Emeric I d'Hongria
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||||||||||
| Nom original | Imri | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||
| Naixement | 30 setembre 1174 Székesfehérvár (Hongria) | ||||||||||
| Mort | 30 novembre 1204 Esztergom (Hongria) | ||||||||||
| Sepultura | Eger | ||||||||||
Duc de Croàcia i Dalmàcia | |||||||||||
| 1196 – 1204 | |||||||||||
← Béla III | |||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | polític, monarca | ||||||||||
| Partit | polític abans de l'aparició dels partits polítics | ||||||||||
| Altres | |||||||||||
| Títol | Duc | ||||||||||
| Família | Árpád | ||||||||||
| Cònjuge | Constança d'Aragó i de Castella (1198 (Gregorià)–) | ||||||||||
| Fills | Ladislau III d'Hongria | ||||||||||
| Pares | Béla III d'Hongria i Agnès de Châtillon | ||||||||||
| Germans | Andreu II d'Hongria Constança d'Hongria Margarida d'Hongria | ||||||||||
Llista
| |||||||||||
- Per al príncep del mateix nom, fill d'Esteve I d'Hongria i venerat com a sant, vegeu: Emeric d'Hongria
Emeric I d'Hongria (1174 - 1204) (en hongarès: Imre), fou rei d'Hongria, Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia des del 1196 fins a la seva mort el 1204. Fill de Béla III d'Hongria i Agnès de Châtillon, filla de Reinald de Châtillon.
Durant la Quarta Croada, va ser víctima dels atacs dels croats a la ciutat dàlmata de Zadar. Zadar havia estat una possessió de la República de Venècia que durant el regnat del seu pare Béla s'havia independitzat i annexionat voluntàriament al regne hongarès. Els venecians van demanar com a pagament per transportar-los a Terra Santa amb els seus vaixells que els croats els conquerissin la ciutat de Zadar. El papa Innocenci III s'oposà enèrgicament a aquesta empresa, ja que Emeric I era catòlic i havia anunciat la seva intenció d'acudir a la croada, això no obstant, no pogué evitar-ho.
Emeric es prometé en matrimoni amb Agnès, filla Frederic Barbarossa I del Sacre Imperi Romanogermànic, però la mort prematura d'aquesta el 1184 impedí la unió. Finalment Emeric es casà amb Constança d'Aragó i de Castella, filla del rei de la Corona d'Aragó Alfons el Cast i Sança de Castella i de Polònia.
Durant el seu regne hagué de fer front a contínues revoltes del seu germà Andreu. Finalment, però, es reconciliaren i quan Ladislau emmalaltí va nomenar Andreu regent durant el regnat del seu únic fill, Ladislau.
Ladislau havia nascut el 1201 i va ser coronat rei el 1204 a la mort d'Emeric. Quan el jove rei va morir el 1205, als quatre anys, el tron passà al germà d'Emeric Andreu. En enviudar, la seva esposa Constança d'Aragó i de Castella marxà a Viena i el 1210 es casà a Messina amb Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic.
Família
[modifica]Avantpassats
[modifica]
| 16. Duc Álmos | ||||||||||||||||
| 8. Béla I d'Hongria | ||||||||||||||||
| 17. Predslava de Kíev | ||||||||||||||||
| 4. Géza II d'Hongria | ||||||||||||||||
| 18. Uroš I de Raška | ||||||||||||||||
| 9. Helena de Raška | ||||||||||||||||
| 2. Béla III d'Hongria | ||||||||||||||||
| 10. Mstislav I de Kíev | ||||||||||||||||
| 5. Eufrosina de Kíev | ||||||||||||||||
| 11. Liubava Dmitrievna | ||||||||||||||||
| 1. Emeric d'Hongria | ||||||||||||||||
| 12. Enric de Châtillon | ||||||||||||||||
| 6. Reinald de Châtillon | ||||||||||||||||
| 13. Ermengarda de Montjay | ||||||||||||||||
| 3. Agnès de Châtillon | ||||||||||||||||
| 28. Bohemon II d'Antioquia | ||||||||||||||||
| 14. Bohemon II d'Antioquia | ||||||||||||||||
| 29. Constança de França | ||||||||||||||||
| 7. Constança d'Antioquia | ||||||||||||||||
| 30. Balduí II de Jerusalem | ||||||||||||||||
| 15. Alícia de Jersualem | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents
[modifica]Vers l'any 1198 es casà amb la infanta Constança d'Aragó (vers 1179-1222), filla d'Alfons el Cast i Sança de Castella. Tingueren un únic fill:
- Ladislau (vers 1199-1205), futur rei Ladislau III d'Hongria.

