Joan Baptista Cardona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Baptista Cardona
Biografia
Naixement1511 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 1589 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Tortosa
18 març 1587 –
← Joan Terès i Borrull – Gaspar Punter i Barreda →
Bisbe de Vic
4 juliol 1584 –
← Pere d'Aragó – Pedro Jaime →
Diòcesi: bisbat de Vic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióerudit, sacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata

Joan Baptista Cardona (València, 1511 — València, 30 de desembre de 1589)[1] fou un erudit humanista i bisbe de Vic i Tortosa.

Biografia[modifica]

Estudià a les universitats de València i Lleida, i en aquesta es doctorà en teologia el 1563.[2] Viatjà a Roma, i en 1575 treballà pel papa Gregori XIII en l'edició crítica del decret de Gracià. També treballà en l'edició crítica d'obres de diversos sants.[3][4]

Fou canonge magistral de la catedral d'Oriola, comissari de les galeres d'Espanya i nomenat canonge de la seu de València el 31 d'agost de 1576. Fou nomenat bisbe de Vic el 4 de juliol de 1584,[5] i durant els anys 1585 i 1586 el papa Sixt V li encarrega dues visites a l'abadia de Montserrat per resoldre l'elecció dels abats.[6][7] Fou nomenat bisbe de Tortosa el 18 de març de 1587, i pren possessió el 17 de maig, i es manté en aquest bisbat fins a la seva mort, el 30 de desembre de 1589,[8][9] ocorreguda durant una visita realitzada al Monestir de Santa Maria del Puig.[10] Després, el seu cadàver fou traslladat a Tortosa i les seves despulles foren soterrades en el claustre de la catedral, com ho indica una làpida amb epitafi allí situada.

Estigué vinculat als humanistes més rellevants, com l'arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, Pere Galès, Pere Joan Nunyes i Miquel Thomàs de Taixequet. En 1578 envia un memorial a Felip II per a la formació de la biblioteca reial amb el títol de Traza de la librería de San Lorenzo el Real,[11] que posteriorment, en 1587, el publica en llatí amb el títol De regia S. Laurentii Bibliotheca,[12][13][14] amb altres obres, en un volum miscel·lani, en la impremta muntada per l'arquebisbe Antoni Agustí i que dirigia l'impressor Joan Felip Mey, en Tarragona.[2] Dona a la biblioteca de l'Escorial un còdex del Fuero Juzgo.[15]

Obra[modifica]

  • Oratio de divo Stephano protomartyre (1575).[16]
  • De expungendis haereticorum propriis nominibus etiam de libris qui de religione ex professo non tractant (1576).[17]
  • De Regia S. Laurentii bibliotheca (1587).[18]
  • De diptychis (1587).[18]

Referències[modifica]

  1. ↑ Majoritàriament està admesa la seva mort l'any 1589, però en una reproducció del seu epitafi apareix III. cal. jan. 1589 (Villanueva 1803-1806: pp. 110-111.), que vol dir tres dies abans del primer de gener de 1589, i per tant, ha de correspondre a l'any 1588. En la reproducció de la làpida de la catedral (en armoria.info), sols es llig VITA FVNCTVS EST III. KAL. IANVAR. MDLXXXVIII, que indicaria el 30 de desembre de 1587.
  2. ↑ 2,0 2,1 Querol Coll 2006: p. 32.
  3. ↑ Lampillas 1789: pp. 133-134.
  4. ↑ Ayguals d'Izco 1854: p. 401.
  5. ↑ Alguns erudits indiquen que abans fou bisbe d'Elna (Antonio 1672: p. 489).
  6. ↑ Albareda 2005: p. 83.
  7. ↑ Pujades 1829: pp. 402-403.
  8. ↑ Pitarch i Almela 2001: p. 248.
  9. ↑ Eubel 1923: pp. 186 i 333.
  10. ↑ Ximeno 1747: p. 186.
  11. ↑ Obra que es mantingué manuscrita fins a 1889, en què es publica, en un volum factici, junt a altres obres relacionades amb els llibres i les biblioteques, de Juan Páez de Castro.
  12. ↑ Torres Amat 1836: p. 175.
  13. ↑ Blasco Castiñeiyra 1998: p. 138.
  14. ↑ Memorias de la Real Academia de la Historia. Tomo VII. Madrid: Imprenta de I. Sancha, 1832, p. 103.
  15. ↑ Real Academia Española 1815: p. LVII.
  16. ↑ Cardona, Joan Baptista. Oratio de divo Stephano protomartyre habita in sacello Rom, pont. anno iobilei MDLXXV sub Gregorio XIII. A Ioan. Bapt. Cardona Valentino doctore theologo canonico Orcellitano (en llatí). Romae: Apud Josephum de Angelis, 1575. 
  17. ↑ Cardona, Joan Baptista. De expungendis haereticorum propriis nominibus etiam de libris qui de religione ex professo non tractant (en llatí). Romae: Apud Josephum de Angelis, 1576 [Consulta: 14 setembre 2015]. 
  18. ↑ 18,0 18,1 Cardona, Joan Baptista. De Regia S. Laurentii bibliotheca ; De pontificia Vaticana ; De expungendis haereticor. propriis nominib. ; De diptychis (en llatí). Tarraconae: Apud Philippum Mey, 1587. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Pere d'Aragó 		Bisbe de Vic
1581 - 1587 		Succeït per:
Pere Jaime
Precedit per:
Joan Terès i Borrull 		Bisbe de Tortosa
1587 - 1589 		Succeït per:
Gaspar Punter i Barreda
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Baptista_Cardona&oldid=30471670»