Midgard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En la mitologia escandinava Midgard[1] (la ciutadella del mig) és un dels móns del cosmos pagà norrè, i, concretament, aquell en el qual viuen els humans. Està connectat a Asgard pel pont del Bifrost. Segons els Grímnismál, la palissada que delimitava Midgard fou construïda amb les celles de l'ètun hermafrodita Ymir,[2] el primer ètun, del qual descendeixen tots els ètuns.[3]


Odin entrant al Midgard abans del Ragnarök de Brindley

Per informació sobre la serp Midgard vegeu Jormungand.

  1. Norrè occidental antic miðgarðr.
  2. L'origen d'aquest ètun és descrita de manera diferenta per l'Edda en prosa i per l'Edda en vers. A l'Edda en prosa, l'Snorri hi diu que l'Ymir sorgí, per generació espontània, com a producte resultant de l'acció del foc sobre el glaç. A l'Edda en vers, en canvi, i, en concret, als Vafþrúðnismál, s'hi diu que l'ètun Aurgelmir -un altre nom de l'ètun Ymir- va sorgir en tocar la terra unes gotes de pus (eitrdropar) esquitxades dels rius Élivágar. Aquestes gotes de pus varen créixer fins a donar forma a l'ètun en qüestió.
  3. Com es diu al Hyndluljóð, estrofa 33:
    ero vǫlor allar frá Viðólfi,
    vitcar allir frá Vilmeiði,
    enn seiðberendr frá Svarthǫfða,
    iǫtnar allir frá Ymi komnir.
    Totes les volves descendeixen d'en Viðólfr,
    tots els bruixots d'en Vilmeiðr,
    tots els xamans o seiðberendr d'en Svarthǫfði,
    tots els ètuns de l'Ymir.