Skald

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bersi Skáldtorfuson, encadenat, recitant versos després de ser capturat per Olaf Haraldsson (il·lustració de Christian Krohg del Heimskringla, 1899)

El terme skald o skáld (Islandès[ˈskault]), literalment "poeta", es refereix generalment als poetes que formaven part de les corts escandinaves i islandeses durant l'Era dels vikings i l'Edat mitjana. La poesia skàldica forma una de les dues agrupacions principals de la poesia nòrdica antiga, essent l'altra la Edda poètica, de caràcter anònim.

La mètrica prevalent a la poesia skàldica és el dróttkvætt. El tema és normalment de caràcter històric i encomiàstic, detallant les proeses del patró de l'skald. No hi ha cap evidència de que el skalds empressin cap tipus d'instruments musicals, però s'especula que podrien haver acompanyat els seus versos amb l'arpa o la lira.[1]

Les demandes tècniques de la poètica skàldica era igual a les formes de vers complicades que dominaven els bards gal·lesos i goidèlics. Com aquells bards, molts versos skàldics consistien en panegírics a reis i aristòcrates o memorials i testimonis de les seves batalles.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula skald possiblement estigui relacionada amb el protogermànic *skalliz "so, veu, crit" ( i l'alt alemany antic skal "so"). L'alt alemany antic té la paraula skalsang "cançó d'elogi, salm", i skellan significa "dringar, repicar, resonar".

Això mostra una gran similitud amb el verb holandès "schelden" i amb l'alemany del sud "schelten", els quals signifiquen "cridar abúsos" o "insultar."

La versió anglosaxona de l'skald era l'scop, així com els bards celtes i els trobadors de l'Europa continental realitzaven funcions molt similars a l'hora de registrar i transmetre informació contemporània.

Història[modifica | modifica el codi]

La poesia skàldica pot ser traçada fins al segle IX més primerenc amb Bragi Boddason i el seu Ragnarsdrápa, considerat el poema nòrdic més antic conservat. Molts skalds posteriors com Egill Skallagrímsson i Thorbjorn hornklofi van obtenir molta fama al segle X pels poemes dedicats als reis als quals servien. Durant l'Era vikinga, els nòrdics i els islandesos encara eren pagans, i per tant els skalds incoïen moltes referències a déus com Thor i Odin així com a vidents i runes.[2] La poesia d'aleshores també pot és una bona representació de "l'edat heroica" dels vikings.[2]

En aquells època els skalds actuaven com la font principal d'història i cultura nòrdiques, ja que pràcticament tota es basava en tradició oral.[3]

La seva rellevància social i política va permetre als skalds obtenir posicions més prominents. Cada rei i capitost necessitava un skald per registrar les seves proeses i assegurar el seu llegat, esdevenint així els principals historiadors de la societat nòrdica. Amb el temps, molts skalds esdevingueren treballadors clericals, enregistrant lleis i successos. Altres treballaven amb esglésies per a registrar les vides i miracles de Sants, així com transmentent els ideals cristians. Aquest fet és molt important, quan els skalds, els agents principals de transmissió de la cultura nòrdica van començar glorificar i a transmetre el cristianisme deixant enrere les antigues creences paganes, la nòrdica virà també cap al cristianisme.

Amb el pas dels anys, la professió d'skald va començar a extingir-se fins que Snorri Sturluson va compilar la Edda prosaica, com a manual per a una comprensió apreciativa del seu art.[4] Snorri, nascut a Islàndia durant el segle XII és l'skald més conegut. A més de ser un gran poeta, va ser un dirigent de l'Alþingi part de la seva vida, dirigint el govern d'Islàndia. La seva Edda va transmetre les tradicions i mètodes del Skalds, afegint un impuls molt necessari per a la professió, i proporcionant molta de la informació ara sabuda sobre skalds i com treballaven. Per exemple, la Edda prosaica va desgranar i explicar els kennings utilitzats a la poesia skàldica, permetent que gran part d'aquesta pugui ser entesa avui dia.

Més enllà d'escriure la Edda prosaica, Snorri va escriure grans poemes que tractaven des de les llegendes nòrdiques fins a les proeses de reis, els quals li van donar molta fama i feren que la seva reputació es mantingui encara avui.[5]

Poesia skàldica[modifica | modifica el codi]

Representació de la lluita entre Thor i Jormungand, el tema principal dels versos skàldics de Bragi Boddason i Ulfr Uggason.

La majoria de la poesia nòrdica de l'Era dels vikings es donava en dues formes: èddic o skàldica. El vers èddic acostumava a ser senzill, en termes de contingut, estil i mètrica, tractant sobretot amb continguts mitològics o heroics. El vers skàldic, per contra, era complex, i normalment compost com a tribut o homenatge a algun jarl o rei en particular. Existeix un debat sobre com es recitava la poesia skàldica, però hi ha un cert consens de que devia ser parlat més que cantat.[6]

A diferència de  moltes altres formes literàries de l'època, molta de la poesia skàldica és atribuïble a un autor. Aquestes atribucions es coneixen amb un grau raonable de certesa. Molts skalds eren homes d'influència, així que n'existeixen anotacions biogràfiques. La mètrica era normalment dróttkvætt o una variació d'aquesta. La sintaxi era complexa, amb les frases generalment entrellaçades, amb un ús freqüent de kennings i heitis.

La poesia skàldica es donava en diverses varietats i dialectes de nòrdic antic.

Formes de poesia skàldica[modifica | modifica el codi]

Existiren diverses formes de poesia skàldica:

  • Drápa, una sèrie llarga d'estrofes (normalment al·literatives), amb una tornada (stef) a intervals.
  • Flokkr, vísur o dræplingr, una sèrie més curta d'estrofes sense tornada.
  • Lausavísa, una estrofa al·literativa, en principi improvisada i referent a l'ocasió.

Els skalds també componien insults (níðvísur) i molt ocasionalment, versos eròtics (mansöngr).

Kennings[modifica | modifica el codi]

Els versos del skalds acostumaven a contenir un gran abundància de kennings, les metàfores prefixades de la poesia nòrdica europea de l'època. Els kennings recursos usats per a proporcionar una imatge ja coneguda. Aquestes imatges i escenes poden tenir avui un contingut una mica hermètic, sobretot si se'n desconeix les al·lusions a les quals es fa referència.

Poemes skàldics[modifica | modifica el codi]

Una pàgina del Heimskringla.

La majoria de la poesia skàldica són poemes que es van compondre a reis individuals pels seus poetes de la cort. Acostumaven a tenir un contingut històric, relacionant batalles i altres accions de la carrera del rei en qüestió.

Es conserven alguns poemes skàldics de contingut mitològic:

  • Þórsdrápa - Un poema al déu Thor on s'hi explica una de les seves aventures contra els Jötun.
  • Haustlöng - Relaciona dos contes mitològics pintats en un escut regalat al poeta.
  • Ragnarsdrápa - Relaciona quatre contes mitològics pintats en un escut regalat al poeta.
  • Húsdrápa - Descriu escenes mitològiques gravades en uns plafons de cuina.
  • Ynglingatal - Descriu l'origen dels reis noruecs i la història de la Casa d'Yngling. És conservat al Heimskringla.

A aquests s'hi poden afegir dos poemes que relacionen la mort d'un rei i la seva recepció al Valhalla.

Altres van ser compostos com a peces circumstancials, com els poemes d'Egill Skallagrímsson.

Skalds notables[modifica | modifica el codi]

Hi ha fonts de més de tres-cents skalds entre el 800 i el 1200. Molts són llistats a l'Skáldatal. Alguns dels més notables van ser:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Fonts[modifica | modifica el codi]

  1. . ISBN 978-0-521-47299-9. 
  2. 2,0 2,1 http://fathom.lib.uchicago.edu/1/777777122294/
  3. The Skalds: A Selection of Their Poems, with Introduction and Notes by Lee M. Hollander Review by H. M. Smyser, Speculum," Vol. 21, No. 2 (Apr. 1946), Medieval Academy of America [1]
  4. http://snorrastofa.is/default.asp?sid_id=21065&tId=1&Tre_Rod=002%7C009%7C001%7C&qsr
  5. http://www.britannica.com/EBchecked/topic/550523/Snorri-Sturluson
  6. {{{títol}}}. ISBN 0801430232.