Cercle del Liceu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióCercle del Liceu
Logo Cercle Liceu.jpg
Cercle del Liceu.JPG
Gran Teatre del Liceu al costat de la
seu de l'entitat
Dades base
Tipus entitat club
Història
Fundació 20 de novembre de 1847 (1847-11-20)
Activitat
Membres 1.000 (2015)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
President Ignacio García-Nieto Portabella

Web http://www.circulodelliceo.es/ca/bienvenida
Modifica dades a Wikidata
Ball de tarda, Ramon Casas (1896). Pintura del Cercle del Liceu.

El Cercle del Liceu és un club privat, d'estil anglès, fundat l'any 1847, que comparteix edifici amb el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Tot i la seva ubicació, el Cercle és una associació totalment independent del Teatre, i compta amb un dels conjunts modernistes més importants de Catalunya i d'Espanya.

Degut als orígens comuns amb el Gran Teatre del Liceu, el Cercle compta amb molts dels abonats del Teatre com a socis, que fan ús del Cercle les nits d'òpera i concerts. En l'actualitat, el Cercle és encara un lloc de referència per a la vida social i cultural de Barcelona i Catalunya. Cada any s'hi realitzen nombrosos actes, recitals, concerts, conferències, presentacions, entregues de premis, festes i homenatges en els que participen, tant els socis, com altres personalitats de la vida cultural de la ciutat de Barcelona, i d'altres localitats d'Espanya. L'any 2010, el Cercle va retre homenatge a la soprano Montserrat Caballé pels seus 50 anys de carrera artística, a qui va dedicar la sala de conferències i audicions, que des de llavors porta el nom de "Sala Montserrat Caballé". Igualment, l'any 2011 el Cercle va homenatjar el tenor Plácido Domingo amb motiu del seu 70è aniversari.

Actualment, el Cercle del Liceu compta amb gairebé un miler de socis, als quals ofereix un espai elegant, format per nombrosos salons, exemples destacats del Modernisme, i altres serveis com restaurant, biblioteca o sala de conferències i audicions.

Història[modifica | modifica el codi]

Detall de la sala Alexandre de Riquer del Cercle.

L'origen del Cercle del Liceu és paral·lel a la finalització de les obres de construcció del Gran Teatre del Liceu. Segons consta a la documentació de l'arxiu del Cercle, pocs mesos després de la inauguració del Teatre, es reunia la primera Junta de Govern del Cercle, el 20 de novembre de 1847, sota la direcció del Marquès de Sentmenat i de Ciutadilla, Comte de Múnter. Es pot considerar el 20 de novembre del 1847 com la data en què es va crear el Cercle del Liceu, ja que és el dia en què es van inscriure els 125 fundadors que consten en el primer llibre de registre de socis. L'article primer dels estatuts del Cercle afirma que:

« El Círculo del Liceo és una asociación que tiene por objeto proporcionar a sus individuos los recreos y entretenimientos de la buena sociedad y es ajena a todo acto que tenga tendencia política. »

Els orígens del Cercle es troben en la Societat Auxiliar de Construcció, constituïda el 30 de novembre de 1844, amb la finalitat d'obtenir el finançament necessari per a la construcció del Teatre. L'esmentada Societat aportà 75.000 duros, dividits en 50 accions de 1.500 duros. A canvi de l'aportació econòmica, es van cedir drets de propietat i explotació de la façana i d'algunes parts de l'edifici, que van passar a ser propietat del Cercle del Liceu.

Des de la seva inauguració, el 1847, el Cercle ha mantingut les seves portes obertes i només les va tancar durant la Guerra Civil Espanyola. L'incendi del Teatre del Liceu, el 31 de gener del 1994, no va causar danys materials al Cercle, que va romandre obert als socis durant tot el període de reconstrucció del Teatre.

Actualment, el Cercle del Liceu obre les seves sales al públic un cop l'any, amb motiu de la Jornada de Portes Obertes del Gran Teatre del Liceu.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

La Sargantain, retrat de Júlia Peraire (1907) fet per Ramon Casas. Pintura del Cercle del Liceu.

La mateixa història del Cercle ha permès a l'entitat comptar amb un patrimoni artístic de gran valor. Disposa d'una biblioteca amb publicacions d'època i gairebé a totes les seves dependències es pot gaudir de decoració modernista, des de la coneguda "Peixera" amb una fabulosa vista de la Rambla, fins a la Sala del Rellotge o el Gran Saló del Cercle, presidit per la famosa "Júlia", de Ramon Casas, obra coneguda com La Sargantain (1907). El Cercle és avui dia una mostra viva de totes les arts, des de l'art de la marqueteria, fins als esmalts, gravats, aiguaforts i olis dels millors artistes catalans de l'època, com ara Alexandre de Riquer, Santiago Rusiñol, Modest Urgell Inglada i Francesc Miralles, entre d'altres. La decoració modernista que es pot gaudir a la majoria d'estances es troba acompanyada d'una col·lecció important d'obres artístiques, especialment de pintura i escultura, que s'ha anat ampliant al llarg dels anys. Durant l'any 2010, per exemple, el Cercle va incorporar a la seva col·lecció un conjunt de gravats d'Antoni Tàpies dedicats a Richard Wagner, ubicats actualment a l'antiga sala de cartes del segon pis.

Les quatre cèlebres vidrieres instal·lades al vestíbul d'entrada l'any 1905 no només són una viva empremta del Modernisme, sinó un testimoni de la forta influència del Wagnerisme a la cultura catalana de començaments del segle XX i al paper del Cercle com a introductor de Wagner a Catalunya. Les vidrieres són obra d'Oleguer Junyent, Josep Pey i A. Bordalba, i representen escenes essencials dels quatre episodis de la Tetralogia de Wagner: Das Rheingold està representat amb escenes de les Filles del Rin i Alberich en el primer quadre; La Walkíria, amb l'escena de la dormició de Brünnhilde mentre Wotan la fa rodejar pel foc del déu Loge; Sigfrid, amb l'escena dels "Murmuris de la selva"; i Götterdämmerung, amb l'escena de l'enterrament de Sigfrid.

El conjunt mural més destacat del Cercle del Liceu el constitueixen, sens dubte, els dotze olis sobre tela que decoren l'antiga sala de joc coneguda com La Rotonda, encarregats a Ramon Casas, que no només assumí l'elaboració dels quadres, sinó també el disseny i decoració de la sala sencera, que s'ha mantingut sense canvis importants fins a l'actualitat. Els dotze plafons s'inspiren en temes musicals i cadascun ho fa a la seva manera: el Liceu, l'òpera i el seu públic a El Liceu, L'avantllotja i Sala de descans; el Teatre Novetats, escenari també d'estrenes musicals i teatrals de l'època; la música folklòrica a Sardanes a la font de Sant Roc a Olot i a Les Caramelles; la música religiosa a Cor de monges; el ballet a Cos de ball; la música popular a Cafè-concert i Le Moulin de la Galette; i finalment a L'automòbil, es pot veure de lluny l'orquestra de música tocant al pavelló que muntà el Cercle del Liceu a l'Exposició Universal de 1888.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Francesc Fontbona (Coord.): El Cercle del Liceu. Història, Art, Cultura. Barcelona: Edicions Catalanes. 1991

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cercle del Liceu Modifica l'enllaç a Wikidata