Loki

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Loki amb una xarxa de pescar. Imatge del manuscrit Reginsmál del segle XVII.

En la mitologia nòrdica, Loki és el déu del foc i de l'engany; és fill dels gegants Laufey i Farbauti, té dos germans, Helblindi i Býleistr, dels quals es coneix ben poc.[1] Tot i ser un gegant se'l considera membre dels Aesir per un pacte de sang fet amb Odin. A les Eddas és descrit com "l'origen de tots els enganys" fins a l'assassinat de Baldr es relacionà lliurement amb la resta de déus i fou considerat com un germà o fill per Odin. Després d'això els Æsir el van capturar i el van lligar a tres roques. S'alliberarà dels seus lligams per lluitar contra els déus en el Ragnarök.

Tot i les moltes investigacions fetes, la figura de Loki roman fosca; no hi ha traces d'un culte i el seu nom no apareix en cap toponimia.[2] En termes religiosos, Loki no és una deïtat. Al no tenir culte ni seguidors (no s'ha trobat cap evidència o referència a això), és més aviat un ésser mitològic. En l'actualitat molts grups neopagans que s'autoanomenen lokians li rendeixen culte, el que l'eleva de categoria a déu menor. No obstant això, compten amb oposició de molts grups pagans ja assentats com els folkish. Algunes fonts de vegades ho relacionen amb els Æsir,[3] però això probablement es degui a la seva estreta relació amb Odín i la quantitat de temps que va passar al costat dels déus en comparació amb els seus (per la qual cosa s'associa a Lugh seu paral·lel en el panteó celta).

En els idiomes escandinaus continentals (suec, noruec i danès) el seu nom és Loke (pronunciat «luque»). El compositor Richard Wagner va presentar a Loki sota el nom germanizat de Loge en la seva òpera Das Rheingold.[4] Existeix un gegant del foc denominat Logi, motiu pel qual, a causa de la seva similitud en la pronunciació, moltes vegades se'l confon amb ell i se l'associa amb el foc.

D'acord a algunes teories dels erudits, Loki és concebut com l'esperit del foc amb tot el potencialment beneficiós o perjudicial que aquest pot ser. No obstant això, és possible que aquest punt de vista sigui conseqüència de la confusió lingüística amb logi «foc», a causa que hi ha molt poca indicació d'això en els mites, on el paper de Loki era principalment el de astut homòleg o antagonista d'Odín.

De fet, hi ha una història en Gylfaginning en l'Edda prosaica de Snorri on Loki competeix contra un jotun anomenat Logi en una competència d'ingerir aliments i perd ja que quan ell acaba, Logi no només havia menjat la carn sinó també els ossos i el plat, després descobreixen que Logi en realitat era la personificació del foc i havia adquirit la seva aparença usant magia.[5]

Ström identifica Odin i Loki al punt de cridar a Loki «una hipòstasi d'Odín»,[6] i Rübekeil suggereix que tots dos déus eren originalment idèntics, derivant del cèltic, Lugus (nom que després va derivar en Loki).[7]

Influència en la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Loki apareix como el malvat principal en el cómic de Thor de Marvel Comics. També apareix en el mateix paper a la pel·lícula Thor i a The Avengers, on és interpretat per Tom Hiddleston.

A la sèrie de TV Supernatural l'Arcàngel Gabriel baixa a la Terra després de la caiguda de Llucifer, el qual pren la forma del déu Loki.

La pel·lícula The Mask tracta sobre una màscara que és, en realitat, el déu Loki desterrat per Odin de l'Asgard.

A la lluna Ío, la més propera a Júpiter es troba el volcà Loki, el més actiu del Sistema Solar.

El volcà Laki o Lakagígar (cràters de Laki) és una fisura volcànica situada al sur d'Islàndia.

Al manga Kenichi, existeix un grup d'artistes marcials anomenat Ragnarok, el quart membre dels quals representa a Loki.

Al manga Matantei Loki Ragnarok el protagonista és el déu sota l'aparença d'un nen de dotze anys.

Al llibre American Gods de Neil Gaiman, Shadow és company de cel·la d'un estrany criminal anomenat "Low Key Lyesmith", qui més tard es revela com a Loki.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sturluson, Snorri. «Gylfaginning, capítulo 33». Edda prosaica. trad. Arthur Gilchrist Brodeur (1916). Arxivat de l'original el 25 de noviembre de 2015. [Consulta: 13 agost 2007].
  2. Encyclopædia Britannica, 2004
  3. Sturluson, Snorri. «Gylfaginning, capítulo 44». Edda prosaica. trad. Arthur Gilchrist Brodeur (1916). Arxivat de l'original el 25 de noviembre de 2015. [Consulta: 13 agost 2007].
  4. «Sinopsis». Das Rheingold. [Consulta: 16 agost 2007].
  5. Sturluson, Snorri. «Gylfaginning, capítulo 46». Edda prosaica. trad. Arthur Gilchrist Brodeur (1916). Arxivat de l'original el 25 de noviembre de 2015. [Consulta: 13 agost 2007].
  6. Ström, Folke «Loki. Ein mythologisches Problem». JSTOR: The Journal of American Folklore, 71, 280, abril-junio 1958, pàg. 189-190. doi:10.2307/537714.
  7. Rübekeil, Ludwi «Wodan und andere forschungsgeschichtliche Leichen: exhumiert». Beiträge zur Namenforschung, 38, 1, 2003, pàg. 25-42. ISSN 0005-8114.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Loki Modifica l'enllaç a Wikidata