Sant Bernat Calvó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bernat Calbó)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Bernat Calvó
091015-Ausa 061.JPG
Urna d'argent amb les relíquies del sant, de Joan Matons (Catedral de Vic)
Biografia
Naixement1180
Mas Calvó, avui part de Reus (Comtat de Barcelona, Corona d'Aragó)
Mort26 d'octubre, 1243
Vic (Comtat d'Osona, Corona d'Aragó)
Lloc d'enterramentCatedral de Vic 
Bisbe de Vic
1223 – 1243
Bisbe catòlic
Bisbe diocesà

Diòcesi: Q1550841
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic
Orde religiósCistercencs
Bisbe
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació1260 , Roma nomenat per Alexandre IV
Canonització26 de setembre de 1710 , Roma nomenat per Climent XI
PelegrinatgeCatedral de Vic, Sant Pere de Reus
Festivitat25 d'octubre
IconografiaHàbit cistercenc, mitra i bàcul
Modifica les dades a Wikidata

Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó[1]) (Mas Calvó, Reus, 1180Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Bernat Calvó

Nascut el 1180 al Mas de Porpres (anomenat després Mas Calvó i des del segle xvi incorporat a Reus), al camí de Reus a Salou, al si d'una família de cavallers. Va estudiar Dret a Lleida i va treballar com a jurista i funcionari de la cúria de l'Arxidiòcesi de Tarragona. El 1214, després d'una greu malaltia, va ingressar al monestir de Santes Creus, que era del Cister, monestir del qual va ser elegit primer abat.

Font amb Sant Bernat Calvó davant del monestir de Santes Creus, on va ser monjo i abat.
Cripta de la catedral de Vic, primitiu lloc d'enterrament del bisbe Bernat Calvó.

Va acompanyar Sant Ramon de Penyafort a la conquesta de València i va rebre alguns castells. Va ser canonge i vicari general de la Catedral de Tarragona. El 1223 fou nomenat bisbe de Vic i després abat perpetu del Monestir de Santes Creus. Gregori IX el féu inquisidor contra els valdesos de la frontera catalana amb França el 1232. El 1236 va prendre part a les Corts de Montsó i va participar en els Concilis de la Tarraconense de 1239 i 1243.

En 1238 va unir-se a la croada que havia de conquerir la taifa de València. Portà ajut material als setges de Borriana i València. Quan aquesta va caure, Bernat va oficiar la primera missa que es va fer a la mesquita central de la ciutat, consagrada com a catedral cristiana. Va rebre privilegis sobre terres del regne valencià, que visità per segon cop en 1242. Com a jurista, va ajudar a preparar els Furs de València que havien de regir el país.

Va morir a Vic el 26 d'octubre de 1243 i va ser enterrat a la Catedral de Vic.

Veneració[modifica]

Beatificat per Alexandre IV en 1260, va ser canonitzat el 26 de setembre de 1710 per Climent XI. La seva festa és el 25 d'octubre.

Al segle xviii, el seu cos es va traslladar a una urna d'argent, obrada per l'orfebre Joan Matons, a una capella de la Catedral de Vic. El 1936, però, el sepulcre va ser profanat i les restes van desaparèixer-ne, llevat d'algunes relíquies.

Hom va fer-li un altar al Santuari de Misericòrdia de Reus i al segle xix fou declarat fill il·lustre d'aquesta ciutat, on també té una avinguda dedicada creada als anys vuitanta. Algunes relíquies seves són a la Prioral de Sant Pere de Reus. També a Reus hi ha una parròquia que porta el seu nom.

Bibliografia[modifica]

  • Eufemià Fort i Cogul. Sant Bernat Calbó abat de Santes Creus i bisbe de Vic. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1979. ISBN 8430014489

Referències[modifica]

  1. Pérez, Mónica. «L'Escola Sant Bernat Calbó tanca quatre dècades de feina per posar la 'v' al nom». Diari Més, 08-06-2018. [Consulta: 4 gener 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Bernat Calvó