Grímnismál

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreGrímnismál
Tipuspoesia narrativa Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguaislandès antic i norrè Modifica el valor a Wikidata
Publicat aCodex Regius
AM 748 I 4to Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
TemaOdin Modifica el valor a Wikidata
Gènerepoesia narrativa Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Sèrie
Part deEdda poètica i mitologia nòrdica Modifica el valor a Wikidata

Els Grímnismál (Les dites de Grímnir) -el mot és un neutre plural en norrè occidental antic- són un dels poemes mitològics que formen part de l'Edda poètica. Estan preservats en el còdex Reial o Konungsbók MS GkS 2365 4to i en el fragment AM 748 I 4to; a més a més, Snorri Sturluson inclogué, parcialment o total, una vintena d'estrofes en la seva Edda en prosa. Els Grímnismál són contats per Grímnir (un dels noms amb què el déu Odin amaga la seva identitat quan viatja pel món) quan és torturat, per error, pel rei Geirrod (Geirrøðr), fet que li costarà la vida al rei al final del poema.

L'obra comença amb una extensa secció en prosa en què es descriuen les circumstàncies que condueixen al monòleg de Grímnir, que consta de 54 estrofes compostes en metre ljóðaháttr. El darrer tros dels Grímnismál és constituït per una cloenda en prosa en què es descriu breument la mort del rei Geirrod, l'ascenció al tron del seu fill Agnarr, i la desaparició del déu Odin.

Traduccions[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grímnismál