Andreu II d'Hongria
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1175 (Gregorià)  valor desconegut | ||
| Mort | 26 octubre 1235 (59/60 anys) Buda (Hongria) | ||
| Sepultura | abadia d'Igriș Székesfehérvár | ||
.svg){kind=small} Rei d'Hongria | |||
| 1205 – 25 setembre 1235 (mort en el càrrec) ← Ladislau III d'Hongria – Béla IV d'Hongria → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, monarca | ||
| Partit | polític abans de l'aparició dels partits polítics | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Cinquena Croada | ||
| Altres | |||
| Títol | Kniaz | ||
| Família | Dinastia Árpád | ||
| Cònjuge | Beatriu d'Este (1234 (Gregorià)–) Violant de Courtenay Gertrudis de Merania | ||
| Fills | Anna Maria d'Hongria (  ) Gertrudis de MeraniaBéla IV d'Hongria ( ) Gertrudis de MeraniaElisabet d'Hongria ( ) Gertrudis de MeraniaColoman de Galítsia-Lodomeria ( ) Gertrudis de MeraniaAndreu de Galítzia ( ) Gertrudis de MeraniaViolant d'Hongria ( ) Violant de CourtenayEsteve el Pòstum ( ) Beatriu d'Este | ||
| Pares | Béla III d'Hongria i Agnès d'Antioquia | ||
| Germans | Emeric I d'Hongria Constança d'Hongria Margarida d'Hongria | ||
.svg) | |||
 | |||
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria. Pertanyia a la dinastia Árpád, sent el segon fill del rei Bela III i d'Agnès de Châtillon.
Biografia
[modifica]Príncep de Galítsia
[modifica]A la mort de Iaroslau Osmomysl, els boiars del principat de Galítsia van afavorir Vladímir II Iaroslàvitx contra la voluntat de Iaroslau, que havia deixat el tron al seu fill petit Oleg Iaroslàvitx, però Vladímir va haver de va fugir a Hongria a finals de 1188 quan Galítsia fou presa per Roman Mstislàvitx. Al seu torn Béla III d'Hongria va envair Galítsia, capturant i empresonant Vladímir a Hongria, i va cedir Galítsia al príncep Andreu d'Hongria. Vladímir va escapar del captiveri i amb el suport de Casimir II de Polònia van expulsar Andreu i el seu seguici del principat a l'agost de 1189 o 1190.[1]
Duc
[modifica]A la mort del seu pare l'abril del 1196, el seu germà gran Emeric rebé el regne. L'herència d'Andreu consistí en una suma important de diners que el seu pare li deixà per tal de poder acomplir el jurament d'anar a lluitar a les croades i que no havia pogut complir. Andreu, però, va fer servir aquests diners per finançar una campanya per tal d'arrabassar poder al seu germà.
Després de la derrota de les tropes d'Andreu a prop de Macsek el desembre de 1197, Emeric es va veure obligat a cedir al seu germà els ducats de Croàcia i Dalmàcia.
El 1198 el papa Innocenci III va demanar a Andreu que complís els desitjos del seu pare i anés a les croades. En lloc d'això, Andreu va iniciar una nova companya contra províncies veïnes i va preparar una conspiració per deposar el seu germà. Emeric descobrí la trama, i va fer arrestar alguns dels seguidors del seu germà. L'estiu de 1199 Andreu fou derrotat per Emeric i hagué de fugi a Àustria. Finalment, amb la mediació d'un legat papal, els dos germans van fer les paus i el rei tornà al seu germà els ducats de Croàcia i Dalmàcia.
Andreu encara es rebel·là un cop més contra Emeric, aquest cop possiblement persuadit per la seva esposa Gertrudis. El rei Emeric es va presentar sol i desarmat enmig del campament d'Andreu, que es va rendir avergonyit.
El rei Emeric va emmalaltir, i reconciliat amb Andreu el va nomenar regent perquè governés durant la minoria d'edat del seu fill Ladislau, de només quatre anys. Quan Emeric morí, la reina vídua Constança temé per la vida del seu fill, i va fugir a Àustria amb Ladislau. Andreu governà Hongria mentre preparava una guerra contra Àustria, però el 7 de maig de 1205 Ladislau moria (amb tan sols cinc anys) i Andreu heretà el tron.
Rei
[modifica]Després de la mort del seu nebot Ladislau III d'Hongria el 1205, Andreu II accedí al tron hongarès. Pocs regnats han estat tant perjudicials a la història hongaresa com el d'Andreu II. Donà diners, vil·les, dominis, comtats sencers, fins a empobrir el tresor fins al punt que, per primera vegada a la història hongaresa, la corona depengué de la gran noblesa. En tots els assumptes de govern fou igualment temerari i descuidat. Fou el responsable directe dels inicis de l'anarquia feudal que conduí a l'extinció de la Dinastia Árpád a finals del segle xiii.
En 1205 Roman Mstislàvitx moria a la batalla de Zawichost[2] i en tant els dos fills de Roman, Daniel i Vasilko Romànovitx en ser menors eren inelegibles, n'intentaren treure profit Hongria i Polònia, dues potències rivals. Andreu II d'Hongria s'autoproclamà rei de Galítsia.[3]
L'any 1213, després de la mort de la seva esposa Gertrudis de Merania, hagué d'intervindre a Galítsia Després que Andreu es retirés de Galítsia, els boiars van oferir de nou el tron a Mstislav Mstislàvitx, que va expulsar Daniel Romanòvitx i la seva mare del principat. Andreu va partir per a una nova campanya contra Galítsia a l'estiu de 1213. Durant la seva absència, els senyors hongaresos que estaven agreujats pel favoritisme de la reina Gertrudis cap al seu seguici alemany la van capturar i assassinar a ella i a molts dels seus cortesans als turons de Pilis el 28 de setembre. Quan va sentir parlar del seu assassinat, Andreu va tornar a Hongria i va ordenar l'execució de l'assassí, Pere, fill de Töre.
En 1215, hongaresos i polonesos arribaren a un compromís en virtut del qual el principat romandria independent amb Coloman d'Hongria, fill del rei d'Hongria, com a sobirà, el qual s'hauria de casar amb Salomé, filla de Leszek I el Blanc.[4] Aquest matrimoni va tenir lloc el 1219.
El 1217 el papa Honori III l'instà a liderar la Cinquena Croada a Terra Santa, la qual fou força impopular a Hongria i de nul èxit militar, retornant a Hongria l'any 1218, on es trobà un regne dominat pels barons i la petita noblesa. La seva filla Anna Maria d'Hongria, filla d'Andreu II es casà amb Ivan II Assèn de Bulgària en 1221.,[5] fet que l'obligà a subscriure la Butlla d'Or, document fonamental a la història hongaresa.
Convidà al seu regne als cavallers de l'Orde Teutònic oferint-los terres a Transsilvània per tal de defensar les fronteres dels cumans, això no obstant, a la llarga va haver d'expulsar-los el 1225, ja que van intentar organitzar un principat independent. El seu últim èxit militar fou evitar la invasió de Frederic II d'Àustria el 1234.
Família
[modifica]Avantpassats
[modifica]| 16. Duc Álmos | ||||||||||||||||
| 8. Béla I d'Hongria | ||||||||||||||||
| 17. Predslava de Kíev | ||||||||||||||||
| 4. Géza II d'Hongria | ||||||||||||||||
| 18. Uroš I de Raška | ||||||||||||||||
| 9. Helena de Raška | ||||||||||||||||
| 2. Béla III d'Hongria | ||||||||||||||||
| 10. Mstislav I de Kíev | ||||||||||||||||
| 5. Eufrosina de Kíev | ||||||||||||||||
| 11. Liubava Dmitrievna | ||||||||||||||||
| 1. Andreu II d'Hongria | ||||||||||||||||
| 12. Enric de Châtillon | ||||||||||||||||
| 6. Reinald de Châtillon | ||||||||||||||||
| 13. Ermengarda de Montjay | ||||||||||||||||
| 3. Agnès de Châtillon | ||||||||||||||||
| 28. Bohemon II d'Antioquia | ||||||||||||||||
| 14. Bohemon II d'Antioquia | ||||||||||||||||
| 29. Constança de França | ||||||||||||||||
| 7. Constança d'Antioquia | ||||||||||||||||
| 30. Balduí II de Jerusalem | ||||||||||||||||
| 15. Alícia de Jerusalem | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents
[modifica]Primeres núpcies amb Gertrudis de Merania:
- Ana Maria d'Hongria: (1203-1221), casada amb el tsar Ivan Asen II de Bulgària.
- Béla IV d'Hongria: (1206-1270), rei d'Hongria
- Isabel d'Hongria: (1207-1231), santa, casada amb el landgrave Lluis de Turingia-Hesse.
- Coloman de Galítsia-Lodomèria: (1208-1241), duc d'Eslavònia
- Andreu d'Hongria: (1210-1234), rei de Galítsia
Segones núpcies amb Violant de Courtenay (1215):
- Violant d'Hongria: (1215-1251), casada amb Jaume I d'Aragó.
Terceres núpcies amb Beatriu d'Este (1234):
- Esteve d'Hongria: (1236-1271), pare d'Andreu III d'Hongria
Referències
[modifica]- ↑ Érszegi i Solymosi, 1981, p. 122.
- ↑ Buko, Andrzej. The Archaeology of Early Medieval Poland (en anglès). Brill, 2008, p. 332. ISBN 9789004162303.
- ↑ Berend, Nora; Urbańczyk, Przemysław; Wiszewski, Przemysław. Central Europe in the High Middle Ages: Bohemia, Hungary and Poland, c.900–c.1300 (en anglès). Cambridge University Press, 2013-12-19, p. 441. ISBN 978-0-521-78156-5.
- ↑ Voloshchuk, Myroslav. Ruthenians (the Rus’) in the Kingdom of Hungary (11th to Mid- 14th Century) (en anglès). Brill, 2021, p. 93-94. ISBN 9789004469709.
- ↑ Kristó, Gyula; Makk, Ferenc. «Apèndix 4». A: Az Árpád-ház uralkodói (en hongarès). I.P.C. Könyvek, 1996, p. 232. ISBN 963-7930-97-3.
Bibliografia
[modifica]- Érszegi, Géza; Solymosi, László. Az Árpádok királysága, 1000–1301 (en hongarès). vol.I: a kezdetektől 1526-ig. Akadémiai Kiadó, 1981 (Magyarország történeti kronológiája). ISBN 963-05-2661-1.<
Enllaços externs
[modifica]
- Andreu II (anglès)
 Árpáds (1000-1301) | Esteve I · Pere Orseolo · Samuel Aba · Andreu I · Béla I · Salomó · Géza I · Ladislau I · Kálmán I · Esteve II · Béla II · Géza II · Esteve III · Ladislau II (usurpador) · Esteve IV (usurpador) · Béla III · Emeric I · Ladislau III · Andreu II · Béla IV · Esteve V · Ladislau IV · Andreu III |  |
|---|---|---|
| Successió dinàstica (reis electes) (1301-1570) | Venceslau I · Béla V · Carles I Robert · Lluís I el Gran · Maria I · Carles II · Segimon I · Albert I · Vladislau I · Ladislau V · Maties I Corví · Vladislau II · Lluís II · Joan I · Joan II | |
 Habsburg (1526-1918) | Ferran I · Maximilià I · Rodolf I · Mateu II · Ferran II · Ferran III · Ferran IV · Leopold I · Josep I · Carles III · Maria II Teresa · Josep II · Leopold II · Francesc I · Ferran V · Francesc Josep I · Carles IV | |
.svg){kind=small}