Béla III d'Hongria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bela III
III Bela.png
Gravat representant Béla III
Rei d'Hongria
Duc de Croàcia i Dalmàcia
Crown of Saint Stephen.svg
1172 – 1196
Dades biogràfiques
Naixement 1148
Mort 23 d'abril de 1196
Sepultura església de Mathias de Budapest
Dinastia Árpád
Pares Geza II d'Hongria i Eufrosina de Kíev

Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort. Bela fou un dels monarques més poderosos d'Hongria, i el seu regnat es caracteritzà per la prosperitat econòmica i cultural del regne.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joventut[modifica | modifica el codi]

Bela era el segon fill del rei Geza II d'Hongria i la seva esposa Eufrosina de Kíev. El seu pare li va concedir els ducats de Croàcia i Dalmàcia, que li foren confirmats pel seu germà gran Esteve III un cop heretà el tron, després de la mort de Geza el 31 de maig de 1162.

L'Imperi Bizantí va interferir a la successió d'Esteve III donant suport a l'elecció dels candidats rivals Ladislau II i Esteve IV. L'any 1164 l'emperador bizantí Manel I Comnè i el seu germà Esteve III van signar un tractat de pau per posar fi als enfrontaments, i un dels termes de l'acord era que Bela havia de ser enviat a Constantinoble per ser educat a la cort imperial. Manel Comnè no tenia fills mascles, i pretenia que Bela es casés amb la seva filla Maria Comnena per seguir la seva línia. Bela rebé un nom grec, Alexius, i es creà el nou càrrec de dèspota (despotes) per a ell que tan sols estava per sota de l'emperador.

Els anys 1164 i 1165 Bela va acompanyar l'emperador Manel en campanyes contra Hongria, per conquerir l'"herència paterna" de Bela (els ducats de Croàcia i Dalmàcia).

Perè quan Manel i la seva segona esposa Maria d'Antioquia tingueren un fill, Bela va perdre la seva rellevància. El prometatge de Bela amb Maria va ser cancel·lat, i en lloc d'aquesta unió Manel el va prometre amb la seva cunyada Agnès d'Antioquia. També se li va retirar el títol i fou nomenat kaisar, de menor rang.

Retorn a Hongria[modifica | modifica el codi]

El 4 de març de 1172 el seu germà Bela va morir sense deixar descendència. Tot i que la corona li corresponia, una part important de l'aristocràcia hongaresa (liderada per la seva pròpia mare) i l'influent arquebisbe d'Esztergom preferia que el tron passés al seu germà petit Geza.

Bela va arribar a un acord amb l'emperador Manel, que li proporcionà una important suma de diners a canvi del compromís de que mai atacaria l'Imperi Bizantí durant el regnat de l'emperador o el del seu fill. També va pactar amb el Papa Alexandre III que l'arquebisbe de Kalocsa el coronés. Amb el suport de l'Imperi Bizantí i la Santa Seu, Bela fou coronat el 13 de gener de 1173.

Regnat[modifica | modifica el codi]

L'any 1180, a la mort de l'emperador Manel, Bela va incomplir els termes de l'acord i va atacar l'Imperi Bizantí per recuperar els seus ducats de Croàcia i Dalmàcia. El mateix any, la ciutat de Zadar va declarar-se independent de Venècia i es posà sota la seva protecció. L'any 1184, Bela va conquerir als bizantins Belgrad, Braničevo i la vall del riu Morava.

L'any 1185 Bela va fer les paus amb el nou emperador bizantí Isaac II Àngel. Com a part del tractat, Isaac esposà la filla de Bela Margarida, i rebé els territoris de la vall del Morava com a dot.

El 1189 va rebre l'emperador del Sacre Imperi Frederic I Barba-roja, que es dirigia a la croada a Terra Santa. Quan aquest discutí amb l'emperador bizantí Isaac va mitjançar entre tots dos. Abans de morir, Bela prengué jurament de participar ell també a la croada.

Tomba de Bela i Agnès, a l'església de Mathias de Budapest

Llegat[modifica | modifica el codi]

Bela fou un monarca poderós, i la seva cort era considerada una de les més refinades d'Europa. Va reformar l'administració del regne i va ordenar que totes les decisions reials fossin posades per escrit. A aquests efectes, fou fundada la cancelleria reial hongaresa.

Sota el seu regnat, Hongria visqué una època d'esplendor econòmica sense precedents. Un inventari dels ingressos eclesiàstics i reials de l'època indica que disposava de 23.000 quilos de plata anual. El rei francès contemporani, Felip August, en recaptava 17.000 quilos l'any.

A finals del segle XIX les seves restes foren descobertes per un equip d'arqueòlegs a la catedral Székesfehérvár, on els monarques arpads eren coronats i enterrats. La identificació fou senzilla, ja que les fonts contemporànies coincidien a documentar l'extraordinària alçada de Bela. Segons les anàlisis fetes a les restes, hauria mesurat més de dos metres; una alçada que a l'època era del tot inusual. Les restes foren traslladades a l'església de Mathias a Budapest, on foren enterrades amb les de la seva primera esposa, Agnès.

Família[modifica | modifica el codi]

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

Estàtua de Bela a Sztgotthárd
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Geza I d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
8. Duc Álmos
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Sofia
 
 
 
 
 
 
 
4. Bela I d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Gran Príncep Sviatopolk II de Kíev
 
 
 
 
 
 
 
9. Predslava de Kíev
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Geza II d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Uroš I de Raška
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Helena de Raška
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Bela III d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Vladimir II Monomakh
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Mstislav I de Kíev
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Eufrosina de Kíev
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Liubava Dmitrievna
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Bela es casà vers l'any 1170 amb Agnès d'Antioquia (1154-vers 1184), filla del cavaller Reinald de Châtillon i Constança d'Antioquia.

En segones núpcies, l'any 1185 o 1186, Bela es casà amb Margarida de França (1158-1197), filla del rei Lluís VII de França i la seva segona esposa Constança de Castella i de Barcelona. No tingueren descendència.