Vés al contingut

Griot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula ocupacióGriot
Tipus d'ocupació
narrador Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
griot music (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Un griot, en la cultura bamana i en altres cultures africanes properes, és un músic ambulant, que a la manera del bluesman va de poblat en poblat narrant històries.[1] Aquesta tradició ha estat heretada per músics moderns de Mali com Habib Koité o per Soriba Kouyaté del Senegal.

Etimologia i terminologia

[modifica]

La paraula Griot pot derivar de la transliteració al francès guiriot del mot portuguès criado, o la paraula en masculí singular per "servent". Els griots predominen en zones del nord d'Àfrica Occidental.[2]

Malgrat la importància del rol del griot en la cultura africana, és complicat fixar la procedència del mot, per això hi ha molta varietat de mots per griot en les llengües africanes. Es fa referència als griots amb diferents noms: ߖߋ߬ߟߌ jèli[3] en les zones mandé del sud, guewel escrit en wòlof, paar o kevel o kewel o okawul en serer,[4][5] gawlo 𞤺𞤢𞤱𞤤𞤮 en pulaar (fula), iggawen en hassanía,[6] arokin en yoruba,[6][cal citació] i diari o gesere en soninké.[7] Algun d'aquests mots poden derivar de l'àrab قَول qawl.

La paraula mandé ߖߋߟߌߦߊ jeliya ("professió de músic") en casos es pot referir al coneixement dels griots, a vegades es refereix al coneixement dels griots, assenyalant el costum hereditari de la classe. Jali neix de l'arrel ߖߊߟߌ jali o djali ("sang"). Aquest mateix terme engloba als griots en regions de l'antic Imperi de Mali.

Actualment, és preferible utilitzar el terme i l'ortografia djali, tal com indicaren el poeta estatunidenc Amiri Baraka[8] i el cineasta congolès Balufu Bakupa-Kanyinda.[9][10]

Rol

[modifica]

Històricament, els griots formen un grup professional especialitzat endogàmic o casta,[11] indicant que gran part es casen amb altres griots i transmeten la tradició de la narració mitjançant la línia familiar. En l'antiguitat, una família de griots acompanya a una família de reis o emperadors, que eren d'un estatus superior als griots. Tots els reis tenien griots i gran part de les viles tenien el seu propi. Els griots del poble relataven històries sobre qüestions com els naixements, les morts, els matrimonis, les batalles, les caceres, les aventures i altres esdeveniments de la vida.[12]

Els griots tenen com a responsabilitat principal d'assegurar la pervivència de les històries de les tribus i les famílies individuals en la tradició oral acompanyats per un instrument musical. Són essencials en molts dels esdeveniments de l'Àfrica Occidental. Per exemple, en els casaments, on els griots canten i comparteixen la història de la família dels nuvis. Els griots també són crucials per resoldre baralles i actuar com a mediadors en cas de conflicte. El respecte i la familiaritat que la gent tenia amb els griots comportava que aquests es poguessin apropar a ambdues parts de la disputa sense ser atacats i iniciar negociacions de pau entre les dues parts.[13]Francis Bebey va escriure sobre el griot a African Music, A People's Art (Música africana, l'art d'un poble):[14]

« El griot d'Africà Occidental és un trobador, l'equivalent del joglar medieval europeu... El griot sap tot el que està passant... És un arxiu vivent de les tradicions del poble... Els talents virtuosos dels griots inspiren una admiració universal. Aquest virtuosisme és la col·limació dels llargs anys d'estudi i treball sota la tutela d'un mestre que sovint és un pare o tiet. La professió no és de cap manera una prerrogativa masculina. Hi ha moltes dones griots el talent de les quals són igualment notables. »
Un griot acompanyat per dues dones. c. 1910

Instruments musicals utilitzats pels griots

[modifica]

A banda del seu rol com a cantaires i analistes socials, els griots acostumen a tenir habilitat amb els instruments. Aquests instruments poden ser de corda com la kora, el xalam (o khalam), el ngoni, el kontigi i el goje (o n'ko en la llengua mandinga).

La música dels griots es basa en diversos instruments tradicionals. Hi predominen els de corda, com la kora, similar a un llaüt i amb 21 cordes, o el xalam amb 5 cordes. Tots dos instruments compten amb una caixa de carabassa que fa de ressonador. Similar a aquests instruments, es troba el ngoni, que compta amb 5 o 6 cordes. El balàfon és un xilòfon de fusta, mentre que el goje és un instrument de corda que funciona com un arc, molt semblant a un violí.

Segons l'Encyclopædia Britannica: «Els llaüts puntejats d'Àfrica Occidental com el konting, el khalam i el nkoni (que fou notat per Ibn Battuta l'any 1353) s'especula que poden tenir el seu origen en l'antic Egipte. Es declara que el khalam és el precedent del banjo. El ramkie, situat a Sud-àfrica, és un altre instrument amb el coll llarg».[15]

El griot de Mali Toumani Diabaté, sovint explicava una història de l'origen de la kora. El griot afirmava que va ser creat per un dels seus avantpassats i en el seu origen, comptava amb 24 cordes. El mite explica que el griot va perseguir a la seva promesa fins a l'interior d'una cova. Tanmateix, quan sortí, la seva promesa s'havia convertit en una kora. Per tal d'honorar-la, el griot va tocar la kora amb 22 cordes. Més tard, quan el griot morí, es va treure una de les cordes com a tribut.[16]

Toumani Diabaté, "Príncep de la Kora"

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Griot | African troubadour-historian» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
  2. ↑ «Griot: Title given to a West African historian, storyteller, praise singer, poet and musician – Originalpeople.org» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-10-14. [Consulta: 29 novembre 2025].
  3. ↑ «J-j» (en inglés). Bambara/Dioula Dictionary. An ka taa. [Consulta: 19 enero 2023].
  4. ↑ Unesco. Oficina Regional de Educación para África, Educafrica, Numéro 11, (ed. Unesco, Regional Office for Education in Africa, 1984), p. 110
  5. ↑ Hale, Thomas Albert, Griots and Griottes: Masters of Words and Music, Indiana University Press (1998), p. 176, ISBN 9780253334589
  6. 1 2 «From the Griot of Roots to the Roots of Griot: A New Look at the Origins of a Controversial African Term for Bard». Oral Tradition, 12, 2,  1997, p. 249–278 [Consulta: 18 novembre 2016]. Arxivat 2017-12-02 a Wayback Machine.
  7. ↑ «Gassire's Lute: A Reconstruction of Soninke Bardic Art». Research in African Literatures, 15, 4,  1984, p. 519–29.
  8. ↑ Baraka, Amiri. «Reflections on Oral Traditions: from Griot/Djali», 1996.
  9. ↑ «Do not sleep with bitterness» (en anglès). African Film Festival, Inc.. [Consulta: 29 novembre 2025].
  10. ↑ «Djali: Djelimakan Kanoute – Mali ». Today is Good!, 30-06-2018. [Consulta: 22 agost 2024].
  11. ↑ Panzacchi, Cornelia «The livelihoods of traditional griots in modern Senegal». Africa, 64, 2, 4-1994, p. 190–210. DOI: 10.2307/1160979. ISSN: 0001-9720.
  12. ↑ «Storytelling traditions across the world: West Africa» (en anglès britànic), 08-11-2018. [Consulta: 29 novembre 2025].
  13. ↑ «Manny Ansar: A cultural Caravan for Peace» (en inglés). Peaceprints. [Consulta: 1 diciembre 2022].
  14. ↑ Bebey, Francis (1969, 1975). African Music, A People's Art. Brooklyn: Lawrence Hill Books.
  15. ↑ «African Music». Encyclopedia Britannica, 27 enero 2012. [Consulta: 18 octubre 2016].
  16. ↑ Diawara, Manthia «The Song of the Griot». Transition, 74, 1997, p. 16–30. DOI: 10.2307/2935371. ISSN: 0041-1191. JSTOR: 2935371.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Griot
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Griot&oldid=38387485»