,[3] amb capacitat per a 2.300 espectadors, inaugurat el 25 de novembre de 1869, després de l'incendi que el 1863 havia destruït l'antic edifici.

El 1870 Josep Fontserè guanyà el concurs públic per a la urbanització del Parc de la Ciutadella, on se celebraria l'Exposició Universal de 1888. El projecte de Fontserè incloïa els jardins, passeigs i carrers contigus.[3] Va construir la Cascada (1874-1882), la Vaqueria (1882), l'Umbracle (1883) i el cafè del Parc (1875), tot i que aquesta construcció va ser enderrocada uns anys més tard per a construir el cafè-restaurant oficial de l'exposició a càrrec de Domènech i Montaner.[4] Per a aquest projecte comptà amb la col·laboració d'Antoni Gaudí, que treballà a la reixa d'entrada al parc i a la Cascada, i la dels escultors Joan Flotats, Llorenç Matamala i Rossend Nobas. Va ser víctima d'una intriga i dimití com a director del parc, amb un disgust tan gran que mai més tornà a posar-hi els peus.[3]

Al costat del Parc de la Ciutadella el 1874 va projectar el Dipòsit de les Aigües, en què Gaudí, aleshores jove estudiant d'arquitectura, va fer el càlcul estàtic del conjunt i dels elements de suport.[5] L'edifici es construí el 1876 i s'inaugurà el 1880 com a dipòsit d'aigües, amb la funció de regular el cabal d'aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i de regar-ne els jardins. Actualment és una biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra.[5]

A més, Fontserè fou autor a Barcelona del Mercat del Born (1873-1876), els porxos del passeig Picasso, els Jardins de Torre Melina (1875), el Palau del Marquès de Santa Isabel al passeig de Sant Joan, i la d'Ignasi Girona a la plaça de Catalunya,[3] a més de la restauració del Cercle del Liceu (1886).[6] També fou autor del Parc Samà de Cambrils, i se li atribueix la Vil·la Retiro, una edificació d'estil modernista-colonial a Xerta,[6] que en l'actualitat acull les instal·lacions d'un hotel de luxe.[7]

Va morir a causa d'una diabetis el 15 de maig de 1897 a Barcelona, sent ja viudo de Josepa Colomer.[2]

Obres[modifica]

Dates Nom Població Ubicació Notes Estat Imatge
1860-1884 Torre i edifici dels corrons de Can Ricart Barcelona Carrer del Marroc, 17-67 Fontseré continua les obres quan mor l'arquitecte Josep Oriol Bernadet, que havia començat la fàbrica d'estampat tèxtil. Fa la torre i l'edifici separat per als corrons. Abandonat, pendent de rehabilitació. Marquès de Sta Isabel 40..jpg
1860-1862 Panteó Torrens Barcelona Cementiri del Poblenou, Departament 2, panteó 279 Estil romanitzant, amb decoració escultòrica dels germans Baratta. Correcte. 108 Cementiri del Poblenou, panteó, J. Fontserè i germans Baratta.jpg
1862 Panteó Ricart Barcelona Cementiri del Poblenou, Departament 2, panteó 34 Estil clàssic amb elements orientalitzants, amb una escultura de Venanci Vallmitjana i Barbany. Ampliat amb una cripta el 1912, per l'arquitecte Ramon Frexe. Correcte. Fotografies
Panteó Comas Barcelona Cementiri del Poblenou, Departament 2, panteó 144 Templet neogòtic amb sepulcre, amb escultures de Paulino Martini Correcte. 094 Cementiri del Poblenou, panteó neogòtic.jpg
1868-1869 Arc-capella IV Barcelona Cementiri del Poblenou, Departament 2, arc-capella IV Amb una escultura de Venanci Vallmitjana i Barbany. Correcte. Fotografies
1872-1874 Edificis porticats del Born Barcelona Carrer del Comerç, Passeig Picasso Edificis que urbanitzen el projecte municipal previ, projectats per Fontserè, Jaume Brossa Mascaró i Frederic Farreras Villalonga. Edificis de planta baixa, entresòl i tres pisos amb porxos amb arcs de punt rodó. Correcte. Edifici d'habitatges pg Picasso, 14.jpg
1874-1876 Dipòsit de les Aigües Barcelona Carrer Ramon Trias Fargas, 25-27 Gaudí, aleshores jove estudiant d'arquitectura, va fer el càlcul estàtic del conjunt i dels elements de suport. L'edifici es construí el 1876 i s'inaugurà el 1880 com a dipòsit d'aigües, amb la funció de regular el cabal d'aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i de regar-ne els jardins. Actualment és una biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. Bon estat. Dipòsit de les Aigües
1874-1882 Cascada del Parc de la Ciutadella Barcelona Parc de la Ciutadella Per a aquest projecte comptà amb la col·laboració d'Antoni Gaudí Excel·lent. Font de la Cascada
1876 Construcció del Mercat del Born Barcelona Barri de la Ribera Fou projectat el 1873 per l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, i construït entre 1874 i 1878 per Josep Fontserè i l'enginyer Josep Cornet i Mas. Reconversió a centre cultural i jaciment arqueològic Antic mercat del Born
1878 Vil·la Conxa la Garriga Ronda del Carril, 12
41° 41′ 12″ N, 2° 17′ 17″ E / 41.68667°N,2.28806°E / 41.68667; 2.28806
[8]

(Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: 28883)

Correcte Villa Conxa
1880 Palau dels Comtes de Marianao Sant Boi de Llobregat Carrer dels Tarongers Reforma d'un edifici anterior, encarregat per Salvador Samà i Torrents, Marqués de Marianao, successor d'una família establerta a Cuba. Propietat municipal des de 1974. Palau Marianao (Sant Boi de Llobregat) 2012-09-16 12-24-13.jpg
1881-1887 Parc Samà Cambrils El promotor del parc fou Salvador Samà i Torrents, Marqués de Marianao, successor d'una família establerta a Cuba, que va voler traslladar al Baix Camp l'ambient exòtic de Cuba. Va encarregar el projecte del jardí a Josep Fontseré. Mirador del Parc Samà
1882 Villa Retiro o torre del Millonari Xerta Edifici d'estil modernista-colonial el promotor del qual fou Jaume Martí i Tomàs, empresari i comerciant. Acull un hotel de luxe Villa Retiro, o torre del Millonari
1882-1887 Palau del Marquès de Santa Isabel Barcelona Passeig de Sant Joan, 39-41 Palauet classicista, amb jardí i un hivernacle de ferro i vidre. Reformat el 1920 per a ésser la seu d'Aigües de Barcelona; després s'afegiren dos pisos i un de mansardes. Actualment és la seu de la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya. 184 Palau del Marquès de Santa Isabel, pg. de Sant Joan - c. Diputació.JPG
1883-1886 Umbracle del Parc de la Ciutadella[9] Barcelona Parc de la Ciutadella Després d'acabar el projecte el 1886, es va reformar per Jaume Gustà i Bondia, tot i que el 1888 va ser restaurat a la forma original per Josep Amargós i Samaranch. regular Umbracle del Parc de la Ciutadella
? Casa-fàbrica Aleu Barcelona Raval de Barcelona Enderrocat

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 La Vanguardia, 16 de maig de 1897, DON JOSÉ FONTSERÉ
  2. 2,0 2,1 Llibre Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1897, número de registre 3633.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 La Vanguardia, 23 de maig de 1897, De don José Fontseré y Mestre, fallecido últimamente...
  4. Casanova, Rossend. El Castell dels Tres Dragons. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2009. ISBN 978-84-9850-144-5. 
  5. 5,0 5,1 UPF, Dipòsit de les Aigües (campus de la Ciutadella)
  6. 6,0 6,1 epdlp.com, Josep Fontseré i Mestre
  7. Hotel Villa Retiro, Característiques i Serveis
  8. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 851.
  9. Fitxa Patrimoni Aj. Barcelona de l'Umbracle

Bibliografia[modifica]

  • Ajuntament de la Garriga «Fitxes de Béns Protegits». Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic, 2007 [Consulta: 11 agost 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Fontserè i Mestre