Angrboda

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Angrboda o Angerboda (en nòrdic antic 'la qui porta el dolor')[1] és una jotun ('geganta') de la mitologia nòrdica.


Aparicions[modifica | modifica el codi]

Edda Poètica[modifica | modifica el codi]

És esmentada en l'Edda poètica en la Völuspá (estrofes 40-41)[2] com a mare de Fenrir amb Loki. Angrboda també és mare dels altres dos fills monstruosos de Loki: la serp Jörmundgandr i Hel, la guardiana de l'inframón. Molts cops se l'ha equiparada amb Iárnvidia, "la del bosc de Ferro (Járnvid)", que s'esmenta en la llista de mullers-troll en el Nafnaþulur de Snorri.

Edda Prosaica[modifica | modifica el codi]

Al capítol 13 de Gylfaginning, Snorri fa una explicació en prosa d'aquestes estrofes, que segons la traducció de Bordeus és:

"Una bruixa habita a l'est de Midgard, al bosc de Járnvid: en aquest bosc habiten dones-troll que són conegudes com a Iárnvidjur ('dones de Járnvid'). La vella bruixa té molts gegants per fills, i tots ells sota l'aparença de llops; i d'aquest lloc surten els llops. El refrany diu així: que d'aquesta raça n'esdevindrà un que serà el més fort de tots, el que és anomenat Gos que caça la lluna (Mánagarm); s'omplirà amb tota la carn de totes les persones que morin, i s'empassarà la lluna, i ruixarà amb sang el cel i tots els refugis; i per això el sol en perdrà la brillantor, i els vents s'inquietaran i rugiran a cada costat".[3]

És possible que el "Gos que caça la lluna" es refereixi a Hati o Skoll, els fills de Fenrir.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El Projecte de lèxic germànic (anglès)».
  2. «Völuspá, estrofas 40-41». Edda poética. trad. Henry A. Bellows.
  3. «Gylfaginning, capítulo 13». Edda prosaica. trad. Arthur Gilchrist Brodeur.