26 d'octubre
| << | Octubre 2023 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs. Queden 66 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1986, Valls: La Colla Joves dels Xiquets de Valls descarreguen per primera vegada al segle XX el 3 de 9 amb folre durant la Diada de Santa Úrsula.[1]
- 2008:
- Girona: Els Minyons de Terrassa descarreguen per primera vegada en la seva història el pilar de 8 amb folre i manilles.[2]
- Molins de Rei: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primera vegada en la seva història el pilar de sis.[3]
- Resta del món
- 1811: Itàlia: s'estrena L'equivoco stravagante de Rossini
- 1816, Estats Units: Tractat de Fort St. Stephens entre els Estats Units i els choctaws.
- 1864, Decatur (Alabama): Comença la Batalla de Decatur com a part de la Campanya Franklin-Nashville de la Guerra Civil dels Estats Units.
- 1971 - La Palma (Canàries): entra en erupció el volcà Teneguía.
- 1994, Wadi Araba: El rei Hussein I de Jordània i Yitshaq Rabbín, primer ministre d'Israel, signen un tractat de pau entre els seus dos països.[4]
- 2004, Jerusalem, Israel: La Kenésset aprova el pla de retirada de Gaza 2004 impulsat per Ariel Sharon.
- 2004: Es crea l'Agència europea per a la gestió de la cooperació operativa a les fronteres exteriors dels Estats membres de la Unió Europea, també anomenada Frontex.[5]
- 2010, Indonèsia: El Merapi entra en erupció.
- 2015 - Un terratrèmol de magnitud 7,5 colpeja la regió del Hindu Kush i causa 393 morts i més de 2.600 ferits, principalment a Pakistan i Afganistan.[6]
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1543 - Manresa: Àngela Margarida Prat, Àngela Serafina, religiosa catalana (m. 1608).
- 1568 - València: Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars, poeta valencià, cavaller de l'Orde de Calatrava i president fundador de l'Acadèmia dels Nocturns (m. 1608).
- 1740 - Barcelona: Joan Antoni Desvalls, hisendat i científic català.[7]
- 1890 - Onda: Anna Rebeca Mezquita Almer, poetessa valenciana (m. 1970).[8]
- 1913 - Berga, Berguedà: Josep Ester Borràs líder de la CNT (m. 1980).[9]
- 1915 - Llinars del Vallès: Ramon Sabatés Massanell, dibuixant d'historietes d'humor català (m. 2003).[10]
- 1916 - València: Josep Manuel Casas i Torres, geògraf valencià (m. 2010).[11]
- 1917 - Badalona: Maria Escrihuela i Giró, poetessa i locutora de ràdio badalonina (m. 2017).[12]
- 1923 - Lleida, Segrià: Joan Oró, bioquímic català (m. 2004).[13]
- 1931 - Cerdanyola del Vallès: Serafina Poch i Blasco, pedagoga i psicòloga especialitzada en musicoteràpia.[14]
- 1961 - Manresa: Manel Estiarte i Duocastella, waterpolista català.[15]
- Resta del món
- 1491 - Pequín (Xina): Zhu Houzhao, onzè emperador de la Dinastia Ming amb el nom d'emperador Zhengde (m. 1521).[16]
- 1685 - Nàpols, Regne de Nàpols: Domenico Scarlatti, compositor i clavecinista (m. 1757).[17]
- 1759 - Arcis-sur-Aube, Xampanya, Regne de França: Georges Jacques Danton, dirigent de la Revolució Francesa que esdevingué el primer president del Comitè de Salvació Pública (m. 1794).[18]
- 1858 - Londres: William Gurney Rothery, musicòleg anglès.[19]
- 1862 - Estocolmː Hilma af Klint, pintora sueca, primera artista a pintar art abstracte (m. 1944).[20]
- 1878 - Madrid: José Moscardó Ituarte, militar franquista.[21]
- 1881 - Londres, Anglaterraː Margaret Wycherly, actriu anglesa (m. 1956).[22]
- 1885 - Anvers, Bèlgica: Marthe Donas, pintora abstracta i cubista belga (m. 1967).[23]
- 1902 -
- Leicesterː Beryl Markham, aviadora britànica, primera dona a creuar sola l'oceà Atlàntic d'est a oest (m. 1986).[24]
- Saint Louis, Missouriː Henrietta Hill Swope, astrònoma nord-americana que estudià les estrelles variables (m.1980).[25]
- 1908 - Madrid: Pilar Careaga, política basca, primera dona enginyera industrial a Espanya.[26]
- 1911 - Nova Orleans, Louisiana (EUA): Mahalia Jackson, cantant de gòspel, pianista, saxofonista i trompetista (m. 1972).[27]
- 1916 - Jarnac, Charente, França: François Mitterrand, polític francès, president de la República francesa (1981 -1995).[28]
- 1918 - Borås, Suècia: Eric Ericson, director de cor i professor de direcció coral suec (m. 2013).[29]
- 1919 - Teheran, Pèrsia: Mohammad Reza Pahlavi, xa de l'Iran (m. 1980).[30]
- 1921 - Rairiz de Veiga, Galícia: Antón Tovar Bobilo, poeta gallec (m. 2004).[31]
- 1937 - Bury St. Edmunds, Suffolk, Anglaterra: Bob Hoskins, actor anglès (m. 2014).[32]
- 1947 - Chicago, Illinois (EUA): Hillary Rodham Clinton, política i advocada estatunidenca, primera dama, senadora, Secretària d'Estat i candidata a la presidència.[33]
- 1952, Champaign, Illinois: Lars Peter Hansen, economista estatunidenc.[34]
- 1953 - Athens (Geòrgia), Geòrgia, EUA: Keith Strickland, músic i compositor nord-americà, membre fundador dels B-52s.[35]
- 1955:
- Lizarra, Navarra: Laura Mintegi Lakarra, escriptora, professora i política basca.[36]
- Torres, Jaén (Espanya): Baltasar Garzón Real, magistrat espanyol.[37]
- 1959 - Isallavi, departament d'Oruro (Bolívia): Evo Morales, dirigent camperol, polític i activista, primer president indígena de Bolívia.[38]
Necrològiques[modifica]
Països Catalans
- 1243 - Mas Calbó, Reus: Bernat Calbó, jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, venerat com a sant (n. 1180).[39]
- 1960 - Barcelona: Macià Mallol i Bosch, polític i empresari català (n. 1876).[40]
- 1985 - Barcelona: Maria Llimona i Benet, escultora catalana (n. 1894).[41]
- 1989 - Madrid: Enric Fontana i Codina, empresari i polític reusenc (n. 1921).[42]
- 1996 - València: Miquel Asins Arbó, compositor i director de música (n. 1996).
- 2002 - València: Alfons Cucó, professor i polític valencià (61 anys).[43]
- 2006 - Reus: Magí Brufau i Estrada, veterinari català, pioner de l'avicultura científica a l'Estat espanyol (n. 1921).[44]
- 2010 - Barcelona: Llàtzer Escarceller i Sabaté, actor català de teatre, cinema i televisió, especialitzat en papers còmics (n. 1914).[45]
Resta del món
- 899 - Winchester (Regne de Wessex)ː Alfred el Gran rei del regne anglosaxó de Wessex.[46]
- 1235: Andreu II d'Hongria, rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria (n. 1175).[47]
- 1580 - Badajoz, Regne de Castella: Anna d'Àustria, monarca consort d'Espanya pel seu matrimoni amb Felip II de Castella i mare de Felip III (n. 1549).[48]
- 1764 - Londres (Anglaterra): William Hogarth, artista britànic, il·lustrador i pintor satíric (n. 1697).[49]
- 1890 - Florència, Itàlia: Carlo Collodi, periodista i escriptor de llibres infantils, entre els quals Les aventures de Pinotxo (n. 1826).[50]
- 1902 - Johnstown: Elizabeth Cady Stanton, activista estatunidenca, abolicionista, impulsora del moviment feminista (n. 1815).[51]
- 1932 - Nova York (EUA): Margaret Brown, activista estatunidenca pels drets humans, nascuda Margaret Tobin i coneguda com a Maggie Brown o Molly Brown (n. 1867).[52]
- 1943 - Kabul: Aurel Stein, arqueòleg i sinòleg britànic d'origen austrohongarès.
- 1952 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Hattie McDaniel actriu i cantant estatunidenca (n. 1895).[53]
- 1957 - Saint Louis, Missouri (EUA): Gerty Theresa Cori, bioquímica nord-americana d'origen txec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (n. 1893).[54]
- 1979 - Seül (Corea del Sud): Park Chung-hee, polític i militar sud-coreà que ocupà els càrrecs de primer ministre, de president interí i de president de Corea del Sud. Morí assassinat (n. 1917).[55]
- 1989 - Salem, Nova Jersey (EUA): Charles J. Pedersen, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1987 (n. 1904).[56]
- 2007 - Stanford, Califòrnia (EUA): Arthur Kornberg, bioquímic i metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1959 (n. 1918).[57]
- 2009 - Madrid, Espanya: Sabino Fernández Campo, militar espanyol i assistent personal del rei Joan Carles I de Borbó (n. 1918).[58]
- 2010 - Oberhausen, Alemanya: Polp Paul, pop utilitzat com a oracle per pronosticar els resultats de la Selecció de futbol d'Alemanya en competicions internacionals (n. 2008).[59]
- 2012 - L'Havana, Cubaː Eloy Gutiérrez Menoyo, guerriller cubà i anticastrista (n. 1934).[60]
Festes i commemoracions[modifica]
- Santoral:
- Evarist I, papa;
- Llucià i Marcià, màrtirs;
- Rústic de Narbona, bisbe;
- Alfred el Gran, rei;
- Demetri de Tessalònica.
Referències[modifica]
- ↑ Redacció. «Les grans fites de la Santa Úrsula vallenca», 17-10-2018. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Pilar de vuit dels Minyons de Terrassa». CCMA, 26-10-2008. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2011. [Consulta: 23 maig 2011].
- ↑ «Castellers de Barcelona: Primer pilar de 6 descarregat - Plaça Catalunya de Molins de Rei.». vilaweb, Diumenge 26 octubre 2008. [Consulta: 23 maig 2011].
- ↑ «DEVELOPMENTS RELATED TO THE MIDDLE EAST PEACE PROCESS. Issue 3 (October 1994 - October 1995)». UNITED NATIONS [Nova York], novembre 1995, pàg. 27.
- ↑ «Breve introducción a Frontex». Frontex, pàg. 4.
- ↑ «Afghanistan/Pakistan: Earthquake - Oct 2015» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Joan Antoni Desvalls i d'Ardena | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑
- ↑ «el Centru » Qui va ser Josep Ester Borràs». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Ramon Sabatés i Massanell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Josep Manuel Casas i Torres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Printz, Jean-Marc. «Aqui Radio Andorra - Maria Escrihuela» (en francès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Joan Oró i Florensa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Serafina Poch i Blasco | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Manel Estiarte i Duocastella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Zhengde | emperor of Ming dynasty» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Domenico Scarlatti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Georges Danton | French revolutionary leader» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Category:Rothery, William Gurney - IMSLP». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «About Hilma af Klint» (en anglès). Hilma af Klint Foundation. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ «José Moscardó Ituarte | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Margaret Wycherly». IMDb. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Le Musée Marthe Donas» (en francès). Musée Marthe Donas. [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ «Beryl Markham | Biography & Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 gener 2021].
- ↑ Haramundanis, Katherine. Swope, Henrietta Hill (en anglès). New York, NY: Springer, 2007, p. 1117–1117. DOI 10.1007/978-0-387-30400-7_1355. ISBN 978-0-387-30400-7.
- ↑ «Pilar Careaga y Basabé | Real Academia de la Historia». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Mahalia Jackson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 22-10-2021. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «François Mitterrand | president of France» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Eric Ericson» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Mohammad Reza Shah Pahlavi | Biography & History» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Antonio Tovar Bobillo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Bob Hoskins | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Hillary Clinton | Biography, Politics, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Lars Peter Hansen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Keith Strickland». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Summary Bibliography: Laura Mintegi». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Baltasar Garzón Biografía» (en espanyol europeu). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Evo Morales | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Avinguda de Sant Bernat Calvó | Ajuntament de Reus». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Publicació lligam i portaveu dels veïns de Farena.». L'Orella de Farena. número 29, Juliol 2001, pàg. 5.
- ↑ «Maria Llimona i Benet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Enric Fontana i Codina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Alfons Cucó i Giner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Magí Brufau i Estrada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Llàtzer Escarceller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Famous Deaths on October 26» (en anglès). onthisday.com. [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Andreu II d'Hongria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «NGV | Italian Masterpieces». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «William Hogarth | Biography, Art, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2021].
- ↑ «LORENZINI, Carlo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Elisabeth Cady Stanton | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Molly Brown | American parvenue» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2021].
- ↑ «Hattie McDaniel | Biography, Movies, Oscar, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2021].
- ↑ «Gerty Cori | American biochemist» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Park Chung Hee | Biography, Assassination, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2021].
- ↑ «Charles J. Pedersen | American chemist» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Arthur Kornberg | American scientist» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Sabino Fernández Campo | Real Academia de la Historia». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ PRESS, EUROPA. «Mor el pop Paul», 26-10-2010. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Comandante Menoyo» (en castellà). El País, 26-10-2012. [Consulta: 10 febrer 2022].
