Lofn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En la mitologia escandinava, Lofn (en nòrdic antic probablement significava "pacificadora"[1] o "la pacificadora, l'afable"[2] o "afectuosa"[3]) és una ásynja. Lofn apareix a l'Edda en prosa, escrita al segle xiii per Snorri Sturluson i en alguns kennings de la poesia skàldica. A l'Edda en prosa Lofn és descrita com una deessa cortesa i com a arranjadora de casaments, fins i tot del que estan prohibits. Els estudiosos han proposat diverses teories sobre les implicacions d'aquesta deessa.

Aparicions als mites[modifica]

Al capítol 35 del llibre Gylfaginning de l'Edda en prosa, Hár proporciona descripcions breus de 16 ásynjur. Hár esmenta Lofn en vuitena posició i diu:

'És tan dolça i bona que en invocar-la es guanyà el permís de l'Allföðr o de Frigg per a arranjar unions entre homes i dones, encara que abans s'haguessin prohibit o impedit. D'ella ve la paraula lof, que significa permís i també lloança.'[4]

Al llibre Skáldskaparmál de l'Edda en prosa, Lofn apareix en una llista que conté 27 noms d'ásynjur.[5] Al mateix llibre, Lofn apatreix en un kenning per a referir-se a "dona" en un poema d'Ormr Steinþórsson.[6] D'altra banda, el nom de Lofn apareix freqüentment com a paraula base de kennings skàldics per a referir-se a "dona."[7]

Teories[modifica]

John Lindow diu que els estudiosos normalment han fet cas de la connexió etimològica de Snorri amb l'arrel lof-, que significa "lloança." Lindow diu que, juntament amb altres deesses, alguns estudiosos tenen la teoria que Lofn pot ser simplement un altre nom per a la deessa Frigg.[7] Rudolf Simek especula que Snorri emprà els kennings skàldics per a crear el comentari de la deessa que fa al Gylfaginning mentre combinà nombroses etimologies amb el nom propi Lofn, molt comú a les zones on es parlava nòrdic antic.[8]

Referències[modifica]

  1. Orchard (1997:104).
  2. Simek (2007:190).
  3. Byock (2005:168).
  4. Byock (2005:43).
  5. Faulkes (1995:157).
  6. Faulkes (1995:142).
  7. 7,0 7,1 Lindow (2001:213).
  8. Simek (2007:190–191).

Bibliografia[modifica]